El xantatge de Castor

A veure si ho entenc: com que alguns polítics del PSOE volien anar a veure els partits de futbol a la llotja del Reial Madrid, van fer un acord amb Florentino Pérez, que vulnerava les lleis de la competència, ja que preveia indemnitzar-lo en cas de pèrdues o incompetència. I ara, per evitar que CASTOR provoqui un terratrèmol, el PP acorda pagar-li 1.350 milions d’Euros, que abonarem tots durant els propers 30 anys.

Doncs no, resulta que no ho entenc i em sembla que, per demanar-me que pagui durant la resta de la vida i que hipotequi als meus fills i nets, m’ho hauran d’explicar millor i caldrà quelcom més que les accions d’uns incompetents a la llotja d’un camp de futbol i el xantatge mafiós de que cal pagar per tal que no ens ensorrin les cases de dues o tres províncies.

 

Entenc que si hi ha el compromís coherent per un acord de govern cal complir-lo però, que el PP hagin acceptat la indemnització sense més, indica incompetència per defensar els interessos de la ciutadania i per tant per governar-nos. Hi havia moltes alternatives, que ara haurem d’impulsar els ciutadans, si volem mirar als ull dels nostres fills sense avergonyir-nos: 

• Demanar responsabilitats als que van prendre la decisió, i inhabilitar-los per malbaratar els diners de tots.
• Denunciar el conveni als tribunals de la competència ja que, cobrir les pèrdues d’una empresa amb diners públics, és il·legal a la majoria dels països del nostre entorn i això faria que la justícia l’anul·lés.
• Posar denúncies demanant indemnitzacions per cadascun dels 512 terratrèmols. Ho hauria de fer tant els municipis, comarques i províncies on es van produir; com les associacions ecologistes; i les persones que han patit danys psicològics mentre ha durat l’actuació de CASTOR.       

Aquest cas evidencia moltes coses: la primera, el poc respecte que la classe política té envers la ciutadania, i s’ha arribat aquí per consentir-los durant massa temps; la segona, posa de manifest la seva incapacitat per administrar diners públics, fruir de no haver fet mai auditories econòmiques ni demanat responsabilitats; i tercer, mostra la fosca connivència entre poder i empreses, per no tenir una llei transparent de finançament dels partits.