Sobre la justícia (Català)

Des que el Sr. Pedro Pacheco va dir allò de que “la Justicia es un cachondeo”, han corregut rius de tinta sobre el tema, per això vull, en primer lloc, mostrar el màxim respecte per tots aquells professionals del món de la judicatura que fan la seva feina cada dia de forma abnegada per a donar-nos el millor servei possible.

Probablement una part del problema és la incomprensió de la ciutadania respecte a la tasca que desenvolupen, però cal reconèixer que algunes situacions del seu funcionament no ajuden gens a que els entenguem millor.  

Que individus confessos de delictes flagrants, com el Sr. Félix Millet, segueixin al carrer pendents de judici durant anys com si no hagués passat res, certament no ajuda, com tampoc ho fa que alguns ja jutjats i condemnats puguin decidir tranquil·lament quan entrar a la presó.

Que un jutge en el programa “Salvados” confirmi el que tots pensem: que la justícia és diferent per a rics i pobres, tampoc inspira confiança, sobre tot si el Govern indulta als primers i se’n oblida dels segons. 

Que un fiscal li demani a una nena 7 anys de presó per tocar el piano, com va passar a Puigcerdà, mentre un altre s’oposa a que la infanta Cristina declari pel cas de corrupció milionària i frau fiscal portat a terme per l’Institut Noos, on ella mateixa era vocal, és una bona raó per no entendre la manera de mesurar emprada per alguns.

Que cada vegada que no agradi una sentencia d’un tribunal popular s’hagi de tornar a celebrar el judici fins aconseguir el resultat desitjat, és d’una frivolitat que no ens hauríem de permetre si volem semblar un país seriós.   

Si cada vegada que ens “equivoquem” (com amb el Sr. Juan Antonio Troitiño) o ens penedim d’un alliberament, encara que hagi acomplert la condemna que nosaltres mateixos li vàrem imposar (com amb el Sr. De Juana Chaos) tenim de demanar-los als nostres socis europeus que resolguin el xap, ens posem en evidencia davant el món sencer i això fa que ningú pugui confiar en nosaltres amb tota la raó.  

   

El Sr. Gallardón hauria d’intentar resoldre aquestes incoherències i no ficar-se en una creuada per l’avortament, que sols ell i el Sr. Rouco Varela veien com un problema.