El conseller Boi Ruíz (Català)

Vaig conèixer al Dr. Boi Ruíz fa uns 20 anys, quan ell era el director del Centre Hospitalari de Manresa i jo el director del CatSalut al Bages, i hem mantingut una relació cordial. Quan li vaig proposar de fer el pròleg el meu llibre “Un país sense manual d’instruccions” ni s’ho va pensar, tampoc jo quan em va demanar que li donés un cop de ma en temes menors els últims mesos de legislatura.

El Dr. Ruíz té la sanitat al cor i al cap, la viu, la respira, i ha gestionat la misèria que tenia prou bé com per evitar que el sistema fes fallida, per això seria injust recordar-lo pel que no ha fet.  

·   Se li retreu tenir un passat, perquè aquest és l’únic país on l’experiència adquirida fora d’un partit o d’un sindicat es considera negativa, una aberració que ens portarà a la ruïna.

·    Se l’acusa d’haver dit que la salut és un bé privat, com sabem tots els sanitaris des que l’any 1973, el ministre canadenc Marc Lalonde, va publicar que el 85% dels condicionants de salut estan fora del sistema sanitari (medi ambient, estils de vida, etc.).

·     Se li diu privatitzador, sense aportar una sola prova que ho demostri. Si donem credibilitat als rumors sense proves fem realitat la dita de que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat i ens exposem a qualsevol manipulació.

·   I sobre tot se li recrimina haver incrementat els malalts en llista d’espera, sense tenir en compta que quan va arribar hi havia catorze patologies en garantia i ara n’hi ha una trentena, inclosa la cirurgia oncològica i cardíaca.

Si dir les coses com són i posar els problemes de manifest té aquests resultats, quan el conseller Comín pregunti com reduir la llista d’espera només hi ha una resposta possible: que garanteixi una sola patologia i tindrà uns números baixos. Potser serà mentida però, pel que sembla, a ningú li interessa la veritat.