Franquisme viu

Molts creuen que hauríem d’haver superat la guerra i el franquisme, perquè “tots van fer coses”, però posar al mateix nivell als colpistes del 36 i al govern legítim, és tan injust com equiparar a la víctima amb qui la roba o la mata.

Hi ha 115.000 famílies que no han pogut enterrar als seus “desapareguts”, i altres 100.000  amb condemnats en judicis franquistes, sense garanties processals, que ningú ha anul·lat.

Per una Constitució que va nàixer viciada per les amenaces, no podem decidir sobre el nostre futur i tampoc es pot investigar al rei emèrit ni per netejar el seu nom de les acusacions de delictes greus.

Regalem màsters als polítics del règim per tal que dissimulin la seva mediocritat, i li donem medalles als torturadors per que cobrin més, però cap govern aclareix quantes hi ha ni quant ens costen.

L’únic condemnat per Bankia, és el jutge Elpidio Silva. L’única condemnada pel robatori de nens és una nena robada que va denunciar el seu cas,  però els que callen davant aquests  robatoris o davant els capellans pederastes, enjudicien a Wally Toledo per blasfemar.

Jutges polititzats paralitzen el Parlament de Catalunya, y usen delictes que no es veuen enlloc més d’Europa, per mantenir presos polítics i retallar llibertats individuals, així que  Tamara Vila segueix acusada de terrorisme per tenir un pito, una careta i un fulletó de CDR.

Cada any es fan homenatges oficials a la División Azul. El 2017 es van enterrar ex ministres franquistes amb el “cara al sol” en presencia de ministres del PP, mentre el director d’un diari assegura que la unitat d’Espanya està per sobre de la veritat.

Encara no hem superat el feixisme perquè mai va demanar perdó, ni es va investigar  ni es va jutjar, com es va fer arreu, sinó que segueix viu i amb tot lligat i ben lligat.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS