Invictus (català)

He estat mirant de nou la pel·lícula Invictus, l’excel·lent obra de Clint Eastwood, i comparant el canvi de règim sud-africà amb l’actual situació política a Espanya i Catalunya.

A la pel·lícula dos col·lectius, blancs i negres, enfrontats des de sempre, han de començar una nova manera de conviure, i tot és possible: les humiliacions, l’escarni, les depuracions, els ajustos de comptes i qui sap si fins i tot la repressió o la violència extrema.

Però Mandela, amb una visió poc comú, els parla a tots de la necessitat de compassió, temprança i generositat, de que si als blancs se’ls treu allò que els uneix al país, els perdran i això només portaria a la nació a una espiral que acabaria destruint-la.

El resultat és que, després de tota una vida d’opressió, es mantenen com oficials l’himne del Apartheid, els colors, costums, esports i llengua dels blancs opressors.

¡Quina diferencia amb el que passa a Espanya! Aquí veiem que amb cada canvi de govern s’inicia un procés de depuració de tot l’anterior, amb l’afany de destruir el que s’ha fet, bo o dolent, simplement perquè ho van fer “els altres”.

Nelson Mandela amb el capità de la selecció de rugbi

A Catalunya se li aplica el dret de conquesta que menysté la seva llengua, cultura e inquietuds nacionals, es reprimeixen els seus anhels polítics i s’empresonen als seus líders, perquè a ningú li importa si ens sentim espanyols o no, mentre seguim pagant religiosament.    

En comptes de compassió, temprança i generositat, el nostre cap d’estat crida “a por ellos”.  ¿No serà que hem degradat tant la política que ens falten líders amb visió i objectius que vagin més enllà de cercar la manera de mantenir-se en els càrrecs?

¿Quan tardarà en acabar amb Espanya l’espiral destructiva?

ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS