jueves, 28 de diciembre de 2023

Els jutges no se senten estimats (català)

En escoltar a un senyor lamentar-se per TV de que els jutges no se senten estimats ni pels polítics ni per la societat, vaig creure que es tractava d’un monòleg d’El club de la comèdia, però no, era un jutge de veritat.

Que a aquestes alçades s’hagi d’explicar als togats dues de les lleis més antigues del món, a saber: que el respecte cal guanyar-se’l i que a la vida reculls allò que sembres, em sembla penós.

Els jutges que es queixen són els que mai han criticat les sentències injustes que van servir per legitimar l’assassinat d’Estat de més de 80.000 espanyols executats durant la dictadura.

Son els que no poden comparar-se amb els seus col·legues europeus, perquè ni son justos ni saben impartir més que aquella “justícia al revés” que deia Serrano Suñer i que considera que tots els espanyols que pensen son enemics.

Son els que, per fer carrera es van afiliar al PP i han retorçat les normes com han volgut perquè creuen que la pàtria cal defensar-la en contra dels ciutadans, amb lleis per a roba-gallines, no per als grans lladres.

Serrrano Suñer, que va batejar de 
"Justícia al reves" l'esperpent 
jurídic de la dictadura franquista 

No dubten en canviar sentències en 24 hores si una gran empresa els indica que se sent perjudicada, una vergonya que sols es dona en repúbliques bananeres i en aquest Corral del Caudillo en que han convertit Espanya.

I  tampoc dubten en ficar a la presó a qualsevol innocent sense motiu, com van fer amb el Sandro Rosell, però sí que van felicitar i ascendir a la jutge que el va empresonar, en comptes d’inhabilitar-la de per vida.

En fi, és curiós que sabent el tipus de “justícia” que imparteixen, encara pretenguin que els prenem per jutges seriosos i justos o que els polítics els estimin i els facin l’onada, com si fossin canalla de 3 anys.


Los jueces no se sienten queridos (castellano)

Al escuchar a un señor lamentarse por TV de que los jueces no se sienten queridos ni por los políticos ni por la sociedad, creí que se trataba de un monólogo de El club de la comedia, pero no, era un juez de verdad.

Que a estas alturas haya que explicarles a los togados dos de las leyes más antiguas del mundo, a saber: que el respeto hay que ganárselo y que en la vida recoges aquellos que siembras, me parece penoso.

Los jueces que se quejan son los que nunca han criticado las sentencias injustas que sirvieron para legitimar el asesinato de Estado de más de 80.000 españoles ejecutados durante la dictadura.

Son los que no pueden compararse con sus colegas europeos, porque ni son justos ni saben impartir más que aquella “justicia al revés” que decía Serrano Suñer y que considera que todos los españoles que piensan son enemigos.

Serrano Suñer, que bautizó como 
"Justicia al reves" al esperpento 
jurídico de la dictadura franquista.
Son los que, para hacer carrera se afilaron al PP y han retorcido las normas a su antojo porque se creen que la patria hay que defenderla en contra de los ciudadanos, con leyes para roba-gallinas, no para los grandes ladrones.

No dudan en cambiar sentencias en 24 horas si una gran empresa les indica que se siente perjudicada, una vergüenza que solo se da en repúblicas bananeras y en este Corral del Caudillo en que han convertido a España.

Y tampoco dudan en meter en prisión a cualquier inocente sin motivo, como hicieron con Sandro Rosell, pero sí que felicitaron y ascendieron a la jueza que le encarceló, en vez de inhabilitarla de por vida.

En fin, es curioso que sabiendo el tipo de “justicia” que imparten, aún pretendan que les tomemos por jueces serios y justos, o que los políticos les quieran y les hagan la ola, como si fueran críos de 3 años.


Calella, ciutat sense llei (català)

Calella de Palafrugell
La notícia li vaig escoltar a. RAC1 i desprès l’he vist en altres mitjans: L’alcalde de Calella de Palafrugell demana ajuda als Mossos pels delictes comesos per 11 individus que acumulen centenars de detencions.

He de confessar que em va sorprendre perquè no té sentit demanar més policia, si la Guardia Urbana de Calella ja els ha detingut i identificar més de 200 vegades i sempre son els mateixos.

El que ha de demanar l’alcalde es que canviïn una llei que permet que qualsevol et pugui desvalisar la casa... sempre i quan no et robi més de 400 euros cada dia.

Perquè la llei no te en compta que si avui se t’emporten 400 euros i demà 400 més, t’han pres ja 800 euros, es veu que quan van explicar les sumés a l’escola els legisladors es van saltar la classe.

I el pitjor d’una llei així és la sensació d’impotència que deixa en els ciutadans i la d’impunitat en els delinqüents, que ja han arribat a enfrontar-se a la Guardia Urbana amb pals i matxets, i algú prendrà mal.

Ja sé que les lleis s’han de complir sempre, la banda criminal del PP ens ho recorda constantment, també la corona, la Església i els jutges que les rebreguen al seu gust..., però també les que son tan il·lògiques com aquesta?

D’altra banda, l’alcalde podria anar al jutge i demanar-li que no els deixi anar tant aviat, ja que la justícia hauria de ser justa també amb els perjudicats, que son les víctimes. Segurament les lleis es van fer per això.

Si la norma és contraria al sentit comú i deixa al ciutadà desemparat, cal preguntar-li al legislador per a què la volem; i si el jutge diu que ell només l’aplica mecànicament, cal preguntar-se per a que el necessitem.


Calella, ciudad sin ley (castellano)

Calella de Palafrugell
La noticia la escuché en RAC1 y después la he visto en otros medios: El alcalde de Calella de Palafrugell pide ayuda a los Mossos por los delitos cometidos por 11 individuos que acumulan centenares de
detenciones.

He de confesar que me sorprendió porque no tiene sentido pedir más policía, si la Guardia Urbana de Calella ya les ha detenido e identificado más de 200 veces y siempre son los mismos.

Lo que debe pedir el alcalde es que cambien una ley que permite que cualquiera te pueda desvalijar la casa... siempre y cuando no te robe más de 400 euros cada día.

Porque la ley no tiene en cuenta que, si hoy se te llevan 400 euros y mañana 400 más, te han robado ya 800 euros, se ve que cuando explicaron las sumas en la escuela los legisladores se saltaron la clase.

Y lo peor de una ley así es la sensación de impotencia que deja en los ciudadanos y la de impunidad en los delincuentes, que han llegado a enfrentarse a la Guardia Urbana con palos y machetes, y alguien saldrá herido. 

Ya sé que las leyes se tienen que cumplir siempre, la banda criminal del PP nos lo recuerda constantemente, también la corona, la Iglesia y los jueces que las retuercen a su gusto..., ¿pero también las que son tan ilógicas como esta?

Por otro lado, el alcalde podría ir al juez y pedirle que no les deje salir tan pronto, ya que la justicia debería ser justa también con los perjudicados, que son las víctimas. Seguramente las leyes se hicieron para eso.

Si la norma es contraria al sentido común y deja al ciudadano desamparado, hay que preguntarle al legislador para qué la queremos; y si el juez dice que él solo la aplica mecánicamente, hay que preguntarse para que le queremos.


martes, 5 de diciembre de 2023

Vergonya (català)

He sentit al Sr. José Maria Aznar dir que el fet de que el procés català es negociï amb un supervisor internacional és una vergonya per a tots els espanyols. 

No sé per boca de quins espanyols parla el Sr. Aznar, però no entenc per quins motius intentar tornar els afers polítics a la política i treure’ls dels jutjats, on el PP els va portar per la seva incompetència, hauria de avergonyir a algú. 

Personalment el que em fa vergonya és haver tingut un president de govern que va tenir el 85% dels seus ministres imputats o empresonats per corrupció i que va convertir el seu partit polític en una banda criminal, segons els propis tribunals amics.

Em fa vergonya un president que ens va ficar en una guerra il·legal i , desprès d’assassinar a milers de persones, no ha tingut la decència de demanar perdó pel mal causat. 

Em fa vergonya un ex cap d’estat que ha tingut una actuació tant criticable que fins i tot el seu propi fill l’ha rebutjat, però encara me’n fa més que un ancià de 85 anys no pugui passar els seus últims dies al costat dels seus fills, per molt daurada que sigui la seva gàbia.

Em fa vergonya un país en que el seu president de govern, com ha fet el Sr. Sanchez, reconeix que les institucions de l’estat son emprades per perseguir adversaris polítics, com si fóssim una vulgar república bananera.

I em fa vergonya una dreta, tan convençuda de que el país es seu, que sempre ha interromput violentament els períodes de governs progressistes: O’Donnell el 1856, Pavia el 1874, Primo de Rivera el 1923, Franco el 1936 i ara ho tornen a intentar.

En fi, com poden veure vostès, a cadascú li fa vergonya coses diferents. 


Vergüenza (castellano)

He sentido al Sr. José Maria Aznar decir que el hecho de que el proceso catalán se negocie con un supervisor internacional es una vergüenza para todos los españoles.

No sé por boca de qué españoles habla el Sr. Aznar, pero no entiendo por qué motivos intentar devolver los asuntos políticos a la política y sacarlos de los juzgados, donde el PP los llevó por su incompetencia, habría de avergonzar a alguien.

Personalmente lo que me avergüenza es haber tenido un presidente de gobierno que tuvo el 85% de sus ministros imputados o encarcelados por corrupción y que convirtió su partido político en una banda criminal, según los propios tribunales amigos.

Me avergüenza un presidente que nos metió en una guerra ilegal y, después de asesinar a miles de personas, no ha tenido la decencia de pedir perdón por el daño causado.

Me avergüenza un ex jefe del estado que ha tenido una actuación tan criticable que incluso su propio hijo le ha rechazado, pero aún me avergüenza más que un anciano de 85 años no pueda pasar sus últimos días junto a sus hijos, por más dorada que sea su jaula.

Me avergüenza un país en que su presidente de gobierno, como ha hecho el Sr. Sanchez, reconoce que las instituciones del estado son empleadas para perseguir adversarios políticos, como si fuéramos una vulgar república bananera.

Y me avergüenza una derecha, tan convencida de que el país es suyo, que siempre ha interrumpido violentamente los períodos de gobiernos progresistas: O’Donnell el 1856, Pavía el 1874, Primo de Rivera el 1923, Franco el 1936 y ahora lo vuelve a intentar.

En fin, como pueden ver, a cada uno le causa vergüenza cosas distintas.