Les coses pel seu nom

(D’un tweet anònim que val la pena recordar)

Les persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el contrari, es diu presumpció d’innocència.

Quan una persona pacífica i sense cap indici de fuga és empresonada preventivament sense judici per motius polítics, es diu pres polític.

Quan una persona ha d’emigrar forçosament per no ser empresonada sense judici per motius polítics es diu exili.

Quan la policia carrega amb violència desproporcionada contra manifestants desarmats i pacífics, es diu violència policial.

Quan un president de govern cobra sobres en negre es diu corrupció d’estat.

Quan un ministre conspira impunement amb la Fiscalia per “afinar” políticament les seves accions, o per destrossar un sistema sanitari, es diu prevaricació.

Quan un detingut, sense actitud violenta ni evasiva, rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté, i és esposat a l’esquena innecessàriament en el seu trasllat, es diu abús policial.

Quan en un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discos durs, per exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d’ofici quan hi ha indicis clars de corrupció d’estat, es diu corrupció judicial.

Quan les institucions de l’estat prohibeixen a una televisió pública que digui les coses pel seu nom per motius polítics i/o electorals, es diu censura.

I quan en un estat no hi ha presumpció de innocència, però sí hi ha presos polítics, gent a l’exili, violència policial, corrupció d’estat, prevaricació, abús policial, corrupció judicial i censura, es diu dictadura.

VISCA LA REPUBLICA!!!

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!