domingo, 14 de julio de 2013

Carta oberta a Cristóbal Montoro (català)

Sr. Ministre

M’adreço a vostè perquè crec que és un incomprès, possiblement perquè s’ha avançat al seu temps i per això rep crítiques que li deuen costar d’acceptar. 

Per tal que entengui la causa de nostra incomprensió començaré per comentar-li de quina manera les seves decisions m’han afectat a mi personalment. Pertanyo a la classe mitjana i tenia un sou normal que em permetia viure còmodament malgrat tenir de desplaçar-me cada dia des del meu domicili a Manresa fins el meu lloc de treball a Barcelona (70 Km). Naturalment el desplaçament el feia en cotxe particular i els dies que tenia pressa no dubtava de pagar els tres peatges (sí, tres, ho ha llegit bé) que separen aquestes dues ciutats per l’autopista més infame i cara de l’Estat. Dinava al menjador de l’empresa o en algun dels bars i restaurants propers, em canviava el cotxe cada 4 o 5 anys i em mantenia en forma en un gimnàs. A més el sou em donava per sortir de tant en tant a sopar fora o per anar de vacances.

Desprès de les seves retallades, enguany la meva esposa i ho cobrem un 40% menys que abans de la crisis, per això fa més de tres anys que no agafo l’autopista, fa més d’un any que vaig a la feina en tren i a més m’emporto la carmanyola (com molts companys), fa  anys que vaig deixar el gimnàs, no m’he canviat el cotxe, les sortides a sopar s’han limitat a casos excepcionals i les vacances són un record. Tot i això no em queixo, sé que soc un afortunat per tenir feina, malgrat el meu títol universitari i els meus quatre màsters. Però les seves decisions han tingut altres conseqüències ja que ha tancat la cuina de l’empresa, el gimnàs, així com alguns dels bars i restaurants veïns a la feina i ara el personal forma part d’aquest fabulós rècord d’aturats que vostè ha ajudat a crear.  Mentre tant el seu ministeri ha promogut una amnistia fiscal pels defraudadors, han injectat milers de milions per salvar bancs, però s’han abstingut de perseguir les pràctiques immorals dels mateixos, perpetuant la idea de que la barroeria, l’engany i la mala gestió a Espanya tenen recompenses.

En fi Sr. Montoro, veient el resultat de les seves peculiars solucions per sortir de la crisis, les seves reiterades amenaces i les seves maneres, no ha d’estranyar-li que no l’entenguem i que molts pensem que vostè mai hauria d’haver estat ministre en un país on la població tingui un nivell cultural superior al que apareix en els programes de zapping, aquests on la gent creu que els nens tenen clorofil·la i fan la fotosíntesis. Hauria d’haver esperat a que la reforma educativa del Sr. Wert fes el seu efecte i llavors possiblement seria considerat un excel·lent ministre de qualsevol cosa, el que ens porta a la meva segona conclusió: és sense dubte un avançat al seu temps.


Carta abierta a Cristóbal Montoro. (Castellano)

Sr. Ministro

Me dirijo a usted porqué creo que es un incomprendido, posiblemente porqué se ha adelantado a su tiempo y por eso recibe críticas que le deben costar de aceptar. 

Para que entienda la causa de nuestra incomprensión empezaré por comentarle de qué manera sus decisiones me han afectado a mí personalmente. Pertenezco a la clase media y tenia un sueldo normal que me permitía vivir cómodamente pese a tener que desplazarme cada día desde mi domicilio en Manresa hasta mi lugar de trabajo en Barcelona (70 Km). Naturalmente el desplazamiento lo hacía en coche particular y los días que tenía prisa no dudaba en pagar los tres peajes (sí, tres, lo ha leído bien) que separan estas dos ciudades por la autopista más infame y cara del Estado. Comía en el comedor de la empresa o en alguno de los bares y restaurantes de las cercanías, me cambiaba el coche cada 4 o 5 años y me mantenía en forma en un gimnasio. Además el sueldo me daba para salir de vez en cuando a cenar fuera o para ir de vacaciones.

Tras sus recortes este año mi esposa y yo cobramos un 40% menos que antes de la crisis, por eso hace más de tres años que no cojo la autopista, hace más de un año que voy a trabajar en tren y además me llevo la fiambrera (como muchos compañeros), hace años que dejé el gimnasio, no me he cambiado el coche, las salidas a cenar se han limitado a casos excepcionales y las vacaciones son un recuerdo. Sin embargo no me quejo, sé que soy un afortunado por tener trabajo, pese a mi título universitario y a mis cuatro masters. Pero sus decisiones han tenido otras consecuencias ya que ha cerrado la cocina de la empresa, el gimnasio, así como algunos de los bares y restaurantes vecinos al trabajo y ahora el personal forma parte de ese fabuloso récord de parados que usted ha ayudado a crear.  Mientras tanto su ministerio ha promovido una amnistía fiscal para los defraudadores, han inyectado miles de millones para salvar bancos, pero se han abstenido de perseguir las prácticas inmorales de los mismos, perpetuando la idea de que la chapuza, el engaño y la mala gestión en España tienen recompensas.

En fin Sr. Montoro, viendo el resultado de sus peculiares soluciones para salir de la crisis, sus reiteradas amenazas y sus maneras, no debe extrañarle que no le entendamos y que muchos pensemos que usted nunca debería haber sido ministro en un país cuya población tenga un nivel cultural superior al que aparece en los programas de zapping, esos en los que la gente cree que los niños tienen clorofila y hacen la fotosíntesis. Tendría que haber esperado a que la reforma educativa del Sr. Wert hiciera su efecto y entonces posiblemente sería considerado un excelente ministro de cualquier cosa, lo que nos lleva a mi segunda conclusión: es sin duda un adelantado a su tiempo. 

domingo, 7 de julio de 2013

"Rio Bravo" a l'espanyola (Català)

Rio Bravo és un magnífic western on un sheriff (John Wayne) lluita contra els dolents, sols amb un ajudant captaire borratxo (Dean Martin), per portar davant la justícia a un delinqüent.

Aquesta setmana la nostra ambaixada a Viena es devia sentir transportada al Far West quan va decidir pujar funcionaris espanyols a inspeccionar l'avió del president bolivià Evo Morales a l'aeroport austríac, a la cerca i captura del Sr. Edward Snowden.

És que ningú al Ministeri d’Exteriors se’n adona de la gravetat que suposa violar la immunitat diplomàtica d’un avió presidencial estranger per buscar un ciutadà que ni és espanyol ni ha comès cap delicte a Espanya?

Per sort el Sr. Snowden no anava a l’aparell perquè si hagués estat així, què hauríem fet amb ell?, amb quin arguments l’hauríem retingut?, a qui li ho hauríem lliurat si a Àustria tampoc ha comès cap delicte?, a més, és que a Exteriors ningú ha valorat el impacte d’aquesta actuació, que pot carregar-se de cop els esforços de dècades de política llatinoamericana?  

Han volgut ser John Wayne i no han passat de l'ajudant barruer per no assabentar-se de que el sheriff (Barack Obama) ja havia dit que no valia la pena posar-se en evidència per a capturar a un hacker de 29 anys.


D'aquesta manera hem tornat a fer el ridícul a nivell mundial i hem perdut una mica més de la nostra ja escassa credibilitat internacional, demostrant novament que, per més que ens pesi, en política exterior fins i tot el paper de captaire borratxo ens va massa gran.  

"Rio Bravo" a la española (Castellano)

Rio Bravo es un magnífico western donde un sheriff (John Wayne) lucha contra los malos, sólo con un ayudante pordiosero borracho (Dean Martin), para llevar ante la justicia a un delincuente.

Esta semana nuestra embajada en Viena debió sentirse transportada al Far West cuando decidió subir funcionarios españoles a inspeccionar el avión del presidente boliviano Evo Morales en el aeropuerto austríaco, a la búsqueda y captura del Sr. Edward Snowden.

¿Es que nadie en el Ministerio de Exteriores se da cuenta de la gravedad que supone violar la inmunidad diplomática de un avión presidencial extranjero para buscar a un ciudadano que ni es español ni ha cometido ningún delito en España?

Por suerte el Sr. Snowden no iba en el aparato porque si hubiera sido así, ¿qué hubiéramos hecho con él?,  ¿con qué argumentos le hubiéramos retenido?, ¿a quien se lo hubiéramos entregado si en Austria tampoco ha cometido ningún delito?, además, ¿es que en Exteriores nadie ha valorado el impacto de esta actuación, que puede cargarse de un plumazo los esfuerzos de décadas de política latinoamericana?   

Han querido ser John Wayne y no han pasado del ayudante chapucero por no enterarse de que el sheriff (Barack Obama) ya había dicho que no valía la pena ponerse en evidencia para capturar a un hacker de 29 años.


De esa manera hemos vuelto a hacer el ridículo a nivel mundial y hemos perdido un poco más de nuestra ya escasa credibilidad internacional, demostrando de nuevo que, por más que nos pese, en política exterior hasta el papel de pordiosero borracho nos viene demasiado grande.