Han vist la pel·lícula “L’últim vot”? Tracta de que un sol
votant pot desempatar el resultat de les eleccions als EEUU. Un únic individu pot
donar-li la presidència a un o altre candidat, el seu vot serà inapel·lable i d’ell
dependrà el futur del país més poderós de la terra i dels seus 280 milions d’habitants.
Què diferent del que fem
nosaltres: 15 dies de campanya, un dia per a votar i desprès varius mesos perquè
els partits acabin d’interpretar a la seva manera, sempre interessada, el que
han dit les urnes.
Quina classe de democràcia és aquesta en la que l’electorat
no té la darrera paraula? 40 anys exigint votar per a que els perdedors pactin
en els despatxos al marge del que hagin dit les urnes? Qui els ha atorgat el dret
a situar-se per sobre de la voluntat popular?
El més curiós és que es diuen demòcrates però fan tot el possible
per evitar acomplir amb els resultats, una veritable irresponsabilitat en un
país com el nostre on mai es va permetre expressar-se democràticament.
No em mal interpretin, ni soc del PP ni els he votat mai,
però és evident que han guanyat les eleccions dues vegades, possiblement perquè
els ciutadans consideren que els demés són encara pitjors.
La resta de partits han d’acatar la voluntat popular i fer autocrítica
de perquè l’electorat prefereix als protagonistes de la Gürtel, dels sobres
marrons, de l’emigració juvenil o de la conspiració contra Cataluña, abans que
als que es defineixen portadors dels valors espirituals de la revolució.
Em diuen que aquí no es tria al president com als EEUU i per
això hi ha pactes. La meva pregunta és la mateixa: ¿Estem segur de que quan es demanava
democràcia, durant els 40 anys de dictadura, era per a què l’última paraula la
tinguessin dos o tres y no tot l’electorat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario