Tornada a Andorra (català)

Hem tornat a anar a Andorra, després de casi 5 anys en que no havíem pogut fer-ho per motius familiars. Ens agrada anar de tant en tant a la capital dels Pirineus, passejar pels seus carrers, gaudir dels seus paisatges, acudir a Caldea.

Andorra és un país que ha sabut aprofitar es seus recursos naturals, per això ha fet múltiples rutes  per les seves boniques muntanyes, excel·lents pistes d’esquí i ha sabut aprofitar el seu aigua termal en un magnífic complex lúdic familiar.

Espanya en canvi, és incapaç d’aprofitar les seves potencialitats, per això posem traves a l’energia renovable, que tenim en abundància, i seguim pagant casi 70.000 Milions d’Euros anuals en petroli per tal que alguns puguin seguir cobrant comissions.

El mateix passa amb el corredor mediterrani, que està demanant tota Europa, però que seguim sense fer no fos cas que una obra a la costa fes perdre algun vot a l’interior, entre quins no tenen mar ni res per exportar.

La iniciativa pública andorrana va ser la que va impulsar Caldea, com una experiència d’oci i benestar que trencava amb la idea dels balnearis tradicionals. A Espanya la iniciativa pública no té més objectius que pujar impostos sense millorar els serveis que ofereix.

En tornar vam omplir el dipòsit en una gasolinera de les que també estan a Espanya per veure la diferencia de servici a un cantó i l’altre de la frontera. La gasolina és casi un 20% més barata que aquí i la posa un empleat, el que significa menys aturats a Andorra.

¿Com podem anar bé si no aprofitem el que tenim en abundància només per mantenir els privilegis d’uns quants aprofitats? ¿Per què permetem que les empreses ens donin un servei pitjor que el que ofereixen fora i a més generin menys llocs de treball?

ACUSO A L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS