Esquerra i delinqüència (català)

Els auto-proclamats progressistes, perquè creuen que el món s’arregla en 2 minuts amb bonhomia i regalant els diners que ni son seus ni son capaços de generar, diuen que tornar delinqüents reincidents als seus països és racisme.

A la pel·lícula “Tots els homes del president” sobre la investigació del Watergate pel Washington Post, quan els periodistes estan més perduts el seu confident, “gola profunda”, els diu que segueixin el rastre dels diners.

Potser a Espanya també caldria seguir el rastre dels diners: ¿Quin interès tenen els “progres” en que hi hagi delinqüència als nostres carrers?  ¿Com es reparteixen els més de 5.000 euros que paga cada immigrant que arriba aquí en piragües? ¿Qui forma part de les màfies que els porten?

No s’esvalotin, al cap i a la fi, aquí tenim una classe política que sempre que ha tingut de triar entre el be dels espanyols i el seu propi, ha triat el benefici propi, per això en morir el dictador no ens van preguntar si volíem monarquia o república.

Paul Preston assegura que, un exèrcit incompetent per enfrontar-se a enemics de l’exterior va optar per convertir als espanyols en els seus enemics, cosa que es va estendre a la resta de l’Estat, que també ens tracta com enemics.

Això explica la Gran Traïció de 1936, que el bàndol vencedor mantingués 40 anys en el poder al major assassí d’espanyols de la nostra historia o que per a substituir-lo nomenessin 40 anys més a un fratricida, corrupte.  

Amb aquests antecedents, ¿què tindria d’estrany que els “progres” volguessin  mantenir delinqüents al carrer pensant que és més probable que els votin a ells abans de que votin a les dretes que amenacen fer-los fora?