La metamorfosi de
les granotes és un procés interesant ja que neixen, com a capgrossos, amb cua
però sense potes, i acaben amb quatre potes i ni rastre de cua.
El mateix li ha
passat al PSC-PSOE, que va nàixer d’esquerres, marxista, ecologista, defensor
dels treballadors i del dret a l’autodeterminació, és a dir, amb una magnífica
cua, però sense braços mentre no tenia res per agafar.
Però tant bon
punt va tenir oportunitat d’agafar alguna cosa (ministeris, ajuntaments, consells
d’administració i altres prebendes) li van sortir uns esplèndids braços mentre perdien
la seva fabulosa cua.
A diferencia de
la granota, aquesta transformació no està al seu ADN, per això desconcerta a qui
l’ha vist abans i el veu ara, inclosa molta gent d’esquerres de veritat que se
sent òrfena o traïda.
El canvi té una
explicació molt simple. Abans de 1975 els militants eren lluitadors per la llibertat,
demòcrates convençuts, perquè calia estar molt segur per jugar-se el físic
davant els Grisos i exposar-se a les tortures d’un Billy el Niño qualsevol.
A la mort del
dictador, els còmplices de la dictadura
es van repartir entre els dos partit amb més possibilitats d’ocupar càrrecs, així
que la meitat van anar al PP i l’altra meitat al PSOE, per això ambdós coincideixen
en el model d’Estat.
Així s’explica
que no es condemni el franquisme, que es protegeixi a la banca i les grans
corporacions en contra dels ciutadans, que es doni suport a una monarquia il·legítima
o que es renunciï al dret a l’autodeterminació.
Fins i tot presumeixen
de les seves arrels feixistes: ¿recorden com d’orgullós estava José Bono de que
el seu pare era falangista? Busquin un ministre alemany que digui en públic
estar orgullós de que el seu pare fos de les SS.
ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ
A L'INDEPENDETISME
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
VISCA LA REPÚBLICA
No hay comentarios:
Publicar un comentario