Una de pel·lícula (català)

M’encanta el cinema perquè permet viure històries diverses, traslladar-se a un altre temps, veure mons fantàstics o viure fets històrics.

Els recomano la pel·lícula “The Post”, traduïda aquí com “Els arxius del Pentàgon”, un bon entreteniment que porta la signatura d’Steven Spielberg, amb Tom Hanks i Meryl Streep de protagonistes.

El film recrea la publicació, per part de la premsa nord-americana, d’un informe del Pentàgon que demostrava que el govern USA havia mentit sobre la guerra del Vietnam des de feia casi tres dècades.

Se li prohibeix al New York Times la publicació, amb l’excusa de la seguretat nacional, i és el Washington Post el que decideix, després dels debats pertinents, continuar fent-ho.

La Justícia va donar la raó al WP amb l’argument de que: “Els pares fundadors han donat a la premsa lliure la protecció que ha de tenir per desenvolupar un paper essencial a la nostra democràcia. La premsa ha de servir als governats i no als governants”.

Quina enveja tenir una premsa valenta i decidida, que critiqui al govern quan s’ho mereixi, en comptes dels nostres mitjans de la caverna al servei d’una classe dirigent corrupta i d’un model d’estat que ja ha caducat.

No estic en contra de que cada mitjà tingui la seva línia editorial, el que critico és que aquesta línia es marqui desprès de passar per caixa.

El millor exemple és l’ABC, que a la guerra tenia una versió per a la zona republicana i una altra per a la colpista, després de la contesa van ser franquistes i ara son monàrquics. Suposo que quan siguem una República els veurem proclamar-se republicans de tota la vida.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ