No sé si han tingut l’oportunitat de veure funcionar una Unitat
de Diagnòstic Ràpid de Càncer (UDR), espero que no perquè indicaria que vostès o
un familiar proper es troben en sospita o en tractament per aquesta malaltia. En
qualsevol cas aquesta és ara la meva situació així que he pogut comprovar de
primera ma el funcionament extraordinari d’una UDR i, per extensió, de tot el
sistema.
En tres setmanes hem passat de la simple sospita a l’administració
de la primera sessió de quimioteràpia, passant per totes les proves complementàries
necessàries per confirmar el diagnòstic, unes fetes a l’hospital de referencia i
altres en centres d’alta complexitat públics o privats. He de recalcar que el
tracte dispensat pels professionals sempre ha estat exquisit.
Com a sanitari em sento orgullós del nostre sistema de salut,
ara amb molts més motius, per això em va entristir assistir al Ple Monogràfic
de Salut del Parlament, de juny 2015, i comprovar que els diputats de l’oposició
menystenien la reducció del temps de tractament
del càncer a menys d’un mes, per afirmar que tot era un desastre per unes llistes
d’espera on predominaven patologies com galindons i fimosis.
Ja sigui per interès partidista o per pura ignorància, els
polítics no haurien d’usar el sistema sanitari tan frívolament, ni emprar-lo sols
per desgastar a aquest o aquell. No tot pot estar permès en política, cal posar
límits, al menys el del respecte a l’electorat per explicar-li la veritat: que
un sistema universal i gratuït, amb limitacions pressupostàries i que es nega a
posar copagaments per evitar el mal ús, el mínim que pot tenir són llistes d’espera,
el que cal procurar és que siguin de les patologies menys greus, que no escurcin
la vida del pacient i que l’espera sigui curta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario