Terra conquerida (català)

Sempre m’ha estranyat que a España no s’entengui el procés català, però per fi aquesta setmana ens han aclarit que sí l’han entès. El president d’honor del sindicat policial SUP ens ha dit que Catalunya és terra conquerida, per tant es propietat espanyola per dret de conquesta. Tal afirmació no és nova perquè Jorge Verstrynge ja havia explicat, en el programa “Singulars”, que el Sr. Manuel Fraga li havia dit el mateix fa anys.

Naturalment això aclareix l’actuació de l’Estat espanyol aquí: el pànic a que qualsevol català pugui arribar a tenir una preeminència en el país, la por a catalanitzar la política espanyola, l’espoli econòmic a que som sotmesos, l’aversió al català, que mai ha estat vist com una riquesa cultural inqüestionable, el tancament al diàleg, etc.

En definitiva estem davant la por i la prepotència d’una metròpoli, que sols sap exercir el dret de pernada, front a una colònia que la supera en molts aspectes. Si repassen la història veuran que és el mateix que li passava a Anglaterra front a les colònies americanes, molt més riques i productives, o el que li passava a Portugal davant un Brasil major i més ric.

La pregunta que s’imposa és: com acabarà aquesta situació, si l’Estat no es mou en cap sentit? La resposta ens la dona la història veient com totes les colònies del món han acabat aconseguint la seva independència. I què passarà amb Espanya? També la història ens ensenya com han acabat aquells que sols exercien sobre els seus territoris conquerits el dret de pernada: on és avui la URSS o l’antiga Iugoslàvia?