El gran disbarat (català)

Indults, amnisties, ordres d’extradició, exiliats, represaliats… Espero que tots aquests “arbres” no els impedeixin veure el “bosc” de veritat, perquè això és molt més senzill del que pretenen fer-nos creure.

Tot té dos responsables principals. El primer és Mariano Rajoy, el polític més gandul e incompetent des de la Transició que, per no fer la seva feina, va traslladar els temes que li eren incòmodes a la Justícia.

El segon és la mateixa Justícia que, en comptes d’inhibir-se davant els assumptes polítics, com va fer amb la legalització del Partit Comunista el 1977, va decidir intervenir en àmbits que no eren de la seva incumbència.

I la seva intervenció va ser per condemnar per fer un referèndum, cosa que a Espanya no és delicte des de 2005; per empresonar per rebel·lió, sense ús d’armes; i per sedició, quelcom que no existeix a la resta d’Europa. 

Tot això en una parodia de judici ple d’irregularitats i condemnes severes, amb l’objectiu de donar-li una lliçó a l’independentisme, encara que fos a costa de perdre el seu honor, la seva dignitat i la seva respectabilitat.

Ara toca desfer aquell embolic, perquè raons polítiques (que no jurídiques) així ho exigeixen, i quan es faci es posarà en evidencia que els esforços del TS van estar fora de lloc en tractar-se de temes polítics, no jurídics. 

En fi, un president gandul e incompetent, demanant-li a la Justícia que entri en Política per fer-li la feina bruta; y una Justícia que s’arremanga i li fa per escarmentar una part del país. ¿Què podia sortir malament?

El gran disparate (castellano)

Indultos, amnistías, órdenes de extradición, exiliados, represaliados… Espero que todos esos “árboles” no les impidan ver el “bosque” de verdad, porque esto es mucho más sencillo de lo que pretenden hacernos creer.

Todo tiene dos responsables principales. El primero es Mariano Rajoy, el político más gandul e incompetente desde la Transición que, para no hacer su trabajo, trasladó los temas que le eran incómodos a la Justicia.

El segundo es esa misma Justicia que, en vez de inhibirse ante los asuntos políticos, como hizo con la legalización del Partido Comunista en 1977, decidió intervenir en ámbitos que no eran de su incumbencia.

Y su intervención fue para condenar por hacer un referéndum, cosa que en España no es delito desde 2005; para encarcelar por rebelión, sin uso de armas; y por sedición, algo que no existe en el resto de Europa. 

Todo ello en una parodia de juicio lleno de irregularidades y condenas severas, con el fin de darle una lección al independentismo, aunque fuera a costa de perder su honor, su dignidad y su respetabilidad.

Ahora toca deshacer aquel entuerto, porque razones políticas (que no jurídicas) así lo exigen, y cuando se haga pondrá en evidencia que los esfuerzos del TS estuvieron fuera de lugar al tratarse de temas políticos, no jurídicos. 

En fin, un presidente gandul e incompetente, pidiéndole a la Justicia que entre en Política para hacerle el trabajo sucio; y una Justicia que se arremanga y la hace para escarmentar a una parte del país. ¿Qué podía salir mal?