Pura enveja

Els atemptats de Barcelona i Cambrils, del 17 d’agost, han fet un mal terrible al país. A Catalunya perquè han deixat ferides que tardaran en cicatritzar. Però el pitjor ha estat per la classe política i mediàtica de l’estat, que ha posat en evidencia, en cinemascop i en so sorround, la seva mesquina hipocresia.

Desprès d’un acte brutal, que ha causat més de 20 morts i 130 ferits, l’estat i la premsa a la que subvenciona, s’han mostrat més preocupats per minimitzar l’acció dels Mossos, que per les víctimes, els terroristes, les seves vinculacions o les conseqüències futures.

I és que l’atemptat ha demostrat al menys un parell de coses: d’una part que hi ha diferents maneres de gestionar les crisis, algunes incompatibles, i la segona que, com deia Corneille, “un envejós mai perdona el mèrit”.

Els mateixos que van fer el nyap del Yak 42, on es van tenir de desenterrar als 75 cadàvers perquè s’havien barrejat cossos, se senten perplexos perquè aquí s’hagi treballat amb cura.

Els mateixos que van mentir i manipular desprès de l’atemptat del 11-M a Madrid (192 morts), o que no van aclarir l’accident d’Spanair de 2008 (més de 150 morts), no poden assimilar que algú doni informació clara, veraç i comprensible.

Els mateixos periodistes que copien els dictats de Rajoy a través del plasma, sense possibilitat de preguntar i amb continguts com el de l’alcalde i els veïns, estan descol·locats en rodes de premsa a 4 idiomes amb preguntes i repliques.

Els mateixos que condecoren a talles de fusta o consideren “impecables” els fets de El Tarajal (15 morts encara sense aclarir), se sorprenen perquè es vulgui premiar a qui ha fet una bona feina.

En fi, com deia el proverbi xinés “corregeix a un savi i el faràs més savi, corregeix a un neci i el faràs el teu enemic”.

Pura envidia

Los atentados de Barcelona y Cambrils, del 17 de agosto, han hecho un daño terrible al país. En Cataluña porqué han dejado heridas que tardaran en cicatrizar. Pero lo peor ha sido para la clase política y mediática del estado, que ha puesto en evidencia, en cinemascope y en sonido sorround, su mezquina hipocresía.

Tras un acto brutal, que ha causado más de 20 muertos y 130 heridos, el estado y la prensa a la que subvenciona, se han mostrado más preocupados por minimizar la acción de los Mossos, que por las víctimas, los terroristas, sus vinculaciones o las consecuencias futuras.

Y es que el atentado ha demostrado al menos un par de cosas: por una parte que hay distintas maneras de gestionar las crisis, algunas incompatibles, y la segunda que, como decía Corneille, “un envidioso jamás perdona el mérito”.

Los mismos que hicieron la chapuza del Yak 42, donde hubo que desenterrar a los 75 cadáveres porque se habían mezclado cuerpos, se sienten perplejos porqué aquí se haya trabajado con cuidado.

Los mismos que mintieron y manipularon tras el

atentado del 11-M en Madrid (192 muertos), o que no aclararon el accidente de Spanair de 2008 (más de 150 muertos), no pueden asimilar que alguien de información clara, veraz y comprensible.

Los mismos periodistas que copian los dictados de Rajoy a través del plasma, sin posibilidad de preguntar y con contenidos como el del alcalde y los vecinos, están descolocados en ruedas de prensa a 4 idiomas con preguntas y replicas.

Los mismos que condecoran a tallas de madera o consideran “impecables” los hechos de El Tarajal (15 muertos aun sin aclarar), se sorprenden porque se quiera premiar a quien ha hecho un buen trabajo.

En fin, como decía el proverbio chino “corrige a un sabio y lo harás más sabio, corrige a un necio y lo harás tu enemigo”.

Qui ha atemptat a Barcelona?

Barcelona sempre al cor

En un tweet recent  Barack Obama deia que “ningú neix odiant a una altra persona pel color de la seva pell o els seus orígens o la seva religió”, d’una frase original de Nelson Mandela. En canvi l’autor material de l’atropellament de les Rambles, Moussa Oukabir, ja assegurava voler matar tothom als 15 anys.

Qui va atemptar dijous a Barcelona i Cambrils, cinc o deu joves d’entre 17 i 22 anys? O els que els han emplenat el cap d’odi  cap a tot el que viu en aquest mon i de fantasies sobre un cel exclusiu pels màrtirs de la guerra santa?

Hem de cercar, jutjar i empresonar als veritables assassins, és a dir als instigadors de la barbàrie, perquè els autors materials no són més que altres víctimes d’aquests criminals. Una radicalització tan brutal i a tan tendra edat sols pot haver passat en el cercle més íntim dels nois o a Internet.

Diguin el que diguin els falsos progres, no es tracta de racisme ni d’islamofòbia, sinó de lluitar contra el crim i defensar la llibertat, la democràcia i un estil de vida, que atreu a molts musulmans de bona voluntat, que són ben vinguts si volen viure en pau.

Quan trobem als veritables criminals, els que van manipular als nois, potser seran persones respectades per la seva comunitat, que passen desapercebuts a les autoritats, que no han mort mai ni una mosca i encara menys una persona, perquè ells no es taquen les mans, això ho deixen a nois ignorants de 17 anys, pura carn de canó prescindible.

I en la seva defensa repetiran els arguments que fa uns dies emprava la FAES en assegurar que Franco tampoc havia matat ningú. Però en los judicis posteriors a la II Guerra Mundial, inclòs al de Nuremberg, molts d’aquests instigadors van acabar condemnats, malgrat no haver matat ningú amb les seves mans.

¿Quién ha atentado en Barcelona?

Barcelona siempre en el corazón

En un tweet reciente Barack Obama decía que “nadie nace odiando a otra persona por el color de la piel o sus orígenes o su religión”, de una frase original de Nelson Mandela. Sin embargo el autor material del atropello de las Ramblas, Moussa Oukabir, ya aseguraba querer matar a todo el mundo a los 15 años.

¿Quién atentó el jueves en Barcelona y Cambrils, cinco o diez jóvenes de entre 17 y 22 años? ¿O los que les han llenado la cabeza de odio hacia todo lo que vive en este mundo y de fantasías sobre un cielo exclusivo para los mártires de la guerra santa?

Debemos buscar, juzgar y encarcelar a los verdaderos asesinos, es decir a los instigadores de la barbarie, porque los autores materiales no son más que otras víctimas de esos criminales. Una radicalización tan brutal y a tan tierna edad solo puede haber ocurrido en el círculo más íntimo de los chicos o en Internet.

Digan lo que digan los falsos progres, no se trata de racismo ni de islamofóbia, sino de luchar  contra el crimen y defender la libertad, la democracia y un estilo de vida, que atrae a muchos musulmanes de buena voluntad, que son bien venidos si quieren vivir en paz.

Cuando encontremos a los verdaderos criminales, los que manipularon a los muchachos, quizá serán personas respetadas por su comunidad, que pasan desapercibidos a las autoridades, que no han matado nunca ni a una mosca y mucho menos a una persona, porque ellos no se manchan las manos, eso lo dejan a chicos ignorantes de 17 años, pura carne de cañón prescindible.

Y en su defensa repetirán los argumentos que hace unos días empleaba la FAES al asegurar que Franco tampoco había matado a nadie. Pero en los juicios posteriores a la II Guerra Mundial, incluido el de Núremberg, muchos de esos instigadores acabaron condenados, a pesar de no haber matado a nadie con sus manos.

Futbolització de la política (Català)

S’han plantejat perquè som tan poc sensats amb la política? Personalment crec que és per dos motius: en primer lloc, perquè l’electorat l’ha futbolitzat, és a dir que tracta a la seva opció política com al seu club de futbol preferit, veient-li sols les virtuts, encara que sempre quedin últims; i segona, perquè els polítics són uns cínics.

La política és servir al ciutadà, amb qualitat, equitat,  eficàcia i eficiència, per a la qual cosa cal ser exigent amb els nostres empleats, els polítics, que tenen de retre’ns comptes de la seva gestió, cal exigir-los perquè no s’adormin als llorers i canviar-los de tant en tant.

Però la ciutadania ho ha oblidat i per això no tenim en compta que ens presten uns serveis pèssims, que ho fan emportant-se els nostres diners, a més ni els exigim ni els canviem. Així ens va amb aquest PP corrupte que li regala els recursos del país a banquers i constructors amics.

I què dir de les esquerres? Les que van de progres donant lliçons, però prefereixen una monarquia hereva del franquisme abans que una república. Les que en els discursos es manifesten a favor del dret a l’autodeterminació de tots els pobles, menys de Catalunya. Els seus líders són tan falsos com els del PP, i l’únic que els preocupa és cóm mantenir la cadira si Catalunya deixa d’aportar i això suposa una reducció de càrrecs.

Pels electors mai pateixen ni uns ni altres, la futbolització manté el vot atrapat i a més sempre poden espantar-los, per exemple, desprès de dilapidar 70.000 milions en bancs i autopistes ara ens diuen que Catalunya no podrà pagar les pensions si s’independitza. Recorden el Gran Salt Endavant de la Xina de Mao? Va matar de gana a casi 30 milions de xinesos, però als que van protestar els van dir que el capitalisme estava a l’aguait. Cinisme o estupidesa? 

Futbolización de la política (Castellano)

¿Se han planteado porqué somos tan poco sensatos con la política? Personalmente creo que es por dos motivos: en primer lugar, porque el electorado la ha futbolizado, es decir que trata a su opción política como a su club de futbol preferido, viéndole solo las virtudes, aunque siempre queden últimos; y segunda, porque los políticos son unos cínicos.

La política es servir al ciudadano, con calidad, equidad,  eficacia y eficiencia, para lo cual hay que ser exigente con nuestros empleados, los políticos, que deben rendirnos cuentas de su gestión, hay que exigirles para que no se duerman en los laureles y cambiarlos de vez en cuando.

Pero la ciudadanía lo ha olvidado y por eso no tenemos en cuenta que nos prestan unos servicios pésimos, que lo hacen llevándose nuestro dinero, además ni les exigimos ni les cambiamos. Así nos va con este PP corrupto que le regala los recursos del país a banqueros y constructores amigos.

¿Y qué decir de las izquierdas? Las que van de progres dando lecciones, pero que prefieren una monarquía heredera del  franquismo antes que una república. Las que en los discursos se manifiestan a favor del derecho a la autodeterminación de todos los pueblos, menos de Cataluña. Sus líderes son tan falsos como los del PP, y lo único que les preocupa es cómo mantener la silla si Cataluña deja de aportar y ello supone una reducción de cargos.

Por los electores nunca sufren ni unos ni otros, la futbolización mantiene el voto atrapado y además siempre pueden asustarles, por ejemplo, después de dilapidar 70.000 millones en bancos y autopistas ahora nos dicen que Cataluña no podrá pagar las pensiones si se independiza. ¿Recuerdan el Gran Salto Adelante de la China de Mao? Mató de hambre a casi 30 millones de chinos, pero a los que protestaron les dijeron que el capitalismo acechaba. ¿Cinismo o estupidez?