Un Estat malalt (català)

Villarejo, en defensa d'un Estat malalt

A mesura que es van coneixent noves gravacions del comissari Villarejo, es posa de manifest la greu malaltia que pateix l’Estat, amb la guerra bruta contra l’independentisme, com va fer al País Basc i abans amb la dissidència política.

No és la relliscada d’un comissari bocamoll o  d’alguns policies corruptes, ni d’un parell de ministres ofuscats amb la unitat, ni d’uns quants jutges enyorats de passats imperials o periodistes de camisa nova...

És la lluita de part de l’Estat per preservar els seus privilegis, concedits pel dictador als seus còmplices en la Gran Traïció del 1936, en pagament per legalitzar-li la usurpació del poder, el robatori del país i els 40 anys de dictadura.

Qui és més assassí, qui dispara
o qui ho legalitza?

Ho disfressen de patriotisme i amor a la bandera, però no és més que interès en mantenir les seves prebendes bastardes, perquè es basen en el dret de conquesta que els dona un fet tan il·legal com un cop d’estat, i l’exerceixen mitjançant l’odi, la repressió i l’espoli.

Per mantenir els seus privilegis no van dubtar en assassinar, durant dècades, a més de mig milió d’espanyols i després saltar-se la línia successòria de la monarquia, fins trobar qui els assegurés la continuïtat del franquisme sense Franco.

El seu únic objectiu ha estat sempre defensar els seus interessos en detriment dels espanyols, emprant qualsevol mitjà necessari: la mentida, la manipulació, l’ús de la força i el rebuig a les regles del joc quan no els afavoreixen.

Si el preu de la seva sacrosanta “unitat de la pàtria” és el fanatisme, la ignorància, la por, la repressió i haver de renunciar a la democràcia i a la llibertat, per la meva part poden confitar-se-la.

Un Estado enfermo (castellano)

Villarejo, en defensa de un Estado enfermo

A medida que se van conociendo nuevas grabaciones del comisario Villarejo, se pone de manifiesto la grave enfermedad que sufre el Estado, con la guerra sucia contra el independentismo, como hizo en el País Vasco y antes con la disidencia política.

No es el desliz de un comisario fanfarrón o de algunos policías corruptos, ni de un par de ministros ofuscados con la unidad, ni de unos cuantos jueces añorados de pasados imperiales o periodistas de camisa nueva…

Es la lucha de parte del Estado por preservar sus privilegios, concedidos por el dictador a sus cómplices en la Gran Traición del 1936, en pago por legalizarle la usurpación del poder, el robo del país y los 40 años de dictadura.

Lo disfrazan de patriotismo y amor a la bandera, pero no es más que el interés por mantener sus prebendas bastardas, porque se basan en el derecho de conquista que les da un hecho tan ilegal como un golpe de estado, y lo ejercen por medio del odio, la represión y el expolio.

¿Quien es más asesino, quien dispara
o quien lo legaliza? 

Para mantener sus privilegios no dudaron en asesinar, durante décadas, a más de medio millón de españoles y después saltarse la línea sucesoria de la monarquía, hasta encontrar quien les asegurara la continuidad del franquismo sin Franco.

Su único objetivo ha sido siempre defender sus intereses en detrimento de los españoles, usando cualquier medio necesario: la mentira, la manipulación, el uso de la fuerza y el rechazo a las reglas del juego cuando no les favorecen.

Si el precio de su sacrosanta “unidad de la patria” es el fanatismo, la ignorancia, el miedo, la represión y tener que renunciar a la democracia y a la libertad, por mi parte pueden confitársela.

La Justícia se li suposa? (català)

 No sé si la Sra. Laura Borràs ha comès alguna irregularitat durant la seva gestió, ni tinc coneixement per dir si hauria de dimitir o no per això.

El que sí sé és que qui vol imputar-la és una suposada “Justícia” que va avalar la gran Traïció de 1936 i va legalitzar el robatori del país per part del feixisme, enemic no sols dels espanyols sinó de la raça humana.

Els togats que volen enjudiciar-la són els que, durant dècades, han blanquejat la repressió de milers de compatriotes, que rebutjaven que el país fos un cau de criminals de lesa humanitat.

Vol imputar-la una suposada “Justícia” que no dubta en actuar políticament, saltant-se la separació de poder. Que porta anys filtrant informació, emprant proves falses, avalant les clavegueres de l’estat en la guerra bruta i premiant a qui fica a la presó a innocents.

Qui tracta de jutjar-la amb tant zel són els mateixos que es neguen a investigar els delictes del cap de l’estat, denunciats pel món sencer, i els que canvien una sentència en 24 hores si una empresa elèctrica se sent perjudicada.

Es una “Justícia” malalta, que conspira per eliminar adversaris polítics, que altera resultats electorals, condemna per delictes que no existeixen a Europa i embogeix amb el color groc, la crema d’una foto o amb una cançó irreverent.

Per això no entenc que alguns independentistes donin credibilitat en aquesta suposada “Justícia” i acusin Borràs, quan en realitat de qui haurien de desconfiar profundament és de tots aquells polítics que no són perseguits per una institució tan funesta.

¿La Justicia se le supone? (castellano)

No sé si la Sra. Laura Borras ha cometido alguna irregularidad durante su gestión, ni tengo conocimientos para decir si debería dimitir o no por ello.

Lo que sí sé es que quien trata de imputarla es una supuesta “Justicia” que avaló la gran Traición de 1936 y legalizó el robo del país por parte del fascismo, enemigo no solo de los españoles sino de la raza humana.

Los togados que tratan de enjuiciarla son los que, durante décadas, han blanqueado la represión de miles de compatriotas, que rechazaban que el país fuera el cobijo de criminales de lesa humanidad.

Quiere imputarla una supuesta “Justicia” que no duda en actuar políticamente, saltándose la separación de poderes. Que lleva años filtrando información, usando pruebas falsas, avalando cloacas del estado en la guerra sucia y premiando a quien mete en prisión a inocentes.

Quien trata de juzgarla con tanto celo son los mismos que se niegan a investigar los delitos del jefe del estado, denunciados por el mundo entero, y los que cambian una sentencia en 24 horas si una empresa eléctrica se siente perjudicada.

Es una “Justicia” enferma, que conspira para eliminar adversarios políticos, que altera resultados electorales, condena por delitos que no existen en Europa y enloquece con el color amarillo, la quema de una foto o con una canción irreverente.

Por eso no entiendo que algunos independentistas den credibilidad a esa supuesta “Justicia” y acusen a Borras, cuando en realidad de quien deberían desconfiar profundamente es de aquellos políticos que no son perseguidos por una institución tan funesta.

Okupar és gratis (català)

Ja sé que aquest no és un país normal, perquè un Estat dissenyat per un colpista assassí per donar aixopluc als seus còmplices no es pot esperar normalitat, especialment si accepta engrunes a canvi de no investigar els crims contra ciutadans.

Per això el sistema judicial està pensat per ser dur amb els roba-gallines, com va reconèixer el president del Tribunal Suprem; i tou amb defraudadors i corruptes, perquè els hereus del dictador poden ser lladres de coll blanc, però mai roba-gallines.

Així s’explica que l’Estat oblidi protegir als ciutadans honrats, potser perquè l’honradesa també els cau lluny als qui ens governen. El resultat és la inseguretat jurídica i, fins i tot, la pot a sortir al carrer.

Per això, si t’okupen el pis, et rebenten la porta i et canvien el pany, només els cal demanar una pizza per “demostrar” que viuen a casa teva, ja que les autoritats donen més valor a un rebut de menjar a domicili que a un contracte de lloguer o a un títol de propietat.

Has de buscar un lloc per viure, posar una denuncia, gastar en advocats i esperar 3 o 4 anys perquè et tornin casa teva, però no pots deixar de pagar el llum, el gas i l’aigua o et pot denunciar l’okupa, i també la hipoteca i l’IBI o et demandarà el banc i l’ajuntament.

Okupar surt gratis per considerar-ho un dret i no un delicte, i perquè afecta sobre tot als ciutadans corrents, que fan les coses bé y compleixen amb les seves obligacions, no a les classes dirigents millor protegides.

No defenso el sistema dels EEUU, on qualsevol pot defensar casa seva a trets, però segur que entre allò i el que passa aquí, hi deu haver algun terme mig, que valdria la pena explorar.

Okupar es gratis (castellano)

Ya sé que este no es un país normal, porque de un Estado diseñado por un golpista asesino para dar cobijo a sus cómplices no se puede esperar normalidad, especialmente si acepta migajas a cambio de no investigar los crímenes contra ciudadanos.

Por eso el sistema judicial está pensado para ser duro con los roba-gallinas, como reconoció el presidente del Tribunal Supremo; y blando con defraudadores y corruptos, porque los herederos del dictador pueden ser ladrones de cuello blanco, pero nunca roba-gallinas.

Ello explica que el Estado olvide proteger a los ciudadanos honrados, quizá porque la honradez también les cae lejos a quienes nos gobiernan. El resultado es la inseguridad jurídica e, incluso, el miedo a salir a la calle.

Por eso, si te okupan el piso, te revientan la puerta y te cambian la cerradura, solo necesitan pedir una pizza para “demostrar” que viven a tu casa, ya que las autoridades le dan más valor a un recibo de comida a domicilio que a un contrato de alquiler o a un título de propiedad.

Has de buscar un lugar para vivir, poner una denuncia, gastar en abogados y esperar 3 o 4 años para que te devuelvan tu casa, pero no puedes dejar de pagar la luz, el gas i el agua o te puede denunciar el okupa, y también la hipoteca y el IBI o te demandará el banco y el ayuntamiento.

Okupar sale gratis por considerarlo un derecho y no un delito, y porque afecta sobre todo a los ciudadanos corrientes, que hacen las cosas bien y cumplen con sus obligaciones, no a las clases dirigentes mejor protegidas

No defiendo el sistema de EEUU, donde cualquiera puede defender su casa a tiros, pero seguro que entre aquello y lo que pasa aquí, debe haber algún término medio, que valdría la pena explorar.