Pàtria?, no gracies (català)

La “pàtria” hauria d’identificar-nos a tots, ¿però perquè no ho aconsegueix, per més que extasií a uns quants?

Diuen que la Gran Traïció del 1936, va ser per la “pàtria”, i la van disfressar de Creuada contra les hordes roges, per justificar la massacre de més de mig milió de compatriotes (perquè allà no hi havia cap roig, sinó sols espanyols).

Per la “pàtria” es va reprimir durant la dictadura, el que va suposar l’assassinat de varius milers més i es van dictar unes 80.000 sentències contra dissidents polítics, que serien il·legals a qualsevol país decent.

Per la “pàtria” la corona va trair la línia successòria, a canvi de mantenir el franquisme sense Franco i deixar impunes els crims de la dictadura, per vergonya eterna.

Per la “pàtria” van crear les clavegueres de l’estat, des d’abans de la mort del dictador i, malgrat ara espien independentistes, abans van espiar fins i tot el rei.

El lema de la policia als EEUU és “Servir i protegir”, el que deixa clar quina és la seva missió. A Espanya el lema és “Tot per la pàtria”, el que també aclareix quin valor li donen als ciutadans i quin tracte en podem esperar.

Quan a Galindo el van ascendir a general, desprès d’assassinar i enterrar en cal viva a Lasa i Zabala, va declarar que ho havia fet “per la pàtria”. Quan Tejero va entrar al Parlament, pistola en ma, ho va fer també “per la pàtria”.

Es un lema que els permet crear els GAL, fer la guerra bruta, segrestar pidolaires a l’operació Mengele del CESID, retallar llibertats, pervertir l’estat de dret i fins i tot colpejar ancianes mentre anaven a votar l’1-O.

Per això molts no ens identifiquem amb aquesta “pàtria” imposada il·legalment per colpistes, mentiders i repressors.

¿Patria?, no gracias (castellano)

La “patria” debería identificarnos a todos, ¿pero porque no lo logra,  por más que extasíe a unos cuantos?

Dicen que la Gran Traición del 1936, fue por la “patria”, y la disfrazaron de Cruzada contra las hordas rojas, para justificar la masacre de más de medio millón de compatriotas (porque allí no había rojo alguno, sino solo españoles).

Por la “patria” se reprimió durante la dictadura, lo que supuso el asesinato de varios miles más y se dictaron unas 80.000 sentencias contra disidentes políticos, que serían ilegales en cualquier país decente.

Por la “patria” la corona traicionó la línea sucesoria, a cambio de mantener el franquismo sin Franco y dejar impunes los crímenes de la dictadura, para vergüenza eterna.

Por la “patria” crearon las cloacas del estado, desde antes de la muerte del dictador y, aunque ahora espíen a independentistas, antes espiaron incluso al rey.

El lema de la policía en EEUU es “servir y proteger”, lo que deja claro cuál es su misión. En España el lema es “todo por la patria”, lo que también aclara qué valor le dan a los ciudadanos y qué trato podemos esperar.

Cuando a Galindo le ascendieron a general, tras asesinar y enterrar en cal viva a Lasa y Zabala, declaró que lo había hecho “por la patria”. Cuando Tejero enteró en el Parlamento, pistola en mano, lo hizo también “por la patria”.

Es un lema que les permite crear los GAL, hacer la guerra sucia, secuestrar mendigos en la operación Mengele del CESID, recortar libertades, pervertir el estado de derecho y hasta golpear ancianas mientras iban a votar el 1-O. 

Por eso muchos no nos identificamos con esta “patria” impuesta ilegalmente por golpistas, mentirosos y represores.

Reptes del futur (català)

Parlo amb un jove emprenedor, que ha creat una empresa de serveis per a universitats: intranet pel campus, anàlisi de potencial de l’alumnat, detecció de factors de risc en el professorat, etc.

Comentem els canvis que s’acosten, o que ja tenim aquí, i que s’ incrementaran exponencialment amb la informàtica, la genòmica, la medicina personalitzada, la biotecnologia, etc.

Analitzem les conseqüències dels handicaps de tot tipus que això portarà, per exemple, com els dilemes ètics no els resolen els enginyers, entre les professions més buscades a Silicon Valley estan els llicenciats en humanitats o filosofia.

Coincidim en la necessitat d’una bona legislació que reguli aquests àmbits, tot i saber la dificultat que suposa, ja que la tecnologia sempre va, i seguirà anant, més de presa que les lleis.

Llàstima que el nostres polítics, aliens en aquests temes, prefereixin furgar en els vells mantres populistes, per això cada legislatura fan una nova llei d’ensenyament, debaten sobre la llei de l’avortament i del matrimoni homosexual.

¿Quan ens ha costat que els 400 diputats discuteixin, legislatura rere legislatura, sobre aquestes mateixes normes, mentre aspectes que marcaran el nostre futur en els propers anys, segueixen al limbe dels justos?

Clar que per enfrontar-se en aquests reptes calen informàtics, humanistes, filòsofs, sociòlegs, genetistes, advocats, etc., que vulguin avançar al marge de les lluites partidistes.

I tots sabem que els nostres polítics prefereixen un altre tipus d’assessors, concretament els aduladors del partit col·locats per tal que cobrin un sou, que no aconseguirien per mèrit propi.

Retos del futuro (castellano)

Hablo con un joven emprendedor, que ha creado una empresa de servicios para universidades: intranet para el campus, análisis de potencial del alumnado, detección de factores de riesgo en el profesorado, etc.

Comentamos los cambios que se avecinan, o que ya tenemos aquí, y que se  incrementarán exponencialmente con la informática, la genómica, la medicina personalizada, la biotecnología, etc.

Analizamos las consecuencias de los hándicaps de todo tipo que ello traerá consigo, por ejemplo, como los dilemas éticos no los resuelven los ingenieros, entre las profesiones más buscadas en Silicon Valley están los licenciados en humanidades o filosofía.

Coincidimos en la necesidad de una buena legislación que regule estos ámbitos, a sabiendas de la dificultad que supone, ya que la tecnología siempre va, y seguirá yendo, más de prisa que las leyes.

Lástima que nuestros políticos, ajenos a estos temas, prefieran hurgar en los viejos mantras populistas, por eso cada legislatura hacen una nueva ley de enseñanza, debaten sobre la ley de aborto y del matrimonio homosexual.

¿Cuánto nos ha costado que los 400 diputados discutan, legislatura tras legislatura, sobre esas mismas normas, mientras aspectos que marcarán nuestro futuro en los próximos años, siguen en el limbo de los justos?

Claro que para enfrentarse a estos retos harían falta asesores informáticos, humanistas, filósofos, sociólogos, genetistas, abogados, etc., que quieran avanzar al margen de las luchas partidistas.

Y todos sabemos que nuestros políticos prefieren otro tipo de asesores, concretamente los aduladores del partido colocados para que cobren un sueldo, que no lograrían por mérito propio.