Carta oberta a Don Juan Carlos Rodríguez Ibarra (Català)

Sr. Ex president de la Junta d’Extremadura

Moltes gràcies per les seves darreres declaracions en les que comparava al President de la Generalitat, Artur Mas, amb  els dictadors Hitler i Musolini, perquè per fi m’ha fet comprendre una cosa que no he entès en els últims 30 anys: com és possible que una terra com Extremadura, que ha rebut diners a cabassos dels fons europeus i de la resta d’Espanya, continués amb el  mateix retràs polític, econòmic i cultural que va portar a milers dels seus ciutadans a abandonar la seva terra?

Gracies a vostè he entès que el motiu no és altre que una classe política que, ja sigui per ignorància, negligència o mala fe, confon, tergiversa i manipula els conceptes més elementals per mantenir-se en el poder, suposant que la ciutadania és tan immadura que no se’n adonarà de les seves tretes. 

Que vostè confongui una consulta al poble, que hauria de ser l’essència de la democràcia, amb les dictadures feixistes de mitjans del segle passat, indica clarament que no ha entès el que és la democràcia, per més que s’hagi servit de ella pels seus propis fins polítics. Podria recordar-li que li escric aquesta carta el dia en que les Illes Malvines fan un referèndum per decidir el seu futur, avalat per la Gran Bretanya, però segur que aquesta futesa d’un país que sols fa mil anys que té democràcia no l’ interessa per a res.  

Suposo que també comparteix la tesis de l’actual president de la seva Comunitat en confondre immigració amb segrest, el mateix que han confós  crear llocs de treball amb fer places de funcionaris (35% de la seva massa laboral, és a dir 90’78 funcionaris per cada 1000 habitants, mentre la mitjana espanyola és de 58’78 / 1000) i per suposat fa anys que confon el progrés amb la subvenció. El pitjor de tot és que ni vostè por creure’s que tals mesures  són les que trauran a Extremadura del retràs en el que es troba, per més que intenti enganyar als seus conciutadans.   

Tinc clar que confon també el crear riquesa amb passar pel Ministeri d’Economia per emportar-se els fons europeus i el que eufemísticament anomenen solidaritat nacional (recollint aquest 17’78% que las balances fiscals de 2005 li donaven a la seva Comunitat per la gran gestió d’anar a parar la ma, sense amoïnar-se de qui aporta els diners, perquè fer-ho no resulta castís.

A més sempre ha confós fer política amb llençar bilis contra propis i estranys mentre culpava a tothom dels mals de la seva terra.

Però sense dubte sí hi ha una cosa que no ha confós i és que per mantenir-se en el poder, necessitava tenir una població el més ignorant possible, per tal que es creguessin les mentides i l’odi que els transmetia i no se’n adonessin: ni del desastre que la seva gestió ha representat per Extremadura (34'06% d'atur, segons l’Enquesta de Població Activa de desembre de 2012); ni de la manera com els ha robat, des de fa dècades, el seu dret a un desenvolupament econòmic de veritat.

Sense dubte aquesta necessitat de perpetuar la ignorància és el motiu pel qual Extremadura és la cinquena CCAA que menys inverteix en educació per alumne perquè si els formessin com és degut i com els extremenys es mereixen, vostè no hauria tingut cap possibilitat de presidir aquella noble terra.

Per últim Sr. Rodríguez Ibarra és gracies a individus com vostè, que fins i tot els catalans d’adopció també ens estem fent independentistes, però no es confongui de nou, no és per trancar amb els extremenys, andalusos, gallecs o navarresos, sinó per no tenir d’aguantar a demagogs intolerants com vostè que en un país normal estarien a anys llum de qualsevol responsabilitat pública. 

Li reitero el meu agraïment per aclarir-me aquest dubte i per reafirmar-me en la convicció de que l’únic camí sensat per a Catalunya, en benefici propi, però també en benefici d’extremenys, castellans, bascos o canaris, és separar-se d’Espanya a veure si així la societat espanyola obre els ulls, es torna una mica més exigent i neteja tota la classe política de patriotes de pa sucat amb oli que, com vostè, diuen estimar Espanya però que no estimen ni al país ni als seus ciutadans. 

---

Carta abierta a Don Juan Carlos Rodríguez Ibarra (Castellano)

Sr. Ex presidente de la Junta de Extremadura

Muchas gracias por sus últimas declaraciones en las que comparaba al Presidente de la Generalitat, Artur Mas, con los dictadores Hitler y Musolini, porque por fin me ha hecho comprender algo que no he entendido en los últimos 30 años: ¿como es posible que una tierra como Extremadura, que ha recibido dinero a espuertas de los fondos europeos y del resto de España, continuara con el mismo retraso político, económico y cultural que llevó a miles de sus ciudadanos a abandonar su tierra?

Gracias a usted he entendido que el motivo no es otro que una clase política que, ya sea por ignorancia, negligencia o mala fe, confunde, tergiversa y manipula los conceptos más elementales para mantenerse en el poder, suponiendo que la ciudadanía es tan inmadura que no se dará cuenta de sus tretas. 

Que usted confunda una consulta al pueblo, que debería ser la esencia de la democracia, con las dictaduras fascistas de mediados del siglo pasado, indica claramente que no ha entendido lo que es la democracia, por más que se haya servido de ella para sus propios fines políticos. Podría recordarle que le escribo esta carta el día en que las Islas Malvinas hacen un referéndum para decidir su futuro, avalado por la Gran Bretaña, pero seguro que esa minucia de un país que solo hace mil años que tiene democracia no le interesa para nada. 

Supongo que también comparte la tesis del actual presidente de su Comunidad al confundir inmigración con secuestro, lo mismo que han confundido crear empleo con hacer plazas de funcionarios (35% de su masa laboral, es decir 90’78 funcionarios por cada 1000 habitantes, mientras la media española es de 58’78 / 1000) y por supuesto hace años que confunde el progreso con la subvención. Lo peor es que ni siquiera usted puede creerse que tales medidas son las que sacaran a Extremadura del retraso en el que se halla, por más que intente engañar a sus conciudadanos. 
   

Tengo claro que confunde también el crear riqueza con pasar por el Ministerio de Economía para llevarse los fondos europeos y lo que eufemísticamente llaman solidaridad nacional (recogiendo ese 17’78% que las balanzas fiscales de 2005 le daban a su comunidad por la gran gestión de ir a parar la mano), sin preocuparse de quien aporta los dineros, porque hacerlo no resulta castizo.

Además siempre ha confundido hacer política con lanzar bilis contra propios y extraños mientras culpaba a todo el mundo de los males de su tierra.

Pero sin duda sí hay una cosa que no ha confundido y es que para mantenerse en el poder, necesitaba tener una población lo más ignorante posible, para que se creyeran las patrañas y el odio que les transmitía y no se dieran cuenta: ni del desastre que su gestión ha representado para Extremadura (34’06% de paro, según la Encuesta de Población Activa de diciembre de 2012); ni de la manera como les han robado, desde hace décadas, su derecho a un desarrollo económico de verdad.

Sin duda esa necesidad de perpetuar la ignorancia es el motivo por el que Extremadura es la quinta CCAA que menos invierte en educación por alumno porque si les formaran como es debido y como los extremeños se merecen, usted no habría tenido ninguna posibilidad de presidir aquella noble tierra.

Por último Sr. Rodríguez Ibarra es gracias a individuos como usted, que incluso los catalanes de adopción también nos estamos haciendo independentistas, pero no se confunda de nuevo, no es para romper con los extremeños, andaluces, gallegos o navarros, sino para no tener que aguantar a demagogos intolerantes como usted que en un país normal estarían a años luz de cualquier responsabilidad pública.

Le reitero mi agradecimiento por aclararme esa duda y por reafirmarme en la convicción de que el único camino sensato para Cataluña, en beneficio propio, pero también en beneficio de extremeños, castellanos, vascos o canarios, es separase de España a ver si así la sociedad española abre los ojos, se vuelve un poco más exigente y limpia toda la clase política de patriotas de pacotilla que, como usted, dicen amar a España pero que no aman ni al país ni a sus ciudadanos. 

---