Catalunya ha assolit un acord de governabilitat in extremis,
desprès de tres mesos de negociacions patètiques. Espanya sembla ingovernable i
abocada a unes noves eleccions. Ja ningú pot amagar que el nostre sistema polític
està malalt i que cal posar-li quimioteràpia perquè les cataplasmes ja no son
suficients.
El sistema electoral que vam crear durant la transició,
donant totes les facilitats als aparells dels partits (una sola volta, llistes
tancades i cedir la clau de la governabilitat als petits), ens està portant a
la ruïna, perquè la gent quan està enfadada vota amb els budells, qui els hi ho
pot recriminar?
No és res nou, en altres indrets passa el mateix, per això a
França a la primera volta voten al Front Nacional, però a la segona corregeixen
i no posen el país als peus d’un partit d’ultradreta. Nosaltres votem igual
d’enfadats però, com no tenim doble volta, acabem posant el país als peus d’un
partit que es diu antisistema, malgrat vol els càrrecs del sistema i sobre tot les
seves subvencions.
Es intolerable l’espectacle postelectoral de mesos negociant,
com en un basar oriental, mentre els ciutadans esperem impotents a veure quin
és el resultat definitiu d’unes eleccions que, l’en demà de dipositar el vot,
tothom es passa per l’Arc del Triomf.
El tumor que ens afecta, i que amenaça de paralitzar el país,
necessita quimioteràpia, és a dir, com a mínim posar la doble volta a la
francesa i que no puguin accedir a la segona aquells que a la primera no treguin
més del 12’5% de vots, obligant a pactar abans de les eleccions.
La cruïlla en la que ens trobem és cabdal: o seguim com
estem, posant les coses fàcils als partits, sabent que acabarem amb un país
ingovernable; o bé administrem quimioteràpia per salvar el país, malgrat els partits
perdin algunes plomes pel camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario