Espanya té serioses dificultat per formar govern, com abans
li va passar a Catalunya, tot i que aquesta va trobat una sortida menys
rocambolesca. Unes terceres eleccions no canviaran gaire el panorama, ni
milloraran les expectatives de tenir un executiu potent i qualificat. Hi ha
municipis amb 9 grups polítics per a 11 regidors, el que en dificulta la presa
de decisions. Estem davant d’una greu crisis de governabilitat.
40 anys afavorint als partits que tenien la clau per formar
govern, donant-los més responsabilitats de les obtingudes a les eleccions, ha eliminat
el desig de crear coalicions programàtiques i ha fet aparèixer partits que no
aspiren a guanyar, sinó a convertir-se en la frontissa imprescindible
per governar i assolir així uns càrrecs i un poder que no els han donat les
urnes.
Tenim doncs un dilema entre representativitat i
governabilitat. Si seguim com fins ara, o incrementem la representativitat, com
proposen alguns, ens podrem considerar moderns, però estem abocats a la
ingovernabilitat de l’estat, de les CCAA i dels ajuntaments. Per contra si
prenem mesures per limitar la representativitat (fer primàries com als EEUU o
segona volta com a França) correm el risc de ser titllats de poc demòcrates,
però garantirem la governabilitat futura, afavorint las majories.
El dilema està servit i el lector decidirà què prefereix.
Per la meva banda no necessito tenir-los al davant per saber que en aquest
país, com en qualsevol altre, hi ha intransigents a cada extrem de l’electorat
que voldrien eliminar als que no opinen com ells. No estic segur que sigui bona
idea portar-los al Parlament, ni oferir-los dirigir institucions, ja que sense
ells probablement tot funcionaria millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario