La unitat nacional un pesa de pel (català)

El major desig de l’Església, la política i la publicitat és trobar la manera de que les seves idees siguin adoptades acríticament, sense qüestionar-les ni pensar-les. Que siguin certes o no, és secundari.

Aconseguir-ho permet sostenir qualsevol mentida, com passa amb el ferro dels espinacs, que es considera alt perquè algú va posar la coma del resultat massa a la dreta i Popeye va fer la resta.

Un cop la ciutadania ha assumit aquesta idea els seus promotors poden fer qualsevol barbaritat, inclòs començar una guerra o construir camps de concentració, com van fer els nazis amb la superioritat de la raça ària o els blancs sud-africans amb l’Apartheid.

A més, quan aquestes idees arrelen és casi impossible erradicar-les, per més evidències que hi hagi en contra, per això l’Església va poder instaurar la Inquisició contra qui creia que la Terra era rodona o que América existia malgrat la Bíblia no l’esmentava.

També Espanya té una d’aquestes idees tan arrelada que la gent justifica qualsevol  bestiesa només amb esmentar-la, em refereixo a la “unitat nacional”.

La “unitat nacional” és la excusa para que qualsevol salva-pàtries mafiós doni un cop d’estat i mati milers de compatriotes, o per que s’accepti que qualsevol corrupte embolcallat en la bandera robi a mans plenes.

Amenaçant amb unitat ens van fer xantatge per colar-nos la constitució que volia l’aparell franquista i ens van imposar a la capçalera de l’estat a una família que hem fet fora d’Espanya tres cops.

Ara reprimeixen, empresonen per idees polítiques, retallen llibertats, eliminen la separació de poders amb la mateixa excusa. ¿Quan en adonarem de que l’esbombada “unitat nacional” és la justificació dels còmplices de la dictadura per prendre’ns el pel?

ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

La unidad nacional una tomadura de pelo (castellano)

El mayor deseo de la Iglesia, la política y la publicidad es hallar la manera de que sus ideas sean adoptadas acríticamente, sin cuestionarlas ni pensarlas. Que sean ciertas o no, es secundario.

Lograrlo permite sostener cualquier mentira, como ocurre con el hierro de las espinacas, que se considera alto porque alguien puso la coma del resultado demasiado a la derecha y Popeye hizo el resto.

Una vez la ciudadanía ha asumido esa idea sus promotores pueden hacer cualquier barbaridad, incluido empezar una guerra o construir campos de concentración, como hicieron los nazis con la superioridad de la raza aria o los blancos sudafricanos con el Apartheid.

Además, cuando esas ideas arraigan es casi imposible erradicarlas, por más evidencias que haya en su contra, por eso la Iglesia pudo instaurar la Inquisición contra quien creía que la Tierra era redonda o que América existía aunque la Biblia no la mencionaba.

También España tiene una de esas ideas tan arraigada que la gente justifica cualquier disparate solo con mencionarla, me refiero a la “unidad nacional”.

La “unidad nacional” es la excusa para que cualquier salvapatrias mafioso dé un golpe de estado y mate miles de compatriotas, o para que se acepte que cualquier corrupto envuelto en la bandera robe a manos llenas.

Amenazando con la unidad nos chantajearon para colarnos la constitución que quería el aparato franquista y nos impusieron en la jefatura del estado a una familia que hemos echado de España tres veces.

Ahora reprimen, encarcelan por ideas políticas, recortan libertades, eliminan la separación de poderes con la misma excusa. ¿Cuándo nos daremos cuenta de que la cacareada “unidad nacional” es la justificación de los cómplices de la dictadura para tomarnos el pelo?

ACUSO AL ESTADO POR LA FARSA DEL JUICIO AL INDEPENDENTISMO

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Espanya no és franquista, l'Estat si (català)

La pau franquista

En el debat sobre el procés català se’ns acusa als independentistes d’assegurar que tota Espanya és franquista, la qual cosa és falsa.

La prova de que Espanya no és franquista és que a Franco li va costar tres anys de guerra i més de mig milió de morts instaurar la seva dictadura, que només va poder mantenir reprimint i assassinant durant 40 anys.

Una altra cosa és que l’aparell creat pel franquisme segueix viu i controlant l’Estat després d’una transició en la que, sota el xantatge d‘un nou cop militar, s’assegurava la continuïtat gracies a la constitució i la corona.

Descartat que el país sigui franquista, cal preguntar-se si és la democràcia moderna i madura que pretenen fer-nos creure precisament els hereus i còmplices del dictador.

Para començar, la major virtut de la democràcia no és la capacitat de triar als seus líders, sinó la de fer-los fora quan convingui, però a la corona no se la pot fer fora.

La democràcia suposa respecte a les lleis, a totes. Aquest Estat, que va legitimar un règim il·lícit, s’ha saltat tots els tractats internacionals signats que no li son favorables i ha vulnerar les seves pròpies lleis orgàniques, com els dos últims Estatuts catalans.

Les democràcies solucionen els seus problemes parlant i escoltant a la gent, així ho han fet el Canadà amb el Quebec o Anglaterra amb Escòcia. En canvi Espanya ha demonitzat els referèndums (després de despenalitzar-los), ha reprimit, prohibit i empresonat.

En democràcia es respecta la sobirania popular expressada a les urnes. Aquí s’alteren sistemàticament els resultats electorals amb pactes indecents i ara els jutges impedeixen que els càrrecs electes incòmodes puguin representar als seus votants.

España no es franquista, però és una democràcia?

ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

España no es franquista, el Estado si (castellano)

La paz franquista

En el debate sobre el proceso catalán se nos acusa a los independentistas de asegurar que toda España es franquista, lo cual es falso.

La prueba de que España no es franquista es que a Franco le costó tres años de guerra y más de medio millón de muertos instaurar su dictadura, que solo pudo mantener reprimiendo y asesinando durante 40 años.

Otra cosa es que el aparato creado por el franquismo sigue vivo y controlando el Estado tras una transición en la que, bajo el chantaje de un nuevo golpe militar, se aseguraba la continuidad gracias a la constitución y la corona.

Descartado que el país sea franquista, hay que preguntarse si es la democracia moderna y madura que pretenden hacernos creer, precisamente los herederos y cómplices del dictador

Para empezar, la mayor virtud de la democracia no es la capacidad de elegir a sus líderes, sino la de echarles cuando convenga, pero a la corona no se la puede echar.

La democracia supone respeto a las leyes, a todas. Este Estado, que legitimó un régimen ilícito, se ha saltado todos los tratados internacionales firmados que no le son favorables y ha vulnerado sus propias leyes orgánicas, como los dos últimos Estatuts catalanes.

Las democracias solucionan sus problemas hablando y escuchando a la gente, así lo ha hecho Canadá con el Quebec e Inglaterra con Escocia. En cambio España ha demonizado los referéndums (después de despenalizarlos), ha reprimido, prohibido y encarcelado.

En democracia se respeta la soberanía popular expresada en las urnas. Aquí se alteran sistemáticamente los resultados electorales con pactos indecentes y ahora los jueces impiden que los cargos electos incómodos puedan representar a sus votantes.

España no es franquista, ¿pero es una democracia? 

ACUSO AL ESTADO POR LA FARSA DEL JUICIO AL INDEPENDENTISMO

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Tornada a Andorra (català)

Hem tornat a anar a Andorra, després de casi 5 anys en que no havíem pogut fer-ho per motius familiars. Ens agrada anar de tant en tant a la capital dels Pirineus, passejar pels seus carrers, gaudir dels seus paisatges, acudir a Caldea.

Andorra és un país que ha sabut aprofitar es seus recursos naturals, per això ha fet múltiples rutes  per les seves boniques muntanyes, excel·lents pistes d’esquí i ha sabut aprofitar el seu aigua termal en un magnífic complex lúdic familiar.

Espanya en canvi, és incapaç d’aprofitar les seves potencialitats, per això posem traves a l’energia renovable, que tenim en abundància, i seguim pagant casi 70.000 Milions d’Euros anuals en petroli per tal que alguns puguin seguir cobrant comissions.

El mateix passa amb el corredor mediterrani, que està demanant tota Europa, però que seguim sense fer no fos cas que una obra a la costa fes perdre algun vot a l’interior, entre quins no tenen mar ni res per exportar.

La iniciativa pública andorrana va ser la que va impulsar Caldea, com una experiència d’oci i benestar que trencava amb la idea dels balnearis tradicionals. A Espanya la iniciativa pública no té més objectius que pujar impostos sense millorar els serveis que ofereix.

En tornar vam omplir el dipòsit en una gasolinera de les que també estan a Espanya per veure la diferencia de servici a un cantó i l’altre de la frontera. La gasolina és casi un 20% més barata que aquí i la posa un empleat, el que significa menys aturats a Andorra.

¿Com podem anar bé si no aprofitem el que tenim en abundància només per mantenir els privilegis d’uns quants aprofitats? ¿Per què permetem que les empreses ens donin un servei pitjor que el que ofereixen fora i a més generin menys llocs de treball?

ACUSO A L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Vuelta a Andorra (castellano)

Hemos vuelto a ir a Andorra, después de casi 5 años en que no habíamos podido hacerlo por motivos familiares. Nos gusta ir de vez en cuando a la capital de los Pirineos, pasear por sus calles, gozar de sus paisajes, acudir a Caldea.

Andorra es un país que ha sabido aprovechar sus recursos naturales, por eso ha hecho múltiples rutas  por sus bellas montañas, excelentes pistas de esquí y ha sabido aprovechar su agua termal en un magnífico complejo lúdico familiar.

España en cambio, es incapaz de aprovechar sus potencialidades, por eso ponemos trabas a la energía renovable, que tenemos en abundancia, i seguimos pagando casi 70.000 Millones de Euros anuales en petróleo para que algunos puedan seguir cobrando comisiones.

Lo mismo ocurre con el corredor mediterráneo, que está pidiendo toda Europa, pero que seguimos sin hacer no fuera a ser que una obra en la costa hiciera perder algún voto en el interior, entre quienes no tienen mar ni nada que exportar.

La iniciativa pública andorrana fue la que impulsó Caldea, como una experiencia de ocio y bienestar que rompía con la idea de los balnearios tradicionales. En España la iniciativa pública no tiene más objetivo que subir impuestos sin mejorar los servicios que ofrece.

Al volver llenamos el depósito en una gasolinera de las que también están en España para ver la diferencia de servicio a un lado y otro de la frontera. La gasolina es casi un 20% más barata que aquí y la pone un empleado, lo que significa menos parados en Andorra.

¿Cómo podemos ir bien si no aprovechamos lo que tenemos en abundancia solo por mantener los privilegios de unos cuantos aprovechados? ¿Por qué permitimos que las empresas nos den un servicio peor que el que ofrecen fuera y además generen menos empleos?

ACUSO AL ESTADO POR LA FARSA DEL JUICIO AL INDEPENDENTISMO

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Invictus (català)

He estat mirant de nou la pel·lícula Invictus, l’excel·lent obra de Clint Eastwood, i comparant el canvi de règim sud-africà amb l’actual situació política a Espanya i Catalunya.

A la pel·lícula dos col·lectius, blancs i negres, enfrontats des de sempre, han de començar una nova manera de conviure, i tot és possible: les humiliacions, l’escarni, les depuracions, els ajustos de comptes i qui sap si fins i tot la repressió o la violència extrema.

Però Mandela, amb una visió poc comú, els parla a tots de la necessitat de compassió, temprança i generositat, de que si als blancs se’ls treu allò que els uneix al país, els perdran i això només portaria a la nació a una espiral que acabaria destruint-la.

El resultat és que, després de tota una vida d’opressió, es mantenen com oficials l’himne del Apartheid, els colors, costums, esports i llengua dels blancs opressors.

¡Quina diferencia amb el que passa a Espanya! Aquí veiem que amb cada canvi de govern s’inicia un procés de depuració de tot l’anterior, amb l’afany de destruir el que s’ha fet, bo o dolent, simplement perquè ho van fer “els altres”.

Nelson Mandela amb el capità de la selecció de rugbi

A Catalunya se li aplica el dret de conquesta que menysté la seva llengua, cultura e inquietuds nacionals, es reprimeixen els seus anhels polítics i s’empresonen als seus líders, perquè a ningú li importa si ens sentim espanyols o no, mentre seguim pagant religiosament.    

En comptes de compassió, temprança i generositat, el nostre cap d’estat crida “a por ellos”.  ¿No serà que hem degradat tant la política que ens falten líders amb visió i objectius que vagin més enllà de cercar la manera de mantenir-se en els càrrecs?

¿Quan tardarà en acabar amb Espanya l’espiral destructiva?

ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS