Condemnar la violència (català)

Lasa y Zabala

Amb la detenció dels CDR catalans acusats de terrorisme, malgrat no han comès cap acte terrorista, l’Estat vol que l’independentisme condemni la violència explícitament. Doncs, som-hi.

Com independentista deploro tota la violència, vingui d’on vingui, ja sigui d’ETA o Terra Lliure en el seu dia o la que suposadament podessin estar preparant aquests insensats, si fos el cas, perquè el camí mai pot ser el terrorisme.

No sé si amb això l’Estat es quedarà satisfet, jo no ho estic, perquè l’Estat espanyol mai és recíproc rebutjant la violència.

Hauria de condemnar també l’exercida per les FFSS l’1 d’octubre contra ancians que només volien posar una papereta en una urna. I reconèixer que aquell dispositiu no l’haurien d’haver liderat 6 acusats de tortures i un acusat de matar un manifestant per l’esquena.

Podria rebutjar la violència estatal al País Basc, les morts de Lasa, Zabala i tants altres, les tortures a Intxaurrondo i altres casernes, el terrorisme d’Estat que va suposar el GAL per vergonya nostra. I treure’ns la sufocació de tenir torturadors condecorats.

I la violència exercida per l’Estat durant la Gran Traïció de 1936 i la posterior dictadura, desenterrant e identificant els morts de les cunetes, com han fet tots els països que han tingut la desgracia de patir una dictadura assassina.

Mes la violència dels tribunals feixistes que van sentenciar i executar “legalment” a milers de patriotes que demanaven llibertat i democràcia. Per això podria declarar nul·les totes les sentències, començant per la del president Companys.

Fa 83 anys que aquest Estat il·legítim exerceix la violència contra el poble. Qui més anhela que se la condemni és qui l’ha patit en les seves carns, però les víctimes segueixen esperant.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

 A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Condenar la violencia (castellano)

Lasa y Zabala

Con la detención de los CDR catalanes acusados de terrorismo, aunque no han cometido ningún acto terrorista, el Estado quiere que el independentismo condene la violencia explícitamente. Pues vamos allá.

Como independentista deploro toda la violencia, venga de donde venga, ya sea de ETA o Terra Lliure en su día o la que supuestamente pudieran estar preparando estos insensatos, si fuera el caso, porque el camino nunca puede ser el terrorismo.

No sé si con esto el Estado se quedará satisfecho, yo no lo estoy, porque el Estado español nunca es recíproco rechazando la violencia.

Debería condenar también la ejercida por las FFSS el 1 de octubre contra ancianos que solo querían poner una papeleta en una urna. Y reconocer que aquel dispositivo no debieron liderarlo 6 acusados de torturas y un acusado de matar un manifestante por la espalda.

Podría rechazar la violencia estatal en el País Vasco, las muertes de Lasa, Zabala y tantos otros, las torturas en Intxaurrondo y otros cuarteles, el terrorismo de Estado que supuso el GAL para vergüenza nuestra. Y quitarnos el bochorno de tener torturadores condecorados.

Y la violencia ejercida por el estado durante la Gran Traición de 1936 y la posterior dictadura, desenterrando e identificando los muertos de las cunetas, como han hecho todos los países que han tenido la desgracia de padecer una dictadura asesina.

Más toda la violencia de los tribunales fascistas que sentenciaron y ejecutaron “legalmente” a miles de patriotas que pedían libertad y democracia. Para ello podría declarar nulas todas las sentencias, empezando por la del presidente Companys.

Hace 83 años que este Estado ilegítimo ejerce violencia contra el pueblo. Quien más anhela que se la condene es quien la ha padecido en sus carnes, pero las víctimas siguen esperando.

ACUSO AL ESTADO POR SU PERSECUCIÓN 

AL INDEPENDENTISMO

VIVA LA REPÚBLICA 

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

L’última potència de l’Eix (català)

Amb tristesa descobrim que l’Estat només volia la democràcia com a maquillatge per perpetuar els privilegis que els vencedors de la Gran Traïció de 1936 es van atorgar per dret de conquesta.

Catalunya ha comés errors, però el més important és reconèixer a l’Estat com una democràcia normal. Ha arribat l’hora d’explicar al món el que és en realitat.

L’Estat espanyol és el búnquer on s’han refugiat els últims feixistes de la primera meitat del segle XX i els seus còmplices, que segueixen controlant les nostres institucions.

Cal denunciar-lo com l’últim govern de l’Eix, que va voler destruir la Llibertat i la Democràcia,  i 

exigir que els seus alts responsables siguin jutjats per tribunals internacionals, com es va fer a Nuremberg, ara que la Guerra Freda, per la que es va reconèixer, ha acabat.

Hem de recordar-li al món que aquest Estat només ha volgut perpetuar al franquisme, no integrar-se en el concert de les nacions, per això no compleix amb les sentències de l’ONU ni amb els tractats que signa, com el Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Mai ha estat la seva intenció col·laborar amb Europa. Si va signar el tractat va ser pel que en podia treure de profit, per això porta dècades bloquejant el corredor mediterrani i ara bloqueja el projecte del vehicle autònom per l’AP7.

Judicis de Nüremberg

Catalunya ha de liderar el moviment a favor de la legitimitat republicana, d’una nova constitució lliure de xantatges i implantar una hisenda pròpia per deixar de finançar aquest feixisme i als hereus còmplices de la dictadura.

Igualment ha de promoure una reforma de la Judicatura, exigint un judici internacional als jutges i fiscals que, com estem veient els últims mesos, són més garants del règim que valedors del Dret i la Justícia.

ACUSO L'ESTAT PER LA SEVA PERSECUCIÓ 

 A L'INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

La última potencia del Eje (castellano)

Con tristeza descubrimos que el Estado solo quería la democracia como maquillaje, para perpetuar los privilegios que los vencedores de la Gran Traición de 1936 se otorgaron por derecho de conquista.

Cataluña ha cometido errores, pero el más importante es reconocer al Estado como una democracia normal. Ha llegado la hora de explicarle al mundo lo que es en realidad.

El Estado español es el búnquer donde se han refugiado los últimos fascistas de la primera mitad del siglo XX y sus cómplices, que siguen controlando nuestras instituciones.

Hay que denunciarlo como el último gobierno del Eje, que quiso destruir la Libertad y la Democracia, y exigir que sus altos responsables sean juzgados por tribunales internacionales, como se hizo en Nuremberg, ahora que la Guerra Fría, por la que se reconoció, ha terminado.

Hemos de recordarle al mundo que este Estado solo ha querido perpetuar el franquismo, no integrarse en el concierto de las naciones, por eso no cumple con las sentencias de la ONU ni los tratados que firma, como el Pacto de Derechos Económicos, Sociales y Culturales.

Juicio de Nüremberg 

Nunca ha sido su intención colaborar con Europa. Si firmó el tratado fue por lo que podía sacar de provecho, por eso lleva décadas bloqueando el corredor mediterráneo y ahora bloquea el proyecto del vehículo autónomo por la AP7.

Cataluña debe liderar el movimiento a favor de la legitimidad republicana, de una nueva constitución libre de chantajes e implantar una hacienda propia para dejar de financiar a este fascismo y a los herederos cómplices de la dictadura.

Igualmente debe promover una reforma de la Judicatura, exigiendo un juicio internacional a los jueces y fiscales que, como estamos viendo los últimos meses, son más garantes del régimen que valedores del Derecho y la Justicia.

ACUSO AL ESTADO POR SU PERSECUCIÓN 

AL INDEPENDENTISMO

VIVA LA REPÚBLICA 

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Escotoma mental o manca de dignitat (català)

Stroessner y Franco

Un escotoma és una taca immòbil, que cobreix part del camp visual u objecte que es mira, resultat de la insensibilitat d’una porció de la retina i, en conseqüència, encara que tinguem l’objecte al davant, no el veiem.

Encara no entenc si els espanyols tenim escotomes mentals, que ens impedeixen veure i entendre les coses, o és que seguim aterrats per una dictadura repressiva els còmplices de la qual segueixen dominant les institucions.

Fa uns dies el món sencer es va esgarrifar en descobrir-se que en una finca del dictador Alfredo Stroessner hi havia algunes calaveres, però nosaltres tenim al dictador enterrat en un mausoleu amb entre 20 i 30.000 morts sense identificar i ho veiem normal.

Hem oblidat el règim polític legítim, que era la República, i també als compatriotes morts a les cunetes, quelcom que no fa cap país del món, i a canvi abracem als botxins i a la monarquia il·legítima.

Tenim assassins i violadors als que el dictador va donar títols nobiliaris, que els governs actuals segueixen ratificant, i als lladres que vam fer fora tres vegades d’Espanya, els portem de nou, els regalem el país i els donem la clau de la caixa.

Hem donat l’esquena a les mares a les que els van robar els seus fills en néixer, i hem protegit als criminals. A l’Argentina les avies de la Plaza de Mayo, busquen als seus fills desapareguts i nets robats, i el món les ha proposat 5 vegades al Nobel de la Pau. Per a nosaltres sols queda tristesa i vergonya.

Catalunya ha ajudat a la governabilitat de l’Estat mentre vam creure que això de la democràcia anava de debò, ara que es demostra la seva vocació de seguir essent dictadura, no hi ha altre sortida que la independència si volem recuperar la dignitat.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 

VISCA LA REPÚBLICA

Escotoma mental o falta de dignidad (castellano)

Stroessner y Franco

Un escotoma es una mancha inmóvil, que cubre parte del campo visual u objeto que se mira, resultado de la insensibilidad de una porción de la retina y, en consecuencia, aunque tengamos el objeto delante, no lo vemos.

Aun no entiendo si los españoles tenemos escotomas mentales, que nos impiden ver y entender las cosas, o es que seguimos aterrados por una dictadura represiva cuyos cómplices siguen dominando las instituciones.

Hace unos días el mundo entero se estremeció al descubrirse que en una finca del dictador Alfredo Stroessner había algunas calaveras, pero nosotros tenemos al dictador enterrado en un mausoleo con entre 20 y 30.000 muertos sin identificar y lo vemos normal.

Hemos olvidamos el régimen político legítimo, que era la República, y también a los compatriotas muertos en las cunetas, algo que no hace ningún país del mundo, y a cambio abrazamos a los verdugos y a la monarquía ilegítima.

Tenemos asesinos y violadores a los que el dictador dio títulos nobiliarios, que los gobiernos actuales siguen ratificando, y a los ladrones que echamos tres veces de España, les traemos de nuevo, les regalamos el país y les damos las llaves de la caja.

Hemos dado la espalda a las madres a las que les robaron sus hijos al nacer, y hemos protegido a los criminales. En Argentina las abuelas de la Plaza de Mayo, buscan a sus hijos desaparecidos y nietos robados, y el mundo las ha propuesto 5 veces al Nobel de la Paz. Para nosotros solo queda pesar y vergüenza.

Cataluña ha ayudado a la gobernabilidad del Estado mientras creímos que lo de la democracia iba en serio, ahora que se demuestra su vocación de seguir siendo dictadura, no hay otra salida que la independencia si queremos recuperar la dignidad.

ACUSO AL ESTADO POR LA PERSECUCIÓN 

AL INDEPENDENTISMO

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

VIVA LA REPÚBLICA

Lliçons de patriotisme les mínimes (català)

La Historia l’expliquen sempre los vencedors (els vençuts, o no viuen, o prefereixen oblidar) i en conseqüència l’alineen sempre entre els seus aliats. Aquesta sentencia, d’Antonio Gala, es compleix a Espanya millor que arreu del món.

Els vencedors en van matar tants que els que van quedar van optar per oblidar, fins el punt que recordar la República, l’últim règim legítim que hi va haver a Espanya, resulta ara sospitós i mereixedor de repulsa i condemna.

Hem assumit tant les tesis dels guanyadors que condemnar la usurpació del poder per una classe colpista i corrupta, l’espoli del país, el retràs econòmic, la fam, la incultura, l’aïllament internacional o la mediocritat política, resulta avui radical y revolucionari.

Ens hem acostumat tant a que ens robessin el país i a que el gestionin com la seva masia particular, que condemnar les medalles a un torturador o els títols nobiliaris concedits a assassins i violadors, resulta estrany i fins i tot perillós.

I el més curiós de tot és que els còmplices d’aquelles malifetes, els que han convertit Espanya en una cloaca política, els que la mantenen en la misèria econòmica i social, i per la nostra desgracia encara la lideren, volen donar-nos carnets de bons o mals espanyols.

¿Potser creuen que la visió de la bandera ens extasia fins el punt d’oblidar que l’actual règim és il·legítim, perquè va ser imposat per un dictador? ¿O pensen que el DNI ens retalla el sentit comú per oblidar que la Constitució és el fruit d’un xantatge?

¿Hem d’acceptar lliçons de patriotisme dels que van perpetrar la major traïció a Espanya i la major massacre d’espanyols de la nostra historia, o dels còmplices i vividors que porten més de 80 anys defensant aquesta usurpació il·legítima de l’estat?

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAD PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA

Lecciones de patriotismo las mínimas (castellano)

La Historia la cuentan siempre los vencedores (los vencidos, o no viven, o prefieren olvidar) y en consecuencia la alinean siempre entre sus aliados. Esa sentencia, de Antonio Gala, se cumple en España mejor que en ningún otro lugar del mundo.

Los vencedores mataron a tantos que los que quedaron optaron por olvidar, hasta tal punto que acordarse de la República, el último régimen legítimo que hubo en España, resulta ahora sospechoso y merecedor de repulsa y condena.

Hemos asumido tanto las tesis de los vencedores que condenar la usurpación del poder por una clase golpista y corrupta, el expolio del país, el retraso económico, el hambre, la incultura, el aislamiento internacional o la mediocridad política, resulta hoy radical y revolucionario.

Nos hemos acostumbrado tanto a que nos robaran el país y a que lo gestionen como su cortijo particular, que condenar las medallas a un torturador o los títulos nobiliarios concedidos a asesinos y violadores, resulta raro y hasta peligroso.

Y lo más curioso de todo es que los cómplices de aquellos desmanes, los que han convertido a España en una cloaca política, los que la mantienen en la miseria económica y social, y para nuestra desgracia aun la lideran, quieran darnos carnets de buenos o malos españoles.

¿Acaso creen que la visión de la bandera nos extasía hasta el punto de olvidar que el actual régimen es ilegítimo, porque fue impuesto por un dictador? ¿O piensan que el DNI nos cercena el sentido común para olvidar que la Constitución es el fruto de un chantaje?

¿Debemos aceptar lecciones de patriotismo de quienes perpetraron la mayor traición a España y la mayor masacre de españoles de nuestra historia, o de los cómplices y vividores que llevan más de 80 años defendiendo esta usurpación ilegítima del estado?

ACUSO AL ESTADO POR LA PERSECUCIÓN 

AL INDEPENDENTISMO

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

VIVA LA REPÚBLICA