Quan era un nen em vaig enamorar d’un preciós Lamborghini
platejat que vaig veure en una revista, una veritable meravella amb portes
d’obertura vertical..., que la vida em va demostrar que mai arribaria a ser meu.
Els parlo d’això perquè darrerament he sentit que la CUP és
molt coherent, però més aviat crec que els passa com a tots amb els somnis
infantils.
La CUP vol la independència (suposadament), però al mateix
temps la revolució, “matar al pare” políticament, i fer-ho tot de forma assembleària,
sense cap lideratge.
De totes les definicions de la política, la que més m’agrada
és la que diu que la política és l’art d’aconseguir allò que és possible.
Ja serà difícil arribar a la independència, ni siquiera
anant tots a una, com per sumar-hi altres objectius i encara menys assolir-los
a ma alçada en assemblees i sense lideratges.
No els vull treure mèrit, però haurien d’aclarir per exemple
quina revolució pretenen fer o si han tingut en compta que els veritables
revolucionaris han resultat ser Bill Gates o Steve Jobs, no pas Trotsky ni
Bakunin, per no acabar en un pedregar que ni ells desitgen.
Pel que fa al lideratge, quan vaig començar a treballar en sanitat,
també jo pensava que no el necessitàvem i que sols calien sanitaris i malalts.
Quan l’hospital va tancar vaig comprovar com n’estava d’equivocat.
També seria bo que expliquessin quins avenços ha aportat a
la societat una assemblea, quins descobriments, vacunes, medicaments, millores
tecnològiques, socials, polítiques, etc. No parlo de la generalització una
vegada creats, sinó de la seva gènesis, de la concepció original.
Haurien d’aclarir-ho per allunyar les sospites de que la CUP
és tant coherent i fidel amb les seves propostes com ho soc jo amb el
Lamborghini, perquè encara em segueix agradant aquella preciositat platejada (a
qui no?).
No hay comentarios:
Publicar un comentario