De tot el que està passant amb el
procés català, el que més m’estranya és que l’estat espanyol no es pregunti els
motius del malestar dels seus territoris dels que Catalunya és sols una part i
no pas l’única.
Vam creure que el problema era la
dictadura així que, una vegada mort el general, la democràcia ens portaria
directament a un món de xauxa on podríem gaudir de totes les avantatges dels
països del nostre entorn. L’entrada a la Unió Europea va contribuir a aquesta
idea amb ajudes milionàries a fons perdut per modernitzar el país, així que ens
va semblar que ser europeus era una bicoca sense cap mena de obligació.
La realitat és que gestionar una
democràcia és molt més complicat que comandar una dictadura i exigeix uns esforços i uns canvis
que a Espanya ningú va afrontar, per això desprès de 35 anys descobrim que la
nostra fantasia nacional fa aigües per tot arreu.
Els partits polítics, fets a la
mida d’una oligarquia caciquil que ha fet de la política la seva professió i
que vol perpetuar-se en el poder, són de tot menys democràtics. Alguns ni tant
sols preveuen en els seus estatuts la possibilitat de fer primàries per triar candidats
Però no son únicament els partits
polítics, a Espanya durant tot aquest temps no hem sigut capaços de definir
quina organització territorial volem, quin model productiu o energètic ens és
més favorable, quina educació és la més idònia per als nous temps que vivim,
com ha de ser una justícia que ens està costant més de reformar que les forces
armades, quina llei electoral hem de tenir per regenerar una classe política
que ja és considerada el problema més greu del país, quina és la millor
política exterior per garantir els nostres interessos, etc.
No hem entès que cal rendir comptes
dels diners públics, que en democràcia la mentida es paga amb la dimissió, que
la roba bruta es renta a casa sense molestar als veïns, que s’ha de ser curós
amb els diners que ens deixen els nostres socis, que els compromisos s’han de
complir o que no es pot anar de demòcrata amagant els morts de la dictadura dins
l’armari.
Sí, Espanya té problemes molt
greus i estic plenament convençut que la independència de Catalunya no és el pitjor
sinó tot el contrari, possiblement contribuirà a la solució perquè llavors l’estat
s’haurà d’enfrontar a la realitat i buscar respostes a les preguntes que no ha
sabut contestar durant aquest 35 any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario