Els somnis de riquesa xoquen amb la realitat (català)

Alguns dels meus amics asseguraven que a Anglaterra estaven bojos per votar Brexit i a més se’n reien quan jo els deia que amb la marxa dels britànics la més perjudicada seria la pròpia UE.

Ara les coses comencen a veure’s més clares. EEUU farà pinya amb Gran Bretanya, com va fer sempre, en temes econòmics i polítics, mentre que a la UE li faltaran uns 75.000 milions d’Euros per seguir com estava.

Els primers damnificats seran l’agricultura i els fons de cohesió, perquè el diner cal invertir-lo en noves tecnologies, canvi climàtic e Intel·ligència Artificial, no en fer obres innecessàries en  territoris més pendents de la subvenció que del seu desenvolupament.

Com ens afectarà això? España ha rebut, des de 1986, uns 260.000 M€ de la UE i ha tret de Catalunya 400.000 més, i malgrat tot ha generat un deute de més de 1 bilió d’Euros, és dir que cada any necessita uns 50.000 M€ extres.

Si deixa d’arribar la quota europea, què farà Espanya? Serà capaç d’estrènye’s el cinturó? Si ho fa s’enfadarà tot un país acostumat a viure per sobre de les seves possibilitats i les revoltes dels agricultors s’estendran a altres sectors.

¿Pot traure més diners als catalans, fins a emportar-se el 12 o el 15% del nostre PIB? ¿Per fer-ho tindrà d’ocupar-nos militarment, posarà la Fiscalia a afinar molt més que ara o ens acusaran a tots de terroristes sediciosos?

L’altra alternativa és treure-ho d’Euskadi, acabant amb el concert basc, però això impulsaria l’independentisme al País Basc i, si no en treuen suficient, a altres territoris a mesura que se’n adonin de que el veritable problema d’Espanya és Madrid i l’Altiplà.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Los sueños de riqueza chocan con la realidad (castellano)

Algunos de mis amigos aseguraban que en Inglaterra estaban locos por votar Brexit y además se reían cuando yo les decía que con la marcha de los británicos la más perjudicada sería la propia UE.

Ahora las cosas empiezan a vislumbrarse en su justa medida. EEUU hará piña con Gran Bretaña, como hizo siempre, en temas económicos y políticos, mientras que a la UE le faltarán unos 75.000 millones de Euros para seguir como estaba.

Los primeros damnificados serán la agricultura y los fondos de cohesión, porque el dinero hay que invertirlo en nuevas tecnologías, cambio climático e Inteligencia Artificial,  no en hacer obras innecesarias en  territorios más pendientes de la subvención que de su desarrollo.

¿Como nos afectará eso? España ha recibido, desde 1986, unos 260.000 M€ de la UE y ha sacado de Cataluña 400.000 más, a pesar de lo cual ha generado una deuda de más de 1 billón de euros, es decir que cada año necesita unos 50.000 M€ extras.

Si deja que llegar la cuota europea, ¿qué hará España? ¿Será capaz de apretarse el cinturón? Si lo hace se enfadará todo un país acostumbrado a vivir por encima de sus posibilidades y las revueltas de los agricultores se extenderán a otros sectores.

¿Puede sacar más dinero a los catalanes, hasta llevarse el 12 o el 15% de nuestro PIB? ¿Para hacerlo tendrá que ocuparnos militarmente, pondrá la Fiscalía a afinar mucho más que ahora o nos acusaran a todos de terroristas sediciosos?

La otra alternativa es sacarlo de Euskadi, acabando con el concierto vasco, pero eso impulsaría el independentismo al País Vasco y, si no sacan lo suficiente, a otros territorios a medida que se vayan dando cuenta de que el verdadero problema de España es Madrid y la Meseta.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Velles solucions pel segle XXI (català)

Per més gestos que els polítics espanyols facin envers Catalunya, dient que pensen en nosaltres i ens tenen en compta, com deia Rajoy en campanya, que li agradaven els catalans perquè “fan coses”, menteixen descaradament.

Ho dic perquè un gest val més que mil paraules i els gestos son sempre els mateixos: menyspreu, indiferència, censura i repressió. En Manuel Fraga li ho va deixar clar a Jorge Verstrynge: Catalunya 

és “terra conquerida” i així cal seguir tractant-la.

Encara que a Espanya es parlin altres llengües, sentir el català genera urticària malgrat ser un idioma oficial, segons la Constitució, per això mai es veu com una part de la riquesa cultural del país sinó com desafiament que cal eradicar.

L’únic que vol Espanya de Catalunya és el que li pugui treure pel sostenir la resta del país, però sense dedicar-li ni les inversions mínimes necessàries per mantenir ben greixat i a punt un motor econòmic amb el seu potencial.

Se’ns menysprea tant que els catalans estem sempre demanant disculpes per parlar un altre idioma, per tenir un major desenvolupament econòmic e industrial o per tenir menys atur que la mitja nacional.

El general Espartero: "pel bé d'Espanya
cal bombardejar Barcelona cada 50 anys".

Però a la vegada la temen, per això van voler diluir els seus anhels d’autogovern estenent l’autonomia a la resta dels territoris, esperant que el “cafè per a tots” anul·lés qualsevol iniciativa incòmoda pel règim imposat després de la dictadura.

I sobre tot temen els desitjos catalans de separar-se d’un Estat, que és un llast pel desenvolupament de tota Espanya, per això li van aplicar l’article 155, que és com es porta a terme en el segle XXI la vella política de que “cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Viejas soluciones para el siglo XXI (castellano)

Por más gestos que los políticos españoles hagan hacia Cataluña, diciendo que piensan en nosotros y nos tienen en cuenta, como decía Rajoy en campaña, que le gustaban los catalanes porque “hacen cosas”, mienten descaradamente.

Lo digo porque un gesto vale más que mil palabras y los gestos son siempre los mismos: desprecio, indiferencia, censura y represión. Don Manuel Fraga se lo dejó claro a Jorge Verstrynge: Cataluña es “tierra conquistada” y así hay que seguir tratándola.

Aunque en España se hablen otras lenguas, sentir el catalán genera urticaria a pesar de ser un idioma oficial, según la Constitución, por eso nunca se ve como una parte de la riqueza cultural del país sino como un desafío que hay que erradicar.

Lo único que quiere España de Cataluña es lo que le pueda sacar para sostener al resto del país, pero sin dedicarle ni las inversiones mínimas necesarias para mantener bien engrasado y a punto un motor económico con su potencial.

Se nos desprecia tanto que los catalanes estamos siempre pidiendo disculpas por hablar otro idioma, por tener un mayor desarrollo económico e industrial o por tener menos desempleo que la media nacional.

El general Espartero: "por el bien de España
 "hay que bombardear Barcelona cada 50 años". 

Pero a la vez la temen, por eso quisieron diluir sus anhelos de autogobierno extendiendo la autonomía al resto de los territorios, esperando que el “café para todos” anulara cualquier iniciativa incómoda para el régimen impuesto tras la dictadura.

Y sobre todo temen los deseos catalanes de separarse de un Estado, que es un lastre para el desarrollo de toda España, por eso le han aplicado el artículo 155, que es como se lleva a cabo en el siglo XXI la vieja política de que “hay que bombardear Barcelona cada 50 años”.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Allò esperable d’un estat normal (català)

D’un estat normal un espera que es comporti de manera similar davant situacions semblants, tot i acceptant que pugui ser més o menys dur en algun aspecte, el que podria constituir fins i tot una de les seves senyals d’identitat.

El que no és admissible, en ple segle XXI, és la repressió i acarnissament que voreja l’odi contra el catalanisme, juntament amb la tolerància servil envers els còmplice i hereus del règim feixista.

És legítim que la Junta Electoral Central multi a Sánchez i Celaá amb 500 i 2200 € per fer campanya des de La Moncloa; que obri expedient al PP per enviar més d’un milió de MSM;  o multi a  l’ABC amb 1000 € per la portada d’Arrimadas a la jornada de reflexió.

Però si aquest és el criteri de la JEC, ¿és normal que a Torra, per no treure un llaç groc, li demanin inhabilitació, pèrdua de la condició de diputat i que deixi de ser President de la Generalitat? I ho fan sense tenir siquiera competències per a res d’això?

El Tribunal de Comptes ha decidit investigar el destí de 5 milions d’€ que ells consideren que va costar el referèndum de l’1-O, malgrat el responsable dels comptes de la Generalitat, que era el Ministeri d’Hisenda, ja va dir que no s’havia desviat ni un cèntim.

Si aquest organisme vol vetllar per l’ús dels diners públics, hauria de posar el mateix zel amb els 60.000 milions del rescat bancari, els 5.000 d’Autopistes Madrid, els 4.000 d’ACS (Castor, Le Perthus, etc.) i els milers més en AVE, aeroports i carreteres innecessàries.

Si la Justícia va tenir de dictar dues condemnes i una ratificació del TS per ficar a la presó a La Manada, ¿no els sembla abusiva la presó preventiva dels presos polítics  catalans? Una cosa és ser dur però just i una altra tenir barems diferents segons les ideologies.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Lo esperable de un estado normal (castellano)

De un estado normal uno espera que se comporte de manera similar ante situaciones parecidas, aun aceptando que pueda ser más o menos duro en algún aspecto, lo que podría constituir hasta una de sus señales de identidad.

Lo que no es admisible, en pleno siglo XXI, es la represión y ensañamiento que raya el odio contra el catalanismo, junto a la tolerancia servil con los cómplices y herederos del régimen fascista.

Es legítimo que la Junta Electoral Central multe a Sánchez y Celaá con 500 y 2200 € por hacer campaña desde La Moncloa; que abra expediente al PP por mandar más de un millón de MSM;  o multe al ABC con 1000 € por la portada de Arrimadas en la jornada de reflexión.

Pero si ese es el criterio de la JEC, ¿es normal que a Torra, por no quitar un lazo amarillo, le pidan inhabilitación, pérdida de la condición de diputado y que deje de ser Presidente de la Generalitat? Y lo hacen sin tener siquiera competencia para nada de ello.

El Tribunal de Cuentas ha decidido investigar el destino de 5 millones de € que ellos consideran que costó el referéndum del 1-O, a pesar de que el responsable de las cuentas de la Generalitat, que era el Ministerio de Hacienda, ya dijo que no se había desviado ni un céntimo.

Si ese organismo quiere velar por el uso de los dineros públicos, debería poner el mismo celo en los 60.000 millones del rescate bancario, los 5.000 de Autopistas Madrid, los 4.000 de ACS (Castor, Le Perthus, etc.) y los miles más en AVE, aeropuertos y carreteras innecesarias. 

Si la Justicia tuvo que dictar dos condenas y una ratificación del TS para meter en prisión a La Manada, ¿no les parece abusiva la prisión preventiva de los presos políticos catalanes? Una cosa es ser duro pero justo y otra es aplicar baremos distintos según las ideologías.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Sobre la Constitució (català)

Vaig votar SI al referèndum de la Constitució de 1978, creient que aquell text posaria punt final al feixisme, a la repressió, als presos polítics, a l’exili, al pensament únic i a la dictadura.

En aquell referèndum el PP va votar NO perquè volia la continuació de les Lleis Fonamentals del Movimiento, com el millor garant d’aquell règim criminal i corrupte, emparat per uniformes, togues i  sotanes.

El PP es va fer constitucionalista quan se’n va adonar de la veritable naturalesa d’una Carta Magna, elaborada sota amenaça militar, que garantia la continuació de tot l’anterior, sense les sospites que aixecaven unes lleis inspirades pel propi dictador.

A canvi de deixar-nos votar cada 4 anys i de compartir el botí amb una nova classe política, tan mediocre i corrupta com ells, els còmplices del dictador podien seguir mantenint les seves corrupteles i prebendes.

La Constitució ha superat amb escreix a les Lleis del Movimiento a l’hora de protegir aquella cleptocràcia hereva de la dictadura, el millor exemple és el blindatge que fa del cap de l’estat,  propi d’un monarca absolutista o d’un sàtrapa.

No és que la Carta Magna hagi traït el que prometia, perquè mai va prometre res, però sí ha defraudat les esperances dels que volíem una Espanya millor, més lliure, més democràtica, més tolerant i més pròspera.

En veure que al país segueix havent feixisme institucional, repressió, presos polítics, exiliats,  pensament únic i tornem cap a la dictadura, ja no puc creure en una Constitució que és el ciment que ho va enganxar tot, perquè res canviés.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Sobre la Constitución (castellano)

Voté SI en el referéndum de la Constitución de 1978, creyendo que aquel texto pondría punto final al fascismo institucional, a la represión, a los presos políticos, al exilio, al pensamiento único y a la dictadura.

En aquel referéndum el PP votó NO porque quería la continuación de las Leyes Fundamentales del Movimiento, como el mejor garante de aquel régimen criminal y corrupto, amparado por uniformes, togas y sotanas.

El PP se hizo constitucionalista cuanto se dio cuenta de la verdadera naturaleza de una Carta Magna, elaborada bajo amenaza militar, que garantizaba la continuación de todo lo anterior, sin las sospechas que levantaban unas leyes inspiradas por el propio dictador.

A cambio de dejarnos votar cada 4 años y de compartir el botín con una nueva clase política, tan mediocre y corrupta como ellos, los cómplices del dictador podían seguir manteniendo sus corruptelas y prebendas.

La Constitución ha superado con creces a las Leyes del Movimiento a la hora de proteger a aquella cleptocracia heredera de la dictadura, el mejor ejemplo es el blindaje que hace del jefe del estado, propio de un monarca absolutista o de un sátrapa.

No es que la Carta Magna haya traicionado lo que prometía, porque nunca prometió nada, pero sí ha defraudado las esperanzas de los que queríamos una España mejor, más libre, más democrática, más tolerante y más próspera.

Al ver que en el país sigue habiendo fascismo, represión, presos políticos, exiliados, pensamiento único y volvemos hacia la dictadura, ya no puedo creer en una Constitución que es el cemento que lo unió todo, para que nada cambiara.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Col·lectiu d’Advocats Cristians (català)

El Col·lectiu d’Advocats Cristians ha denunciat a l’actor Willy Toledo per blasfemar. Malgrat ho sembli, no és un titular tret d’una crònica literària del Segle d’Or espanyol, sinó quelcom tan recent que el judici es va celebrar el 17 de febrer.

El més estrany és que aquest col·lectiu, preocupat pel bon nom de Deu,  ha guardat silenci en temes com que es portés a un assassí sota pali, el que devia ofendre més a Deu que les paraules més o menys barroeres de qualsevol.

Tampoc han dit res d’exhumar els desapareguts de les voreres, molts d’ells cristians creients, i en qualsevol cas fills de Deu, però que l’Església ha oblidat vergonyantment.

Ni s’han manifestat pels més de 30.000 nens robats, la majoria en institucions dependents de l’Església, quelcom que segur que ofèn a Deu perquè és tan greu que clama al cel.

No han protestat cada cop que l’Església ha protegit un capellà pederasta canviant-lo de municipi, sense informar a les autoritats del delicte comés, i sense mostrar la més mínima compassió envers la víctima, un nen innocent de pocs anys.

Tampoc van protestar quan van veure un crucifix sobre la taula de Juan Cotino, mentre es burlava del dolor dels familiars dels 40 morts al Metro de Valencia, però segur que a Deu el va ofendre veure com s’amagava al darrera de símbols religiosos.

Si el Col·lectiu d’Advocats Cristians vol fer alguna cosa per la fe, podria practicar el perdó, i deixar que la gent digui el que vulgui, que per això Deu ens va donar el do de la paraula i ens va fer el regal de la llibertat, no per que el qüestioni cap il·luminat.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Colectivo de Abogados Cristianos (castellano)

El Colectivo de Abogados Cristianos ha denunciado al actor Willy Toledo por blasfemar. Aunque lo parezca, no es un titular sacado de una crónica literaria del Siglo de Oro español, sino algo tan reciente que el juicio se celebró el 17 de febrero.

Lo más raro es que ese colectivo, preocupado por el buen nombre de Dios,  ha guardado silencio en temas como que se llevara a un asesino bajo palio, lo que debía ofender más a Dios que las palabras más o menos soeces de cualquiera.

Tampoco han dicho nada de exhumar los desaparecidos de las cunetas, muchos de ellos cristianos creyentes, y en cualquier caso hijos de Dios, pero que la Iglesia ha olvidado vergonzosamente.

Ni se han manifestado por los más de 30.000 niños robados, la mayoría en instituciones dependientes de la Iglesia, algo que seguro que ofende a Dios porque es tan grave que clama al cielo.  

No han protestado cada vez que la Iglesia ha protegido a un cura pederasta cambiándole de municipio, sin informar a las autoridades del delito cometido, y sin mostrar la más mínima compasión hacia la víctima, un niño inocente de pocos años.

Tampoco protestaron cuando vieron un crucifijo sobre la mesa de Juan Cotino, mientras se burlaba del dolor de los familiares de los 40 muertos en el Metro de Valencia, pero seguro que  a Dios le ofendió ver como se escondía detrás de símbolos religiosos. 

Si el Colectivo de Abogados Cristianos quiere hacer algo por la fe, podría practicar el perdón, y dejar que la gente diga lo que le venga en gana, que para eso Dios nos dio el don de la palabra y nos hizo el regalo de la libertad, no para que lo cuestione cualquier iluminado.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Kirk Douglas, un exemple a seguir (català)

Kirk Douglas va morir ahir, 6 de febrer. Qui va fer algunes de les millors pel·lícules del Hollywood daurat ens va deixar als 103 anys. Descansi en pau.

Douglas passarà a la historia, a més de per ser un excel·lent actor i productor, per haver posat fi al període més obscur i vergonyós de la industria cinematogràfica nord-americana: la caça de bruixes contra suposats comunistes impulsada pel senador Joseph McCarthy.

¿Cóm va poder Douglas acabar amb aquella repressió sense ser polític, ni periodista, ni jutge? Doncs posant-la en ridícul en permetre que el nom de Donald Trumbo aparegués als crèdits d’Espartac com guionista. Si no coneixen la historia vegin l’excel·lent pel·lícula “Trumbo”.

Pel·lícula Trumbo

Ho comento perquè Sánchez es troba en una cruïlla similar a la de Douglas: pot deixar que la situació a Catalunya segueixi podrint-se en els jutjats on la va portar un partit com el PP, més preocupat de les seves currupteles que de fer la seva feina.

O pot resoldre el problema tornant la dignitat a un Estat que l’està perdent amb la seva repressió pròpia d’una altra època, mitjançant el diàleg com vol la majoria d’espanyols, més realistes e intel·ligents que els polítics que els representen.

Per fer tal proesa el president te dues alternatives: la primera és cessar als jutges afins al PP, clausurar l’AN per ser hereva d’un tribunal polític impropi d’una democràcia, canviar la forma de nomenar els membres del CGPJ, del TS y del TC.

Com això deu ser molt complicat i lent, la segona opció és la que va fer Douglas, per exemple anant a Brussel·les i reunint-se amb Puigdemont, el que posaria en evidencia com de ridícula és l’actuació judicial intentant resoldre un problema polític que els supera.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Kirk Douglas, un ejemplo a seguir (castellano)

Kirk Douglas murió ayer, 6 de febrero. Quien hizo algunas de las mejores películas del Hollywood dorado nos dejó a los 103 años. Descanse en paz.

Douglas pasará a la historia, a demás de por ser un excelente actor y productor, por haber puesto fin al periodo más oscuro y vergonzoso de la industria cinematográfica norteamericana: la caza de brujas contra supuestos comunistas impulsada por el senador Joseph McCarthy.

¿Cómo pudo Douglas acabar con aquella represión sin ser político, ni periodista, ni juez? Pues poniéndola en ridículo al permitir que el nombre de Donald Trumbo apareciera en los créditos de Espartaco como guionista. Si no conocen la historia vean la excelente película “Trumbo”.

Película Trumbo

Lo comento porque Sánchez se encuentra en una encrucijada similar a la de Douglas: puede dejar que la situación en Cataluña siga pudriéndose en los juzgados donde la llevó un partido como el PP, más preocupado de sus curruptelas que de hacer su trabajo.

O puede resolver el problema devolviendo la dignidad a un Estado que la está perdiendo con su represión propia de otra época, por medio del dialogo como quiere la mayoría de españoles, más realistas e inteligentes que los políticos que les representan.

Para hacer tal proeza el presidente tiene dos alternativas: la primera es cesar a los jueces afines al PP, clausurar la AN por ser heredera de un tribunal político impropio de una democracia, cambiar la forma de nombrar los miembros del CGPJ, del TS y del TC.

Como eso debe ser muy complicado y lento, la segunda opción es la que hizo Douglas, por ejemplo yendo a Bruselas y reuniéndose con Puigdemont, lo que pondría en evidencia lo ridículo de la actuación judicial tratando de resolver un problema político que les supera.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN