Gamonal: final de trajecte (Català)

De les múltiples notícies que apareixen cada dia en els mitjans de comunicació, poques acaben formant part de la Historia, en majúscules. En canvi aquesta setmana hem tingut un esdeveniment que estic segur de que hi passarà com el final d’una etapa, m’estic referint als fets de Gamonal on els veïns, tips d’una forma de fer política caduca, rància i que sols afavoreix als mateixos polítics, als constructors i a la gran banca, han dit prou, aturant les obres d’un bulevard que no necessiten i que no estan disposats a que es faci amb els seus diners, mentre els tanquen les guarderies i els retallen els serveis bàsics.

Els esdeveniments d’aquest barri de Burgos, i les seves repercussions a tot l’Estat, són d’una transcendència cabdal perquè acabaran canviant la forma d’exercir el poder en aquest país, ja que han posat de manifest que la gent  està farta de que els prenguin el pel, estan cansats de que els considerin menors d’edat als que es pot manipular, estan fastiguejats de que els mimin durant els 15 dies de la campanya electoral i els enganyin i els robin la resta de la legislatura.

La gent vol un altre llei electoral ja que l’actual ens ha portat a tenir la classe política més mediocre de tots els països occidentals; vol llistes obertes, per a què els diputats els escoltin i no acatin cegament la disciplina de vot; vol que els càrrecs de màxima responsabilitat no es puguin exercir durant més de dues legislatures, com tenen fins i tot Senegal o Mali; però sobre tot vol una altra forma de fer política, que no jugui amb els diners públics, i que els tingui més en compta en aquelles decisions que els afecten més directament.

La democràcia representativa va ser una gran solució, quan les comunicacions eren lentes i la informació tardava molt en arribar a tot arreu, però en ple segle XXI, amb els mitjans de comunicació, amb Internet i amb la revolució tecnològica, que ens permet accedir a la informació al mateix temps que els polítics, no té sentit que ells siguin els únics que prenguin les decisions, principalment perquè la gent confia més en la seva pròpia capacitat per decidir com han de funcionar les institucions, el Govern i les corporacions, sobre tot desprès de veure algunes gestions farcides d’irregularitats, tràfic d’influències, corrupció i malbaratament. 

El que posa de manifest Gamonal és el final d’una etapa, d’uns polítics i d’una manera de fer política. Qui vulgui sobreviure haurà de canviar, en cas contrari, el futur li passarà per sobre. 

  

El proceso ha de ser exquisito (Castellano)

Decía Xavier Roig, en su libro “Ni som ni serem”, que si un andaluz o un extremeño se dejaba bigote y se le ponía un tricornio ya tenías un Guardia Civil, en cambio un catalán de uniforme siempre parece que va al campo. 

Esta reflexión me ha venido a la cabeza viendo el espectáculo que el PCS y la CUP nos han ofrecido con el tema de pedir a Madrid el derecho para celebrar referéndums. Que el primero vote “no”, con algunas honrosas excepciones, y que la CUP se abstenga, en el acto político más importante de las últimas décadas, es de una miopía política difícil de entender y, sin duda, la historia se ocupará de recordárselo.

Estamos ante la misma miopía que hizo que, iniciada la Guerra Civil, algunos en Cataluña quisieran hacer la revolución social antes de acabar con la ofensiva fascista, que culminó en enfrentamientos inútiles y estériles a tenor de lo que se les venía encima. El presidente de la República, Manuel Azaña, se lamentaba profundamente en sus memorias del papel de Cataluña en este sentido. Nadie puede saber qué habría pasado con otra actitud catalana, lo que sí conocemos son las consecuencias que pagó el país entero por esta visión de vuelo gallináceo. 

La independencia nos la tendremos que ganar con medios completamente democráticos, limpios y transparentes, y además tendrán que ser exquisitos, tanto con la comunidad internacional como con España, que será nuestro principal socio por historia y proximidad. No tengo ninguna duda de que, si alguien ha de salirse del guion o hacer un disparate, no podemos ser nosotros, por eso habría sido mucho mejor presentar en Madrid un escrito con el aval de más del 80% de los diputados. Hemos perdido una oportunidad de oro para mostrar la fuerza del proceso al mundo entero, en cambio ahora queda en entredicho.  

  

Darle la espalda a la realidad de que estamos en un Estado dentro de Europa, suponiendo que Cataluña es una isla en sí misma, es no haber entendido nada de cómo funciona el mundo y nos hace poco merecedores de la independencia a la que aspiramos. Quizá sí que Xavier Roig tiene razón y no estamos hechos para tener un Estado propio.

El procés ha de ser exquisit (Català)

Deia en Xavier Roig, en el seu llibre “Ni som ni serem”, que si un andalús o un extremeny es deixava bigoti i se li posava un tricorni ja tenies un Guardia Civil, en canvi que un català d’uniforme sempre semblava que anava a fangar. 

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap veient l’espectacle que el PCS i la CUP ens han ofert amb el tema de demanar a Madrid el dret per celebrar referèndums. Que el primer voti “no”, amb algunes honroses excepcions, i que la CUP s’abstingui, en l’acte polític més important de les darreres dècades, és d’una miopia política difícil d’entendre i, sense cap mena de dubte, la historia s’ocuparà de recordar-los-ho.

Estem davant de la mateixa miopia que van fer que, iniciada la Guerra Civil, alguns a Catalunya volessin fer la revolució social abans d’acabar amb l’ofensiva feixista, que va culminar amb enfrontaments inútils i estèrils atès el que se’ls venia a sobre. El president de la República, Manuel Azaña, es lamentava profundament a les seves memòries del paper de Catalunya en aquest sentit. Ningú pot saber què hauria passat amb un altre actitud catalana, el que sí coneixem són les conseqüències que va pagar el país sencer per aquesta visió de vol gallinaci.  

La independència ens l’haurem de guanyar amb mitjans completament democràtics, nets i transparents, i a més hauran de ser exquisits, tant amb la comunitat internacional com amb Espanya, que serà el nostre principal soci per historia i proximitat. No tinc cap mena de dubte de que, si algú ha de sortir del guió o fer un estirabot, no podem ser nosaltres, per això hauria sigut molt millor presentar a Madrid un escrit amb l’aval de més del 80% dels diputats. Hem perdut una oportunitat d’or per mostrar la força del procés al món sencer, en canvi ara queda en entredit.    

Donar l’esquena a la realitat de que estem en un Estat dins Europa, suposant que Catalunya és una illa en sí mateixa, és no haver entès res de com funciona el món i ens fa poc mereixedors de la independència a la que aspirem. Potser sí que en Xavier Roig té raó i no estem fets per tenir un Estat propi.

Disciplina de voto (Castellano)

El problema de tantos años de estar encerrados en nosotros mismos, dictadura tras dictadura y de espaldas a la realidad mundial y a la democracia, es que después se tiene miedo de ser normal, no se sabe cómo funcionan las reglas del juego democrático y se desconfía de todo, así que no es extraño que nos pase lo que nos pasa.

Un ejemplo es el PP que, como heredero de los fascismos de la primera mitad del siglo XX, solo toma medidas para devolvernos a aquella época, donde ellos se encuentran más cómodos. Por eso quieren españolizar a los niños, implantar un nuevo nacionalcatolicismo, prohibir el aborto, impedir el derecho de manifestación y retornar a una economía de subsistencia, aunque sea a base de mantener unas tasas de paro escandalosas. Ellos siempre han desconfiado del extranjero por miedo a las ideas nuevas, por eso nunca han querido la integración internacional, porque prefieren un aislamiento que les permite hacer y deshacer en un país que consideran su cortijo (corredor mediterráneo, incumplimientos de las directrices europeas y las de la ONU, etc.).

También resulta lamentable sentir hablar, tanto al PP como al PSOE, de la sagrada disciplina de voto de los diputados, que han sido escogidos por el electorado, y verles debatir con gravedad sobre las consecuencias de no obedecer a la dirección del partido, siempre puesta a dedo por su seguidismo del líder anterior, lo que demuestra que aún no hemos entendido qué es la democracia y cuál es su grandeza.

Pero lo que no tiene precio es ver al PSC defendiendo, no solo estos puntos de vista antidemocráticos, sino exactamente lo contrario de lo que habían puesto en su programa electoral y sancionando a aquellos diputados que han votado lo que les prometieron a sus electores, porqué el Sr. Pere Navarro (también puesto a dedo) cree que el pueblo de Cataluña, por ser menor de edad, es incapaz de decidir si quiere ser un país normal o la colonia de un estado que no tiene nada que ofrecer para lograr un futuro mejor.

Si le diésemos una oportunidad a la democracia veríamos que todo es mucho más sencillo.

Disciplina de vot (Català)

El problema de tants anys d’estar tancats en nosaltres mateixos, dictadura rere dictadura i d’esquenes a la realitat mundial i a la democràcia, és que desprès es té por de ser normal, no se sap com funcionen les regles del joc democràtic i es desconfia de tot, així que no és estrany que ens passi el que ens passa.

Un exemple és el PP que, com hereu dels feixismes de la primera meitat del segle XX, sols pren mesures per tornar-nos a aquella època, on ells es troben més còmodes. Per això volen espanyolitzar els nens, implantar un nou nacionalcatolicisme, prohibir l’avortament, impedir el dret de manifestació i retornar a una economia de subsistència, encara que sigui a base de mantenir unes taxes d’atur escandaloses. Ells sempre han desconfiar de l’estranger per por a les idees noves, per això mai han volgut la integració internacional, perquè prefereixen un aïllament que els permet fer i desfer en un país que consideren la seva masia (corredor mediterrani, incompliments amb les directrius europees i amb les de la ONU, etc.).

També resulta lamentable sentir parlar, tant a PP com a PSOE, de la sagrada disciplina de vot dels diputats, que han estat triats per l’electorat, i veure’ls debatre amb gravetat sobre les conseqüències de no obeir a la direcció del partit, sempre posada a dit pel seu seguidisme envers el líder anterior, la qual cosa demostra que encara no hem entès què és la democràcia i quina és la seva grandesa.

Però el que no té preu és veure al PSC defensant, no sols aquests punts de vista antidemocràtics, sinó exactament el contrari del que havia posat en el seu programa electoral i sancionant a aquells diputats que han votat el que els van prometre als seus electors, perquè el Sr. Pere Navarro (també posat a dit) creu que el poble de Catalunya, per ser menor d’edat, és incapaç de decidir si vol ser un país normal o la colònia d’un estat que no té res a oferir per aconseguir un futur millor.

Si donéssim una oportunitat a la democràcia veuríem que tot és molt més senzill.  

Carta oberta a Alicia Sánchez Camacho (Català)

Senyora

He dipositat tota la meva confiança en vostè en sentir-la proclamar que vol explicar la veritat del que passa al país, i estic segur de que tots nosaltres li ho agrairem ja que, en molts aspectes, estem força confusos. Tenint en compta que ja deu estar treballant en això, vull transmetre-li algunes de les coses que a mi personalment em preocupen, per si poden servir-li de guia o índex per a començar a explicar-se. 

El que voldríem saber a nivell general.

Una cosa que ens sorprèn és perquè el seu partit, que sembla tan preocupat per la “marca Espanya”, no es desmarca d’una vegada per totes d’unes pràctiques que ens fan semblar més a una república bananera o a un règim successor dels feixismes europeus, de la primera meitat del segle XX, que a un país seriós que ha entès el seu paper en un món globalitzat. 

  

Ho dic per la manca de transparència, entre altres coses, en fer desaparèixer  els ordinadors del Sr. Bárcenas; per la censura vergonyosa de la televisió valenciana amb TV3 i amb les notícies del seu propi entorn, com l’accident del metro de Valencia; pel seu rebuig a les auditories i a les inspeccions, reduint el nombre d’inspectors fiscals, en un país amb un frau fiscal de més de 80.000 milions d’euros; per entestar-se en adoctrinar als joves, amb un nou nacional-catolicisme d’infaust record, i no en educar-los; per la manera com se’n riuen de la independència dels tres poders, sobre tot el judicial, repartint-se els càrrecs del Tribunal Constitucional o apartant als jutges i fiscals que els resulten incòmodes (Baltasar Garzón, Elpidio Silva, Martín Rodríguez Sol i suposo que aviat a José Castro i a Mercedes Alaya); per ficar-se en tots els assumptes públics i privats, en considerar-ho tot com una part del botí electoral; per negar-se a investigar els crims del franquisme malgrat el requeriment de la ONU; per l’indult a mossos d’esquadra torturadores; per mantenir el marquesat als descendents de Queipo de Llano; o per assistir als actes on s’homenatja a membres de la División Azul, entre altres coses…

Alguns aspectes econòmics que ens interessen.

A nivell econòmic ens agradaria saber perquè presumeixen vostès de “conservadors” mentre  nomenen càrrecs, no per la formació i experiència, sinó per amistat amb el líder (com el Sr. Miguel  Blesa), i els mantenen fins que arruïnen institucions centenàries com Caja Madrid.

Ens agradaria saber perquè han fet servir les caixes d’estalvis, i per tant tots els nostres diners, per a fer inversions ruïnoses, en les que no participaria ningú amb un mínim de sentit comú, com els aeroports, més de la meitat dels AVE del país o les autopistes de peatge paral·leles a carreteres nacionals.

Una altra cosa que ens inquieta és perquè l’Estat accepta tenir aquest més de 25% d’atur estructural sense proposar-se desenvolupar totes les potencialitats del país? Un exemple clar és el corredor Mediterrani, que està demanant tota Europa per accelerar el comerç amb els grans productors asiàtics.

Aclareixi’ns també perquè un país ric en sol, vent i mar, però que no produeix gas ni petroli, afavoreix més a les grans companyies elèctriques, gasistiques i petrolieres, que a les d’energies renovables, a les que vostès han deixat tocades de mort. Si us plau faci-ho aviar perquè, el fet de que hi hagi més expresidents i exministres en els consells d’administració de les primeres que en els de les energies renovables, pot portar a l’engany de molts malpensats als que caldria treure del seu error.   

En relació a la política del país.

Si us plau, Sra. Sánchez Camacho, tragui’ns d’un dubte que molts ciutadans tenim, en revisar les definicions que dona Wikipedia als següents termes:

•        Un partit polític és una entitat d’interès públic amb el fi de promoure la participació dels ciutadans en la vida democràtica i contribuir a la integració de la representació nacional. http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_pol%C3%ADtico

•       Una associació il·lícita, és un grup d’individus constituït amb l’objectiu de cometre un acte contrari a la llei. http://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_il%C3%ADcita

Vistes les dues definicions, ¿com hem de catalogar a la cúpula d’un partit que es posa d’acord per a repartir-se diners en B, sense declarar-ho a hisenda, quan fins i tot el seu president reconeix ser cert (encara que sols siguin algunes de les anotacions del Sr. Bárcenas)? ¿Com hem de catalogar-ho quan aquest partit protegeix a un dels seus membres, que ha estat qualificat pel jutge de “conducta indigna, deplorable e impròpia d’un càrrec públic” sense exigir-li la dimissió per dignitat democràtica i personal? 

Expliqui’ns, Sra. Sánchez Camacho, si els que van sortir el 11 de setembre passat a la Via Catalana eren quatre gats, que a més van necessitar de ninots de cartró i vaques per acabar d’emplenar el recorregut, mentre que els que va convocar el PP, el 12 d’octubre a Barcelona, era Catalunya sencera, ¿perquè tenen tanta por de que es faci una consulta sobre la independència que segur que tenen vostès  guanyada?  A més, si s’ajusten a la definició del que és un partit polític, segons hem vist més amunt, perquè es neguen a “promoure la participació ciutadana”. Per què havíem quedat que són vostès un partit polític, ¿oi que si?

Però sobre tot voldríem saber qui ha dissenyat la magnífica política d’unificació del país que porta a terme el PP. Ja han aconseguit que, fins i tot els que no érem independentistes a Catalunya, com era el meu cas, ho siguem. Sembla que ara estan fent el mateix al País Basc, on per primera vegada han aconseguit que es posin d’acord totes les forces polítiques en contra de vostès. Les Comunitats de Madrid i Balears, que també són contribuents netes a la bossa comuna, estan força enfadades perquè, desprès de més de 30 anys, el “cafè per a tots” s’ha mostrat completament incapaç de treure de la misèria a les zones més desafavorides, a les que sols se’ls ofereix seguir canviant subvencions per vots. Fins i tot la tranquil·la Castella Lleó sembla estar tipa d’una pràctica política basada en despeses inútils, per a poder tallar cintes amb les que guanyar les eleccions, com ha passat amb els últims successos de Burgos.

També han aconseguit la unitat de tots els docents, alumnes i pares en contra de la llei Wert, i de les dones en contra de la llei de l’avortament, que a més suposarà tornar a tenir manifestacions davant de les nostres ambaixades en tots els països seriosos, tant bon punt les espanyoles es vegin obligades a anar a l’estranger a avortar, mentre vostès s’entesten en fer servir la tàctica de l’estruç, de que allò que no es veu no existeix. Tot plegat sense més objectiu que satisfer a una Conferencia Episcopal, presidida per algú tan ranci, que ni el propi Papa Francesc el recolza, com es va demostrar en enviar al president del Consell Pontifici per a la Família a Barcelona i no a Madrid a finals de desembre. Davant de tot plegat sols em queda felicitar-los per tal política unificadora. Enhorabona!, si duren una mica en el poder, quan acabin vostès no quedarà ni rastre d’Espanya.

      

Aspectes de lideratge personal.

En aquest nivell ens agradaria saber cóm hem de creure a algú que es presenta davant la  opinió pública com una persona honesta, desprès d’acordar ocultar un delicte a canvi de 80.000 euros i desprès d’assegurar que arribaria fins al final fos com fos.

I ja posats, expliqui’ns perquè no hem de veure un acte d’hipocresia en el fet de negar-li als demés allò que vostè pràctica i del que està tant orgullosa. Ho dic perquè li nega als homosexuals el dret a l’adopció d’un fill perquè no és bo que els nens creixin sense la figura del pare i de la mare, en canvi vostè està orgullosa de la seva maternitat sense parella, que l’honora i per la que molts podríem arribar a admirar-la.    

En fi, Sra. Sánchez Camacho, això i algunes coses més, és el que m’agradaria que ens aclarís quan ens expliqui tota la veritat.

Carta abierta a Alícia Sánchez Camacho (Castellano)

Señora

He depositado toda mi confianza en usted al oírle proclamar que quiere explicar la verdad de lo que ocurre en el país, y estoy seguro de que todos nosotros se lo agradeceremos ya que, en muchos aspectos, estamos bastante confusos. Teniendo en cuenta que ya debe estar trabajando en ello, deseo transmitirle algunas de las cosas que a mí personalmente me preocupan, por si pueden servirle de guía o índice para empezar a explicarse.  

Lo que quisiéramos saber a nivel general.

Una cosa que nos sorprende es porqué su partido, que parece tan preocupado por la “marca España”, no se desmarca de una vez por todas de unas prácticas que nos hacen parecer más a una república bananera o a un régimen sucesor de los fascismos europeos, de la primera mitad del siglo XX, que a un país serio que ha entendido su papel en un mundo globalizado.  

Lo digo por la falta de transparencia, entre otras cosas, al hacer desaparecer los ordenadores del Sr. Bárcenas; por la censura vergonzosa de la televisión valenciana con TV3 y con las noticias de su propio entorno, como el accidente del metro de Valencia; por su rechazo a las auditorias y a las inspecciones, reduciendo el número de inspectores fiscales, en un país con un fraude fiscal de más de 80.000 millones de euros; por empecinarse en adoctrinar a los jóvenes, con un nuevo nacional-catolicismo de infausto recuerdo, y no en educarlos; por la manera como se mofan de la independencia de los tres poderes, sobre todo el judicial, repartiéndose los cargos del Tribunal Constitucional o apartando a los jueces y fiscales que les resultan incómodos (Baltasar Garzón, Elpidio Silva, Martín Rodríguez Sol y supongo que pronto a José Castro y a Mercedes Alaya); por meterse en todos los asuntos públicos y privados, al considerarlo todo como parte del botín electoral; por negarse a investigar los crímenes del franquismo pese al requerimiento de la ONU; por el indulto a mossos de escuadra torturadores; por mantener el marquesado a los descendientes de Queipo de Llano; o por asistir a los actos donde se homenajea a miembros de la División Azul, entre otras cosas…

Algunos aspectos económicos que nos interesan.

A nivel económico nos gustaría saber porque presumen ustedes de “conservadores” mientras  nombran cargos, no por la formación y experiencia, sino por amistad con el líder (como el Sr. Miguel  Blesa), y les mantienen hasta que arruinan a instituciones centenarias como Caja Madrid.

Nos gustaría saber porque han empleado las cajas de ahorros, y por tanto todos nuestros dineros, para hacer inversiones ruinosas, en las que no participaría nadie con un mínimo de sentido común, como los aeropuertos, más de la mitad de los AVE del país o las autopistas de peaje paralelas a carreteras nacionales.

 

Otra cosa que nos inquieta es ¿porque el Estado acepta tener ese más de 25% de paro estructural sin proponerse desarrollar todas las potencialidades del país? Un ejemplo claro es el corredor Mediterráneo, que está pidiendo toda Europa para acelerar el comercio con los grandes productores asiáticos.

Aclárenos también porque un país rico en sol, viento y mar, pero que no produce gas ni petróleo, favorece más a las grandes compañías eléctricas, gasísticas y petroleras, que a las de energías renovables, a las que ustedes han dejado tocadas de muerte. Por favor hágalo rápido porque, el hecho de que haya más expresidentes y exministros en los consejos de administración de las primeras  que en los de las energías renovables, puede llevar a engaño a muchos malpensados a los que habría que sacar de su error.   

En relación a la política del país.

Por favor, Sra. Sánchez Camacho, sáquenos de una duda que muchos ciudadanos tenemos, al revisar las definiciones que da Wikipedia a los siguientes términos:

•            Un partido político es una entidad de interés público con el fin de promover la participación de los ciudadanos en la vida democrática y contribuir a la integración de la representación nacional. http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_pol%C3%ADtico

•           Una asociación ilícita, es un grupo de individuos constituido con el objetivo de cometer un acto contrario a la ley.

http://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_il%C3%ADcita

Vistas las dos definiciones, ¿cómo debemos catalogar a la cúpula de un partido que se pone de acuerdo para repartirse dinero en B, sin declararlo a hacienda, cuando incluso su presidente reconoce ser cierto (aunque sólo sean algunas de las anotaciones del Sr. Bárcenas)? ¿Cómo debemos catalogarlo cuando ese partido arropa a uno de sus miembros, que ha sido calificado por un juez de “conducta indigna, deplorable e impropia de un cargo público” sin exigirle la dimisión por dignidad democrática y personal?

 Cuéntenos, Sra. Sánchez Camacho, si los que salieron el 11 de septiembre pasado en la Vía Catalana eran cuatro gatos, que además necesitaron de muñecos de cartón y vacas para acabar de llenar el recorrido, mientras que los que convocó el PP, el 12 de octubre en Barcelona, era Cataluña entera, ¿porque tienen tanto miedo de que se haga una consulta sobre la independencia que seguro que tienen ustedes ganada?  Además, si se ajustan a la definición de lo que es un partido político, según hemos visto más arriba, porque se niegan a “promover la participación ciudadana”. Por qué habíamos quedado que son ustedes un partido político, ¿no es cierto?

Pero sobre todo quisiéramos saber quién ha diseñado la magnífica política de unificación del país que lleva a cabo el PP. Ya han conseguido que, hasta los que no éramos independentistas en Cataluña, como era mi caso, lo seamos. Parece que ahora están haciendo lo mismo en el País Vasco, donde por primera vez han logrado que se pongan de acuerdo todas las fuerzas políticas en contra de ustedes. Las Comunidades de Madrid y Baleares, que también son contribuyentes netas a la bolsa común, están bastante enfadadas porque, tras más de 30 años, el “café para todos” se ha mostrado completamente incapaz de sacar de la miseria a las zonas más desfavorecidas, a las que solo se les ofrece seguir cambiando subvenciones por votos. Incluso la tranquila Castilla León parece estar harta de una práctica política basada en gastos inútiles, para poder cortar cintas con las que ganar las elecciones, como ha ocurrido con los últimos sucesos de Burgos.

También han logrado la unidad de todos los docentes, alumnos y padres en contra de la ley Wert, y de las mujeres en contra de la ley del aborto, que además supondrá volver a tener manifestaciones ante nuestras embajadas en todos los países serios, en cuanto las españolas se vean obligadas a ir a extranjero a abortar, mientras ustedes se empeñan en emplear la táctica del avestruz, de que aquello que no se ve no existe. Todo ello sin más objetivo que satisfacer a una Conferencia Episcopal, presidida por alguien tan rancio, que ni el propio Papa Francisco le apoya, como se demostró al enviar al presidente del Consejo Pontificio para la Familia a Barcelona y no a Madrid a finales de diciembre. Ante todo ello sólo me queda felicitarles por tal política unificadora. ¡Enhorabuena!, si duran un poco en el poder, cuando acaben ustedes no quedará ni rastro de España. 

     

Aspectos de liderazgo personal.

A este nivel nos gustaría saber cómo hemos de creer a alguien que se presenta ante la opinión pública como una persona honesta, tras acordar ocultar un delito a cambio de 80.000 euros, después de asegurar que llegaría hasta el final contra viento y marea.  

Y ya puestos, cuéntenos porque no debemos ver un acto de hipocresía en el hecho de negarle a los demás aquello que usted práctica y de lo que se vanagloria. Lo digo porque le niega a los homosexuales el derecho a la adopción de un hijo porque no es bueno que los niños crezcan sin la figura del padre y de la madre, sin embargo usted está orgullosa de su maternidad sin pareja, que la honra y por la que muchos podríamos llegar a admirarla.

En fin, Sra. Sánchez Camacho, esto y algunas cosas más, es lo que me gustaría que nos aclarara cuando nos cuente toda la verdad.