He d’explicar, abans de res, a què es deu el títol d’aquesta nota. A la Carretera de Vic, núm. 3 de Manresa hi ha un edifici que, segons sembla, està abandonat (pols a les finestres i mostres de no haver estat obert fa temps).
¿Llavors, perquè el meu sobtat interès per un edifici buit des de fa, potser, anys?
El passat divendres, 31 d’octubre, cap a les 18h, passo pel davant de l’esmentat edifici y veig a un parell de dones, trucant reiterada e insistentment als timbres.
No m’hauria fixat en elles si no fos perquè, mentre una insistia en trucar els timbres i mirar les finestres, l’altra es girava a un i altre cantó amb la cara de por i culpabilitat dels nens que han sorprès amb les mans al pastís.
Em poden dir mal pensat, però, de la manera com estan las coses a Manresa, ara només espero el moment en que diguin que aquell edifici ha estat ocupat.
Excuses? Les de sempre, que son vulnerables, i, suposadament, això els dona dret a ocupar una propietat que no es seva i a no pagar ni un cèntim, ni de lloguer, ni de subministres si es que punxen la llum i l’aigua.
D’aquí a dos anys potser els trauran i els posaran una multa de 1000 €, el que suposa que hauran pagat (si els paguen) 42 € mensuals, mentre els nostres joves no poden fer front a llogar un habitatge.
Ja no entenc ni aquest país, ni les seves normes, però el que trobo més absurd és una esquerra que encara no ha entès que, el que ells en diuen bonhomia (amb els diners de tots), molts ho aprofiten per prendre’ns el pel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario