Perdone señor ladrón

Esta es una carta de disculpa para los presos por hurtos, robos y delitos menores, que hay en nuestras cárceles. Aunque no me corresponda escribirla, lo hago a sabiendas de que nadie del Gobierno lo hará, aunque haya motivos para ello. 

Podrían haber eludido la justicia ocupando un cargo de los casi 10.000 aforados que, aunque suponga una burla a la igualdad constitucional, nadie piensa cambiar. Otros privilegiados son banqueros o religiosos que, si por casualidad son encarcelados, suelen ser indultados en un nuevo escarnio a la Justicia.

La mayoría de sus delitos no son tan repulsivos como los abusos de los sacerdotes pederastas o las redes de robo de recién nacidos, con monjas bajo sospecha. Sin embargo, la Iglesia sólo traslada a los primeros y guarda un vergonzoso silencio sobre las segundas.  

Además el dinero que robaron ustedes es menor del que se han adjudicado algunos banqueros con primas millonarias, pese a haber hundido sus empresas. Por no hablar de las preferentes, creadas para engañar pensionistas, que han perjudicado a miles de personas.

Lo más sencillo seria haber entrado en un partido político o sindicato. Si asienten a lo que diga el líder les ayudaran y, si no tienen trabajo, les darán uno. Que el nombramiento suponga un delito de prevaricación o tráfico de influencias no es problema. Siendo uno de los nuestros (cualquiera que sea) le protegerán haga lo que haga, por eso piden el indulto, por ejemplo del Sr. Carlos Fabra, vicepresidente de las Cortes Valencianas, al considerar que una condena por fraude fiscal no es motivo para cesarle de un cargo público.

Una cosa más, les faltó habilidad para decir que estaban arrepentidos cuando les pillaron. Ya sé que es ridículo pero eso hizo el Sr. Félix Millet (tras 20 años expoliando el Palau) o los directivos de Caixa Penedés (en la sala de vistas) y les sirvió para seguir en la calle.

En definitiva, quiero transmitirles mis respetos y decirle que no les considero peores que todos los mencionados, ya que sus delitos son menos repulsivos, implican menos dinero público y afectan a menos personas, solo han tenido mala suerte o no se han rodeado de las compañías adecuadas y eso, en un país como este, se paga caro.  

Perdoni senyor lladre (català)

Aquesta és una carta de disculpa pels presos per furts, robatoris i delictes menors, que hi ha a les nostres presons. Tot i que no em correspon escriure-la, ho faig sabent que ningú del Govern ho farà, malgrat hi hagi motius.  

Podrien haver eludit la justícia ocupant un càrrec dels casi 10.000 aforats que, encara que suposi una burla a la igualtat constitucional, ningú pensa canviar. Altres privilegiats són banquers o religiosos que, si per casualitat són empresonats, solen ser indultats en un nou escarn a la Justícia.

La majoria dels seus delictes no són tan repulsius com els abusos dels capellans pederastes o les xarxes de robatoris de recent nascuts, amb monges sota sospita. Malgrat això, l’Església sols trasllada als primers i guarda un vergonyós silenci sobre les segones.  

A més el diner que han robat vostès és menor del que s’han adjudicat alguns banquers amb primes milionàries, malgrat haver enfonsat les seves empreses. Per no parlar de les preferents, creades per enganyar pensionistes, que han perjudicat milers de persones.  

  

El més senzill seria haver entrat en un partit polític o sindicat. Si assenteixen al que digui el líder els ajudaran i, si no tenen feina, els donaran una. Que el nomenament suposi un delicte de prevaricació o tràfec d’influències no és problema. Essent un dels nostres (qualsevol que sigui) el protegiran faci el que faci, per això demanen l’indult, per exemple del Sr. Carles Fabra, vicepresident de les Corts Valencianes, en considerar que una condemna per frau fiscal no és motiu per cessar-lo d’un càrrec públic.

Una cosa més, els va faltar habilitat per dir que estaven penedits quan els van atrapar.  Ja sé que és ridícul però això va fer el Sr. Félix Millet (després de 20 anys espoliant el Palau) o els directius de Caixa Penedès (a la sala de vistes) i els va servir per seguir al carrer.  

En definitiva, vull transmetre’ls els meus respectes i dir-los que no els considero pitjors que tots els esmentats, ja que els seus delictes són menys repulsius, impliquen menys diners públics i afecten a menys persones, sols han tingut mala sort o no s’han rodejat de les companyies adequades i això, en un país com aquest, es paga car. 

La ideología del Gobierno (castellano)

He de confesar que me preocupaba este gobierno, así como el carácter retrógrado de sus actuaciones. Yo creía que simplemente eran mediocres, pero ahora que he entendido la causa por la que toman estas decisiones, estoy francamente asustado por el futuro del país.

El Gobierno del PP está formado por los hijos y nietos de los fascistas que dieron soporte al general Franco hasta el año 1975. Además, como herederos de los ganadores de la guerra civil, que vivieron de fábula gracias al régimen, nunca nadie les ha explicado que aquella ideología era tan aberrante que fue prohibida por todos los países al final de la II Guerra Mundial.

En estas condiciones, ¿qué ideología es más probable que tenga el gobierno del PP? Si han llegado a la misma conclusión que yo entenderán que tenemos un gobierno con aquella mentalidad, de 1ª mitad del siglo XX, trasladado al XXI, al que nadie ha explicado los desastres que supuso su ideología, ni la evolución social y económica del mundo des de entonces.

Esta es la razón del desprecio a los ciudadanos, de la burla constante a la democracia, de las mentiras flagrantes, de la insensibilidad al sufrimiento y de esa manera de hacer política tan descarada en beneficio de unos pocos. También explica porque España es el único país donde no ha habido incremento de la extrema derecha en las europeas ya que el Sr. Fraga, cuando creó Alianza Popular, dijo que no quería a nadie a su derecha, así que no necesitan más partidos porque están todos cómodos dentro del PP ocupando cargos diversos.

Ello no tiene nada que ver con el capitalismo, si fueran capitalistas entenderían la necesidad del corredor mediterráneo, de potenciar las energías alternativas o de desarrollar todo el potencial del país. Tampoco tiene nada que ver con el liberalismo, ya que si fueran liberales entenderían la democracia, propondrían cambiar la ley electoral y no tendrían miedo a que la gente votara. 

El problema es grave y ya veremos cómo salimos, ¿pero cómo hemos llegado aquí? Igual que en la República de Weimar, después de una gestión pésima que ha llevado el país a la ruina, ya que la mala gestión es la principal aliada de la extrema derecha, del fascismo y del populismo. Si el PSOE y PCS no lo sabían, harían bien de tomar nota para otra ocasión. 

La ideologia del Govern (Català)

Els he de confessar que m’amoïna aquest govern, així com el caràcter retrògrada de les seves actuacions. Jo pensava que simplement eren mediocres, però ara que he entès la causa per la que prenen aquestes decisions, estic francament espantat pel futur del país.

El Govern del PP està format pels fills i nets dels feixistes que van donar suport al general Franco fins l’any 1975. A més, com hereus dels guanyadors de la guerra civil, que van viure de faula gracies al règim, mai ningú els ha explicat que aquella ideologia era tan aberrant que va ser prohibida per tots els països al final de la II Guerra Mundial.

En aquestes condicions, quina ideologia és més probable que tingui el govern del PP? Si han arribat a la mateixa conclusió que jo entendran que tenim un govern amb aquella mentalitat, de primera meitat del segle XX, traslladat al XXI, al que ningú ha explicat els desastres que va suposar la seva ideologia, ni l’evolució social i econòmica del món des de llavors.

Aquesta és la raó del menyspreu als ciutadans, de la burla constant a la democràcia, de les mentides flagrants, de la insensibilitat al patiment i d’aquesta manera de fer política tant descarada en benefici d’uns pocs. També explica perquè Espanya és l’únic país on no hi ha hagut increment de l’extrema dreta a les europees ja que el Sr. Fraga, quan va crear Aliança Popular, va dir que no volia a ningú a la seva dreta, així que no necessiten més partits perquè estan tots còmodes dins del PP ocupant càrrecs diversos.

Tot plegat no te res a veure amb el capitalisme, si fossin capitalistes entendrien la necessitat del corredor mediterrani, de potenciar les energies alternatives o de desenvolupar tot el potencial del país. Tampoc té res a veure amb el liberalisme, ja que si fossin liberals entendrien la democràcia, proposarien canviar la llei electoral i no tindrien por a que la gent votés. 

El problema és greu i ja veurem com en sortim, però com hi hem arribat? Igual que a la República de Weimar, desprès d’una gestió pèssima que ha portar el país a la ruïna, ja que la mala gestió és la principal aliada de l’extrema dreta, del feixisme i del populisme. Si el PSOE i PCS no ho sabien, farien bé de prendre nota per una altra vegada. 

Zombis políticos (Castellano)

Las últimas elecciones europeas han puesto de manifiesto el final de una etapa que no es solo del bipartidismo, sino de una manera de entender y practicar la política que está muerta por anacrónica, pese a que aún no haya sigo enterrada.

 

La dimisión del Sr. Rubalcaba es solo la punta del iceberg, pero no nos engañemos, los cambios han de ser más profundos, y se han de materializar con muchas más huidas, tanto de viejas glorias, como de políticos profesionales que no nos merecemos porqué el país necesita a verdaderos profesionales que quieran dedicarse a la política temporalmente.

El exponente de esta manera de hacer política es el Sr. Pere Navarro, que de hecho ya es un zombi político, porque está muerto, aunque camina y puede comerse a quien se le cruce en el camino. El, como tantos otros, ha sido nombrado a dedo, solo li apoya una parte de la cúpula del su partido, no ha ganado ningunas elecciones, no tiene liderazgo, ni discurso, ni proyecto, ni ha cohesionado a los militantes.

Su gestión ha sido estado marcada por decisiones caciquiles destinadas a depurar del PSC a cualquiera que se atreva a pensar o se resista a rendir culto al líder. Estas ya no eran unas buenas prácticas políticas durante la primera mitad del siglo XX, como nos recuerda la historia, pero empeñarse en practicarlas en pleno siglo XXI, en la era de las telecomunicaciones y de internet, es poco inteligente intelectualmente y suicida políticamente.

Pero el Sr. Navarro, con su negativa ante la evidencia de tener que irse, aún nos dará muchos elementos para la reflexión ya que, incapaz de razonar, de entender que el partido no es de su propiedad o de que el país no necesita ningún  salvador de la patria, porque estamos hartos de los últimos que hemos tenido, aún le veremos aferrarse al cargo esperando que un día, cuando el pueblo vea la luz, llamará a su puerta para pedirle le salve por compasión. 

Afortunadamente esta clase de políticos solo pueden hacer daño a su propio partido porqué la ciudadanía, más inteligente y evolucionada que ellos, ya ha decidido alejarles de los centros de poder para evitar la catástrofe que puede suponer su gestión. 

Zombis polítics (català)

Les darreres eleccions europees han posat de manifest el final d’una etapa que no és sols del bipartidisme, sinó d’una manera d’entendre i practicar la política que està morta per anacrònica, tot i que encara no estigui enterrada. 

La dimissió del Sr. Rubalcaba és sols la punta de l’iceberg, però no ens enganyem, els canvis han de ser més profunds, i s’han de materialitzar amb moltes més fugides, tant de velles glories, com de polítics professionals que no ens mereixem perquè el país necessita a veritables professionals que es vulguin dedicar a la política temporalment.

L’exponent d’aquesta manera de fer política és el Sr. Pere Navarro, que de fet ja és un zombi polític, perquè està mort, tot i que camina i pot menjar-se a qui se li creui en el camí. Ell, com tants altres, ha estat nomenat a dit, sols li donen suport una part de la cúpula del seu partit, no ha guanyat cap eleccions, no té lideratge, ni discurs, ni projecte, ni ha cohesionat als militants.

La seva gestió ha estat marcada per decisions caciquils adreçades a depurar del PSC a qualsevol que gosi pensar o es resisteixi a retre culte al líder. Aquestes ja no eren bones pràctiques polítiques durant la primera meitat del segle XX, com ens recorda la història, però entestar-se en practicar-les en ple segle XXI, en l’era de les telecomunicacions i d’internet, és poc intel·ligent intel·lectualment i suïcida políticament.

Però el Sr. Navarro, amb la seva negativa davant l’evidència d’haver de marxar, encara ens donarà molts elements per a la reflexió ja que, incapaç de raonar, d’entendre que el partit no és de la seva propietat o de que el país no necessita cap salvador de la pàtria, perquè estem tips dels últims que hem tingut, encara el veurem aferrar-se al càrrec esperant que un dia, quan el poble vegi la llum, trucarà a la seva porta per demanar-li que el salvi per compassió. 

Afortunadament aquesta classe de polítics sols poden fer mal al seu propi partit perquè la ciutadania, més intel•ligent i evolucionada que ells, ja ha decidit allunyar-los dels centres de poder per evitar la catàstrofe que pot suposar la seva gestió.