
Durant varies
setmanes alguns d’aquests agents, molts d’ells militaritzats, han desfilat pel
TS declarant la por que van passar l’1-O.
Per vergonya
seva, i nostra perquè som qui els paguem el sou, uns agents que no saben
distingir entre “votarem” i “Voltarén”, han assegurat que les mirades de les
iaies, a les que van trencar braços, cames o pelvis, eren d’odi extrem i no de
por, indignació i perplexitat.
El més greu és
que el TS també creu que qui odiava eren els que cantaven “passi-ho bé i moltes
gracies” i no els que cantaven “a por ellos” abans de l’1-O, ni tampoc els que
aquella tarda van cantar “que nos dejen actuar” mentre orinaven sobre els
manifestants.
Qualsevol
tribunal del mon sospitaria que l’odi el generava un dispositiu policial amb varius
dels seus comandaments investigats per tortures, i un per la mort d’un
manifestant per un tret a l’esquena, però el TS espanyol, no.
Si és cert que
els agents es van espantar tant per les mirades de la gent, els iogurts, les
enganxines i els cants, s’entén perfectament que Espanya no hagi guanyat cap
batalla contra un exèrcit de veritat en els últims 400 anys.
ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DEL
JUDICI A L'INDEPENDENTISME
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario