Quan era petit, cada vegada que m’enxampaven en una
dolenteria, en dir-li a la mare que tal nen també l’havia fet, sempre em
preguntava si tan poca personalitat tenia com per deixar-me influir pels altres
i acabava amb un: si l’altre es tira per un barranc, tu també ho faràs?
M’ha vingut al cap aquesta anècdota, que tots hem viscut,
perquè aquest setmana una altra vegada un grapat de parlamentaris “s’han
equivocat” a l’hora de votar. Es a dir que uns pares de la pàtria, homes i
dones adults, suposadament responsables, que presumeixen de demòcrates i
lliberals, als que paguem per fer el millor pel país, no han sabut interpretar
les ordres de qui els deia si s’havien de tirar o no pel barranc.
No vull pensar que efectivament no tenen personalitat, sinó
més aviat que estan atrapats pel partit i consideren que no tenen marge de
maniobra, però en qualsevol cas cal preguntar-se si això és el que els partits
consideren democràcia.
Els nostres partits polítics, per més que ho intentin ja no
poden aparentar durant més temps que són demòcrates. Les llistes tancades, la
disciplina de vot, el perpetuar-se en el poder perquè no es limita el número de
legislatures, la farsa de les primàries (alguns, com UDC, no les preveuen en
els seus estatuts), l’exercici del poder que ho considera tot com a botí
electoral i, sobre tot, la impunitat que tenen, els delata.
Tot plegat ha creat una casta de polítics més compromesos
amb els seus propis interessos, o amb els del partit, que no pas amb el bé del
país, perquè saben que l’única manera de continuar és formar part d’una llista
que dissenya l’aparell, no en funció de la capacitat sinó de la fidelitat. El
interès del país queda en segon, tercer o quart terme, o simplement no es té en
compta, per més comèdia que facin durant els 15 dies de campanya electoral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario