El fracàs de la política (català)

La política espanyola cada dia em sorprèn més, per la seva mediocritat galopant, que ja ha trencat Espanya pel nord-est i, de seguir així, no només l’arruïnarà en breu, sinó que pot dissoldre-la en pocs anys.

Ara Iceta assegura que el judici a l’independentisme és el fracàs de la política. Llàstima que se’n hagi adonat quan més de 2 milions de catalans diem sense embuts que hem desconnectat d’aquest Estat definitivament.

¿Potser no se’n havien assabentat de que en política, como a la vida mateixa, tot el que es fa te conseqüències i, sovint, el que no es fa també?

¿Què creien que passaria després de que Alfonso Guerra ridiculitzés l’Estatut aprovat pel Parlament, dient que el retallarien i no el coneixeria ni la mare que el va parir?

¿Què pensava el TC que diríem quan va emetre una sentencia, al dictat del partit més corrupte d’Europa, que feia fora Cataluña del marc constitucional i la rebaixava a l’estatus de colònia?

¿Què imaginaven els colpistes del 155 i el cap de l’Estat, que passaria avalant la repressió contra ancianes que només pretenien dipositar una papereta en una urna?

El resultat és el fracàs de la política d’aquest Estat corrupte i repressor, per això hem desconnectat al menys la meitat dels catalans, i no s’atreveixen a preguntar als que callen per por a la seva resposta.

La gestió incompetent d’aquest Estat ha perdut Catalunya, no Espanya a la que sempre portem al cor. I en gestió, com en l’esport, quan es dona un fracàs

de tal magnitud només hi ha una sortida digna:

marxar i deixar pas a altres.

Tot i que suposo que és massa esperar que Guerra, Iceta i els colpistes del 155 tinguin la dignitat d’anar-se’n a casa.

ACUSO DE REPRESSOR AL RÈGIM DEL 78 

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS