martes, 26 de diciembre de 2017

Diàleg

Rajoy tindrà de parlar amb Puigdemont de moltes coses, per exemple d’aturar la repressió a Catalunya, de cóm fer efectiva la independència i de quin deute espanyol han d’assumir els catalans per evitar que Espanya faci suspensió de pagaments en pocs mesos.

El problema és que Espanya no ha negociat mai al llarg de la història ni sap cóm fer-ho. A més Rajoy ni sap ni li agrada fer política, per això s’ha amagat sempre darrera d’un plasma, sense admetre preguntes en les seves rodes de premsa.

Per això ha estat incapaç de millorar el país, limitant-se a enviar-ho tot al TC o als tribunals per aturar-lo i dissecar-lo. Els jutges dicten sentències d’obligat compliment, que tothom ha d’acatar i això és el més oposat que existeix a la política.

Rajoy i el PP no han vingut a governar, sinó a controlar un “cortijo”, del que treuen prebendes i sobresous a base d’afavorir als seus amics de l’Ibex 35. Mai s’han pres seriosament els problemes d’Espanya, per això no han descobert que el procés anava de debò fins l’1-O.

Però Catalunya ha dit prou i no tindran més remei que seure a dialogar, el que comporta un altre problema, perquè per fer-ho seria bo conèixer a l’adversari, però tot el que Moncloa sap de Catalunya és el que li ha transmès Sánchez Camacho i García Albiol.


Sense saber fer política, sense saber cóm es dialoga, ni poder delegar en els jutges i amb una informació deformada sobre el problema català, és probable que s’hagi de ser molt pacient en negociar amb un Rajoy en liquidació al que tot se li farà molt costa amunt.



LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!! 

VISCA LA REPÚBLICA !!!

Diálogo

Rajoy tendrá que hablar con Puigdemont de muchas cosas, por ejemplo de parar la represión en Cataluña, de cómo hacer efectiva la independencia y de qué deuda española deben asumir los catalanes para evitar que España haga suspensión de pagos en pocos meses.

El problema es que España no ha negociado nunca a lo largo de la historia ni sabe cómo hacerlo. Además Rajoy ni sabe ni le gusta hacer política, por eso se ha escondido siempre detrás de un plasma, sin admitir preguntas en sus ruedas de prensa.

Por eso ha sido incapaz de mejorar el país, limitándose a enviarlo todo al TC o a los tribunales para pararlo y disecarlo. Los jueces dictan sentencias de obligado cumplimiento, que todo el mundo debe acatar y eso es lo más opuesto que existe a la política.

Rajoy y el PP no han venido a gobernar, sino a controlar un cortijo, del que sacan prebendas y sobresueldos a base de favorecer a sus amigos del Ibex 35. Nunca se han tomado en serio los problemas de España, por eso no han descubierto que el proceso iba de veras hasta el 1-O.

Pero Cataluña ha dicho basta y no tendrán más remedio que sentarse a dialogar, lo que comporta otro problema, porque para hacerlo sería bueno conocer al adversario, pero todo lo que Moncloa sabe de Cataluña es lo que le ha transmitido Sánchez Camacho y García Albiol.


Sin saber hacer política, sin saber cómo se dialoga, ni poder delegar en los jueces y con una información deformada sobre el problema catalán, es probable que haya que ser muy paciente al negociar con un Rajoy en liquidación al que todo se le hará muy cuesta arriba. 


¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!!

¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!!

domingo, 24 de diciembre de 2017

Feliz Navidad - Bon Nadal


Rajoy perd (català)

Feixistes irrompen a Blanquerna Madrid
Quan analitzo les opcions de Rajoy i del PP respecte a Catalunya, no trobo cap sortida honrosa pel president, per més benèvol que intento ser.

Mantenir la repressió i els 4 ostatges a la presó, sense judici, mentre alliberen als agressors de Blanquerna condemnats, no sols és mesquí, sinó que a més posa en evidencia que el PP és un partit filo feixista, a part d’un pèssim gestor i pitjor governant.

Escudar-se en que es tracta d’un tema jurídic, ja no és creïble després de que Sáenz de Santamaría presumís en un meeting, per tant en públic davant les càmeres de tot el món, que  Espanya no hi ha independència judicial i “s’escapça” per encàrrec de la Moncloa.

Menys mal que Rajoy ja ha reconegut, potser obligat per la Sra. Merkel, que parlarà amb el president de la Generalitat però ¿de què? La proposta de Puigdemont ja la coneix, i l’únic que pot intentar és endarrerir la independència amb el referèndum que vol Europa.

Acceptar un referèndum, després d’haver-lo rebutjat amb tanta vehemència, suposa una nova derrota pel president i el PP.

¿I què passarà si es convoca i hi ha un debat sobre el dilema monarquia o república? Perquè d’això es tracta, i a més hi participarà Espanya sencera, per més que el tema sigui regional. No crec que li agradi molt a una Corona que no s’ha atrevit a plantejar-lo en 40 anys.

Li queda l’opció de convocar eleccions anticipades, en les que Ciudadanos li traurà un 20 o un 30% de votants, el que suposa una mala perspectiva. Clar que si espera a acabar la legislatura, és probable que n’hi tregui molts més.

Tinc la impressió de que Rajo i el PP perden en totes les opcions. No és que m’estranyi, perquè porten 5 anys sense fer política, permetent que tots els temes es podreixin o es tanquin en fals i ara estan recollint els fruits d’aquesta deixadesa.


LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!! 

VISCA LA REPÚBLICA!!!

Rajoy pierde

Fascistas  irrumpen en Blanquerna Madrid
Cuando analizo las opciones de Rajoy y del PP respecto a Cataluña, no encuentro ninguna salida honrosa para el presidente, por más benévolo que intento ser.

Mantener la represión y los 4 rehenes en prisión, sin juicio, mientras liberan a los agresores de Blanquerna condenados, no solo es mezquino, sino que además pone en evidencia que el PP es un partido filo fascista, a parte de un pésimo gestor y peor gobernante.

Escudarse en que se trata de un tema jurídico, ya no es creíble después de que Sáenz de Santamaría alardeara en un meeting, por tanto en público ante las cámaras de todo el mundo, que en España no hay independencia judicial y se “descabezaba” por encargo de la Moncloa.

Menos mal que Rajoy ya ha reconocido, quizá obligado por la Sra. Merkel, que hablará con el presidente de la Generalitat pero ¿de qué? La propuesta de Puigdemont ya la conoce, y lo único que puede intentar es retrasar la independencia con el referéndum que desea Europa


Aceptar un referéndum, después de haberlo rechazado con tanta vehemencia, supone una nueva derrota para el presidente y el PP.

¿Y qué ocurrirá si se convoca y hay un debate sobre el dilema monarquía o república? Porque de eso se trata, y además participará España entera, por más que el tema sea regional. No creo que le guste mucho a una Corona que no se ha atrevido a plantearlo en 40 años.

Le queda la opción de convocar elecciones anticipadas, en las que Ciudadanos le quitará un 20 o un 30% de votantes, lo que supone una mala perspectiva. Claro que si espera a acabar la legislatura, es probable que le quite muchos más.

Tengo la impresión de que Rajo y el PP pierden en todas las opciones. No es que me extrañe, porque llevan 5 años sin hacer política, permitiendo que todos los temas se pudran o se cierren en falso y ahora están recogiendo los frutos de esa dejadez.


¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!! 

¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!!

viernes, 22 de diciembre de 2017

Ser normals (català)

Segons García Albiol, les eleccions del 21-D tenien de servir perquè tornessin a gestionar la gent normal i no els que ho feien abans que, segons ell, no devien ser normals.

Pel PP és normal enviar les FFSS perquè apallissin avies quan volen anar a votar pacíficament i destituir un govern elegit pels ciutadans si no els agrada, així com  ficar a la presó a gent per les seves idees polítiques, abans de jutjar-los.

Diuen que és normal prohibir un color o paraules com “president” o “consellers legítims” i que cal limitar o manipular la informació que reben els ciutadans.

Consideren normal tenir un deute de 1’1 bilions d’Euros i no poder pagar les pensions, mentre se’ls regalen  60.000 M€ nostres als bancs i es cobreixen amb diners públics les pèrdues de les empreses privades dels seus amics (autopistes, Castor, etc.).

Creuen que és normal posar-li un impost al sol per que paguem l’energia més cara d’Europa, mentre permeten que se’ls talli el subministrament elèctric  als més desfavorits en plena onada de fred hivernal.

Pensen que el normal és tenir un 25% d’atur i que la generació millor formada de la nostra historia tingui de marxar a l’estranger per incapacitat manifesta de l’Estat per aprofitar les grans potencialitats d’Espanya.

En canvi ahir es va posar de manifest que el que el PP considera “normal”, no ho comparteix el 96% dels catalans, tot i que un es pregunta, ¿en què pensarà el  4% que sí dona suport a tals mesures?


LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!

VISCA LA REPUBLICA!!!


Ser normales

Según García  Albiol, las elecciones del 21-D tenían que servir para que volviera a gestionar la gente normal y no los que había antes que, según ellos, no debían ser normales.

Para el PP es normal mandar las FFSS para que apaleen ancianas cuando quieren ir a votar pacíficamente y destituir un gobierno elegido por los ciudadanos si no les gusta, así como  meter en prisión a gente por sus ideas políticas, antes de juzgarlos.

Dicen que es normal prohibir un color o palabras como “presidente” o “consejeros legítimos” y que hay que limitar o manipular la información que reciben los ciudadanos.

Consideran normal tener una deuda de 1’1 billones de Euros y no poder pagar las pensiones, mientras se les regalan  60.000 M€ nuestros a los bancos y se cubre con dinero público las pérdidas de las empresas privadas de sus amigos (autopistas, Castor, etc.).

Creen que es normal ponerle un impuesto al sol para que paguemos la energía más cara de Europa, mientras permiten que se les corte el suministro eléctrico a los más desfavorecidos en plena ola de frio hibernal.

Piensan que lo normal es tener un 25% de paro y que la generación mejor formada de nuestra historia tenga que irse al extranjero por incapacidad manifiesta del Estado para aprovechar las grandes potencialidades de España.

Sin embargo ayer se puso de manifiesto que lo que el PP considera “normal”, no lo comparte el 96% de los catalanes, aunque uno se pregunta, ¿en qué pensará el 4% que sí apoya tales medidas?


¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!!

¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!!



martes, 19 de diciembre de 2017

Joves i procés

Al dinar d’empresa de Nadal han vingut també contractats externs que participen en els projectes. Sec al costat de José Luís, un madrileny que està acabant un treball de control de qualitat, de 6 mesos.

Com estem a 3 dies del 21-D es parla de la independència. Assegura que el que més li ha sorprès és la determinació de tants joves a favor del procés i es pregunta com farà Espanya per recuperar-los i si tal cosa és possible.

Li comento que aquests joves, que ara pensen en el seu futur, tenen d’escollir entre dues alternatives.

La primera suposa fer un país nou, una república de ciutadans lliures e iguals, que te en cartera 28 lleis de protecció a les persones: les que ha tombat el TC i que, en cas de desplegar-les, suposaria un nivell de benestar equiparable als països nòrdics.

A més, segons molts economistes, aquest país no sols és viable sinó que pot ser dels més rics d’Europa. El diari ABC assegura que si Catalunya tingués el concert basc tindria 20.000 M€ anuals més i crearia 200.000 llocs de treball, deixant l’atur en el 6%.

Un país de gent alegre, pacífica, imaginativa (sols cal veure com es van amagar les urnes el 1-O), amb iniciativa, solidaria (com mostra cada any La Marató) i amants de la cultura.

La segona alternativa és seguir essent súbdits d’una monarquia post-franquista, governada per una classe corrupta que ens ha arruïnat en benefici d’unes elits caciquils incapaces de crear riquesa i molt menys de compartir-la.

Un país que ha oblidat a les persones, anquilosat (la resposta sempre és “no”), sense il·lusió, sense projectes (després de 30 anys no tenim corredor Mediterrani), incapaç d’aprofitar les seves  grans potencialitats (impost al sol) i amb el major atur d’Europa.

No pretenia convèncer-lo, però em diu que si fos un d’aquests joves ho tindria clar.


LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!! 

VISCA LA REPÚBLICA!!!


Jóvenes y proceso

A la comida de empresa de Navidad han venido también contratados externos que participan en los proyectos. Me siento al lado de José Luís, un madrileño que está acabando un trabajo de control de calidad, de 6 meses.

Como estamos a 3 días del 21-D se habla de la independencia. Asegura que lo que más le ha sorprendido es la determinación de tantos jóvenes a favor del proceso y se pregunta cómo hará España para recuperarlos y si tal cosa es posible.

Le comento que esos jóvenes, que ahora piensan en su futuro, tienen que escoger entre dos alternativas.

La primera supone hacer un país nuevo, una república de ciudadanos libres e iguales, que tiene en cartera 28 leyes de protección a las personas: las que ha tumbado el TC y que, en caso de desplegarlas, supondrían un nivel de bienestar equiparable a los países nórdicos.

Además, según muchos economistas, ese país no solo es viable sino que puede ser de los más ricos de Europa. El diario ABC asegura que si Cataluña tuviera el cupo vasco tendría 20.000 M€ anuales más y crearía 200.000 puestos de trabajo, dejando el paro en el 6%.

Un país de gente alegre, pacífica, imaginativa (solo hay que ver como se escondieron las urnas el 1-O), con iniciativa, solidaria (como muestra cada año La Marató) y amantes de la cultura.

La segunda alternativa es seguir siendo súbditos de una monarquía posfranquista, gobernada por una clase corrupta que nos ha arruinado en beneficio de unas élites caciquiles incapaces de crear riqueza y mucho menos de compartirla.

Un país que ha olvidado a las personas, anquilosado (la respuesta siempre es “no”), sin ilusión, sin proyectos (después de 30 años no tenemos corredor Mediterráneo), incapaz de aprovechar sus grandes potencialidades (impuestos al sol) y con el mayor paro de Europa.

No pretendía convencerle, pero me dice que si fuera uno de esos jóvenes lo tendría claro.


¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!! 

¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!!



viernes, 15 de diciembre de 2017

21-D una tria crucial

El 21-D tenim una obligació, la de decidir què volem per al nostre futur, perquè si no ho fem, altres decidiran per nosaltres. I no sols decidiran el que pugui passar en la propera legislatura sinó durant la propera dècada, com a mínim
Hem d’escollir entre tornar la dignitat a Catalunya, restituint el govern elegit pels ciutadans o seguir amb un 155 imposat per qui no hem votat, perquè tot i que retirin el nom, seguiran amb censura, repressió, manipulació i ofec econòmic.

Tenim de decidir si volem tornar a l’únic règim legítim que hi ha hagut a Espanya des que va començar el segle XX, la república, o perpetuar una monarquia post-franquista que ningú va votar i que, desprès de 40 anys de transició, no s’atreveix a preguntar-nos si la volem.
Cal triar entre ser ciutadans lliures d’un país sobirà o acceptar el  procés contra Catalunya, les seves institucions, la seva classe política, la seva llengua, la seva cultura, els seus ciutadans, la seva economia i la seva forma de vida, que faran per oprimir-nos durant més d’una generació.

Hem de dir si preferim la modernitat i el progres que ofereix el segle XXI o tornar al nacional-catolicisme com vol el PP, que seguirà en el poder després d’eliminar l’oposició amb les lluites de l’esquerra, amb Ciudadanos com a marca blanca per a donar-los suport a canvi d’algun càrrec i amb un electorat que no passa factura per la corrupció.

Tenim d’optar entre fer un país per a les persones, potenciant l’economia, reduint l’atur, afavorint les energies renovables, protegint als més desafavorits, com ha intentat el Govern de la Generalitat destituït il·legalment, o seguir en una Espanya que sols governa per a les elits i la casta política que fa segles que ostenta el poder, i que sols ofereix el mateix atur de sempre i més pobresa i corrupció cada dia. 




VISCA LA REPUBLICA!!! 

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!! 


21-D una elección crucial

El 21-D tenemos una obligación, la de decidir qué queremos para nuestro futuro, porque si no lo hacemos, otros decidirán por nosotros. Y no solo decidirán lo que pueda ocurrir en la próxima legislatura sino durante la próxima década, por lo menos.

Debemos escoger entre devolver la dignidad a Cataluña, restituyendo el gobierno elegido por los ciudadanos o seguir con un 155 impuesto por quien no hemos votado, porque aunque retiren el nombre, seguirán con censura, represión, manipulación y ahogo económico.

Tenemos que decidir si queremos volver al único régimen legítimo que ha habido en España desde que empezó el siglo XX, la república, o perpetuar una monarquía postfranquista que nadie votó y que, tras 40 años de transición, no se atreve a preguntarnos si la queremos.

Hay que elegir entre ser ciudadanos libres de un país soberano o aceptar el  proceso contra Cataluña, sus instituciones, su clase política, su lengua, su cultura, sus ciudadanos, su economía y su forma de vida, que harán para aprisionarnos durante más de una generación.

Debemos decir si preferimos la modernidad y el progreso que ofrece el siglo XXI o volver al nacionalcatolicismo como quiere el PP, que seguirá en el poder después de eliminar la oposición con las luchas de la izquierda, con Ciudadanos como marca blanca para darle soporte a cambio de algún cargo y con un electorado que no pasa factura por la corrupción.


Tenemos que optar entre hacer un país para las personas, potenciando la economía, reduciendo el paro, favoreciendo las energías renovables, protegiendo a los más desfavorecidos, como ha intentado el Govern de la Generalitat destituido ilegalmente, o seguir en una España que solo gobierna para las élites y la casta política que hace siglos que ostenta el poder, y que solo ofrece el mismo paro de siempre y más pobreza y corrupción cada día.


¡¡¡ VIVA LA REPÚBLICA!!! 

¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!!


martes, 12 de diciembre de 2017

Eleccions a República

Campanya electoral, quina mandra! És cert que aquesta vegada és diferent  de les anteriors, tant per cóm s’ha generat, com pel seu desenvolupament i pel que s’hi juga el país.

En la seva gènesi, perquè són unes eleccions il·legítimes, en ser imposades pel president de l’Estat, que no té potestat per convocar eleccions en una Comunitat Autònoma i molt menys dissoldre el seu Parlament i empresonar u obligar a l’exili al govern legítim.

Pel seu desenvolupament, ja que es fan amb una desigualtat indecent entre els diferents candidats: alguns a la presó, altres exiliats, amb prohibicions absurdes (color groc), paraules proscrites (“llibertat”, “democràcia”, “president Puigdemont” o “consellers legítims”), amb censura en els mitjans de comunicació, amenaces i espolis patrimonials.

En aquestes condiciones un sent vergonya quan els candidats del 155 asseguren que és una gran oportunitat. ¿Quina dignitat hi hauria en una victòria amb l’adversari lligat de mans i peus? Tot i que, si es compleixen les enquestes, ni siquiera així guanyaran i la seva derrota serà total e inapel·lable.

I sobre tot pel que s’hi juga el país, que és tornar a l’únic règim legítim que ha tingut Espanya des que va començar el segle XX: la República, a la qual van violar amb una guerra indecent, després amb una dictadura i més tard amb una monarquia post-franquista.

Una monarquia que ningú va votar i que es va disfressar de demòcrata a canvi de que acceptéssim deixar-ho tot lligat i ben lligat (amnistia de crims franquistes, corona, unitat nacional i mantenir privilegis per a la casta que ha governat  durant segles), però que tant bon punt es vol canviar quelcom, mostra la seva veritable cara reprimint, empresonant, censurant, multant i espoliant.


Si Catalunya proclama la República, farà el mateix España o seguiran com fins ara? 


LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!! 

VISCA LA REPUBLICA!!!




Elecciones a República

¡Campaña electoral, que pereza! Es cierto que esta vez es distinta de las anteriores, tanto por cómo  se ha generado, como por su desarrollo y por lo que se juega el país.

En su génesis, porque son unas elecciones ilegítimas, al ser impuestas por el presidente del Estado, que no tiene potestad para convocar elecciones en una Comunidad Autónoma y mucho menos disolver su Parlamento y encarcelar u obligar al exilio al gobierno legítimo.

Por su desarrollo, ya que se hacen con una desigualdad indecente entre los distintos candidatos: algunos en prisión, otros exiliados, con prohibiciones absurdas (color amarillo), palabras proscritas (“libertad”, “democracia”, “presidente Puigdemont” o “consejeros legítimos”), con censura en los medios de comunicación, amenazas y expolios patrimoniales.

En esas condiciones uno siente vergüenza cuando los candidatos del 155 aseguren que es una gran oportunidad. ¿Qué dignidad habría en una victoria con el adversario atado de manos y pies? Aunque, si se cumplen las encuestas, ni siquiera así ganaran y su derrota será total e inapelable.

Y sobre todo por lo que se juega el país, que es volver al único régimen legítimo que ha tenido España desde que empezó el siglo XX: la República, a la cual violaron con una guerra indecente, luego con una dictadura y más tarde con una monarquía postfranquista.

Una monarquía que nadie votó y que se disfrazó de demócrata a cambio de que aceptáramos dejarlo todo atado y bien atado (amnistía de crímenes franquistas, corona, unidad nacional y mantener privilegios para la casta que ha gobernado durante siglos), pero que en cuanto se quiere cambiar algo, muestra su verdadera cara reprimiendo, encarcelando, censurando, multando y expoliando.

Si Cataluña proclama la República, ¿hará lo mismo España o seguirán cómo hasta ahora? 


¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!! 

¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!!


domingo, 10 de diciembre de 2017

Conseqüències del deute (2ª part)

Si vostè encara creu que els diners de l’Estat apareixen per art de màgia o que el govern  disposa d’una font inesgotable de bitllets, potser tot això no li importi,  però si és conscient del que costa guanyar-los i no li agrada que malbaratin els seus estalvis, potser sí.

Segur que es farà moltes preguntes: Cóm hem arribat fins aquí?, qui n’és el responsable?, i les més importants, qui ho pagarà? i cóm ho farà o al menys com reduir els 30.000 M€ d’interessos anuals que podrien ser més productius?

Els responsables són els governs de Zapatero i de Rajoy que no han deixat d’endeutar-se de forma alarmant per més d’una dècada, és a dir que ens han hipotecat a nosaltres i als nostres fills (Castor acabaran de pagar-ho els nostres fills i nets d’aquí a 30 anys).

Sobre qui ho pagarà, suposo que ja intueix la resposta: naturalment tots els espanyols, tot i que segur que uns ho pagaran més que altres. I respecte a cóm ho faran, caldria tenir en compta tres aspectes.
El primer és que això no és una república de ciutadans lliures e iguals, sinó una monarquia hereva d’una dictadura feixista que defensa els privilegis d’una casta que es creu superior. No parlo de l’antiga cort sinó d’una classe política que porta segles al poder i que no ha dubtat en defensar-los fins i tot amb cops d’estat (1923 Primo de Rivera, 1932 Sanjurjo, 1936 Franco, 1981 Tejero).

Segon, que aquesta casta no té mentalitat capitalista, sinó que és profundament caciquil. El matis és important ja que el capitalista vol tenir una classe mitja gran i amb poder adquisitiu per que compri els seus productes (Henry Ford), a més valora la intel·ligència, la preparació i la iniciativa perquè d’aquí surt la innovació que pot fer-lo més pròsper.

Per la seva part el cacic a l’únic que aspira és a viure una mica millor que els individus del seu entorn, per això com pitjor visquin aquest s més fàcil li resulta destacar, a més avorreix la intel·ligència i la preparació perquè no desitja cap progrés i en canvi posa en evidència la seva mediocritat.

I tercer, tant la monarquia com aquesta classe política, que ens han permès creure que   estàvem en una democràcia, a canvi de no qüestionar ni deslligar res del que es va lligar el 1978 (amnistia dels crims franquistes, monarquia, unitat nacional i manteniment de privilegis), pensa ara que hem anat massa lluny i que cal fer marxa enrere.

Per això la reforma de la constitució imposada per Merkel els ha anat com anell al dit ja que l’obligació de pagar el deute els dona una excusa per desmantellar l’estat del benestar i tornar a una dicta-tova. Per tal d’accelerar el procés, no han dubtat en arruïnar el país, fins i tot regalant-li els 60.000 M€ del rescat als bancs (únic cas en el món).
 
Per suposat els primers en pagar el deute seran els més febles, ja que amb els poderosos no s’atreveixen, per tant seran els nens (1/3 de nens espanyols està en risc de pobresa), els pensionistes (primer amb pujades de pensions del 0,25% i aviat amb reduccions de les mateixes) i els aturats (que cada cop estaran més abandonats).

Després acabant amb la classe mitjana, que en les últimes dècades havia aconseguit prosperar i educar als seus fills, el que suposa pels cacics un terrible fracàs en obligar-los a competir amb  gent ben preparada per mantenir els seus càrrecs i privilegis.

Blindaran l’educació per tal que cap descontrolat pugui pujar per l’ascensor social i fer-los ombra, començant per una reforma laboral amb la que ja no s’arriba a final de mes encara que es tingui un sou, el que impedirà a molta gent donar-li educació als fills durant els 25 anys que es necessiten per aconseguir un professional preparat.

Naturalment acabaran amb el “gratis total”, en sanitat, com han començat a fer a Madrid, que els ha servit de laboratori; i sobre tot en educació, per si algú encara resisteix econòmicament a la reforma laboral.

Insisteixo, això és el que ve en el futur immediat en aquest país si no ho impedim. Tots els escarafalls que el govern del PP està fent pel tema de Catalunya són per ocultar les seves intencions així com la corrupció que els corca. 


LLIBERTAT PRESOS POLITICS!!! 

VISCA LA REPUBLICA!!!


Consecuencias de la deuda (2ª parte)

Si usted aún cree que el dinero del Estado surge por arte de magia o que el gobierno dispone de una fuente inagotable de billetes, quizá todo esto no le importe,  pero si es consciente de lo que cuesta ganarlo y no le gusta que despilfarren sus ahorros, quizá sí.

Seguro que se hará muchas preguntas: ¿Cómo hemos llegado hasta aquí?, ¿quién es el responsable?, y las más importantes, ¿quién va a pagarlo? y ¿cómo va a hacerlo o por lo menos como reducir los 30.000 M€ de intereses anuales que podrían ser más productivos?

Los responsables son los gobiernos de Zapatero y de Rajoy que no han dejado de endeudarse de forma alarmante para más de una década, es decir que nos han hipotecado a nosotros y a nuestros hijos (Castor acabaran de pagarlo nuestros hijos y nietos dentro de 30 años).

Sobre quién va a pagarlo, supongo que ya intuye la respuesta: naturalmente todos los españoles, aunque seguro que unos lo pagarán más que otros. Y respecto a cómo van a hacerlo, habría que tener en cuenta tres aspectos.

El primero es que esto no es una república de ciudadanos libres e iguales, sino una monarquía heredera de una dictadura fascista que defiende los privilegios de una casta que se cree superior. No hablo de la antigua corte sino de una clase política que lleva siglos en el poder y que no ha dudado en defenderlos incluso con golpes de estado (1923 Primo de Rivera, 1932 Sanjurjo, 1936 Franco, 1981 Tejero).

Segundo, que esa casta no tiene mentalidad capitalista, sino que es profundamente caciquil. El matiz es importante ya que el capitalista quiere tener una clase media grande y con poder adquisitivo para que compre sus productos (Henry Ford), además valora la inteligencia, la preparación y la iniciativa porque de ahí sale la innovación que puede hacerle más próspero.

Por su parte el cacique a lo único que aspira es a vivir algo mejor que los individuos de su entorno, por eso cuanto peor vivan estos más fácil le resulta destacar, además aborrece la inteligencia y la preparación porque no desea ningún progreso y en cambio pone en evidencia su mediocridad.

Y tercero, tanto la monarquía como esa clase política, que nos han permitido creer que   estábamos en una democracia, a cambio de no cuestionar ni desatar nada de lo atado en 1978 (amnistía de los crímenes franquistas, monarquía, unidad nacional y mantenimiento de privilegios), piensa ahora que hemos ido demasiado lejos y que hay que dar marcha atrás.

Para ello la reforma de la constitución impuesta por Merkel les ha ido como anillo al dedo ya que la obligación de pagar la deuda les da una excusa para desmantelar el estado del bienestar y volver a una dicta-blanda. Para acelerar el proceso, no han dudado en arruinar el país, incluso regalándole los 60.000 M€ del rescate a los bancos (único caso en el mundo). 

Por supuesto los primeros en pagar la deuda van a ser los más débiles, ya que con los poderosos no se atreven, por tanto serán los niños (1/3 de niños españoles está en riesgo de pobreza), los pensionistas (primero con subidas de pensiones del 0,25% y pronto con reducciones de las mismas) y los parados (que cada vez estarán más abandonados).

Después acabando con la clase media, que en las últimas décadas había logrado prosperar y educar a sus hijos, lo que supone para los caciques un tremendo fracaso al obligarles a competir con gente bien preparada para mantener sus cargos y privilegios.

Blindaran la educación para que ningún descontrolado pueda subir por el ascensor social y hacerles sombra, empezando por una reforma laboral con la que ya no se llega a final de mes aunque se tenga un sueldo, lo que impedirá a mucha gente darles educación a los hijos durante los 25 años que se necesitan para lograr un profesional preparado.

Desde luego acabaran con el “gratis total”, en sanidad, como han empezado a hacer en Madrid, que les ha servido de laboratorio; y sobre todo en educación, por si alguien aún resiste económicamente a la reforma laboral.

Insisto, eso es lo que viene en el futuro inmediato en este país si no lo impedimos. Todos los aspavientos que el gobierno del PP está haciendo por el tema de Cataluña son para ocultar sus intenciones así como la corrupción que les carcome. 


¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!! 

¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!! 


Conseqüències del deute (1)

De tots és sabut que Espanya té ja un deute públic que suposa el 100% del seu PIB (més de 1’1 bilions, amb B, d’Euros), degut tant als baixos ingressos (escassa productivitat y competitivitat dels nostres productes) com a les excessives despeses de l’Estado (subvenció de tot allò imaginable, malbaratament inútil, corrupció, etc.).

Per més estrany que ens sembli, aquesta immensa xifra és diner que ha entrat al país i que hem de tornar. Com qui té una hipoteca, que pot viure al pis, mentre pagui les quotes mensuals, malgrat en realitat no sigui seu sinó del banc.

Podríem pensar que mentre ens prestin diners no hi ha problema, però sí que n’hi ha, el primer i més immediat és que qui ens compra bons, lletres i obligacions espera guanyar un interès, així que Espanya ja paga en interessos uns 30.000 milions d’Euros anuals.

I el segon problema és que el prestador (el Banc Central Europeo i altres bancs no centrals) calculen que un deute tan alt suposa un elevat risc de no acabar cobrant res si Espanya fa suspensió de pagaments, com hem fet ja 13 vegades a la història.

També han valorat que si no podéssim tornar el deute del BCE, posaríem en perill la viabilitat de tota la zona Euro, ja que Espanya és massa gran (47 milions de persones), en comparació amb el que sí van poder fer amb Grècia (11 milions).

Alarmats per aquesta possibilitat, la Sra. Merkel  ens va imposar una reforma constitucional per a garantir que els diners prestats pels estalviadors europeus (i alemanys), que són els que tenen els seus diners en els bancs que ens els han prestat, no els perdin.

Per això la reforma de l’article 135 de la Constitució diu dues coses: la primera que no podem endeutar-nos com a bojos, malgrat seguim fent-ho; i segona, y més important, en el punt 3 afirma que el pagament del deute “gaudirà de prioritat absoluta”, és a dir que està per sobre de pagar serveis com sanitat, educació o pensions.

Podem queixar-nos de la Sra. Merkel, però cal entendre que Europa s’hagi cansat de posar en risc els estalvis dels europeus perquè Espanya ho gasti en AVE que tanca als 6 mesos, en aeroports sense avions, autopistes sense cotxes o per salvar el Castor.

A més el BCE ja ha advertit que a partir de gener redueix la compra de deute espanyola a la meitat, fins el setembre i després ja veurem.

El problema és que aquest últim trimestre de 2017 vencen més de 40.000 M€ de deute que cal retornar (de capital, no interessos), més 50.000 M€ de dèficit públic, és a dir que hi hem d’assumir el pagament de 90.000 M€, als que cal sumar 131.500 M€ de capital que ens vencen el 2018 més el dèficit que es generi.

¿Recorden totes les retallades que es van fer entre 2010 i 2015, i  que tants problemes van donar als governs implicats?, doncs totes elles van suposar uns 23.000 M€ a tota Espanya (9.000 a Catalunya), ¿d’on traurem ara 90.000 i desprès 131.000?

Lamento ser un esgarriacries parlant del vil metall, però el govern del PP no diu res d’això ja que ho està tapant tot amb el tema de Catalunya. 



LLIBERTAT PRESOS POLITICS!!! 

VISCA LA REPUBLICA!!!

Consecuencias de la deuda (1ª parte)

De todos es sabido que España tiene ya una deuda pública que supone el 100% de su PIB (más de 1’1 billones, con B, de Euros), debido tanto a los bajos ingresos (escasa productividad y competitividad de nuestros productos) como a los excesivos gastos del Estado (subvención de todo lo imaginable, despilfarro inútil, corrupción, etc.).

Por más raro que nos parezca, esa inmensa cifra es dinero que ha entrado en el país y que tenemos que devolver. Como quien tiene una hipoteca, que puede vivir en el piso, mientras pague las cuotas mensuales, aunque en realidad no sea suyo sino del banco.

Podríamos pensar que mientras nos presten dinero, no hay problema, pero sí que lo hay, el primero y más inmediato es que quien nos compra bonos, letras y obligaciones espera ganar un interés, así que España ya paga en intereses unos 30.000 millones de Euros anuales.

Y el segundo problema es que el prestador (el Banco Central Europeo y otros bancos no centrales) calculan que una deuda tan alta supone un elevado

riesgo de no acabar cobrando nada si España hace suspensión de pagos, como hemos hecho ya 13 veces en la historia.

También han valorado que si no pudiéramos devolver la deuda del BCE, pondríamos en peligro la viabilidad de toda la zona Euro, ya que España es demasiado grande (47 millones de personas), en comparación con lo que sí pudieron hacer con Grecia (11 millones).

Alarmados por esta posibilidad, la Sra. Merkel  nos impuso una reforma constitucional para garantizar que los dineros prestados por los ahorradores europeos (y alemanes), que son los que tienen sus  dineros en los bancos que nos los han prestado, no los pierdan.

Por eso la reforma del artículo 135 de la Constitución dice dos cosas: la primera que no podemos endeudarnos a tontas y a locas, aunque seguimos haciéndolo; y segunda, y más importante, en el punto 3 afirma que el pago de la deuda “gozará de prioridad absoluta”, es decir que está por encima de pagar servicios como sanidad, educación o pensiones.

Podemos quejarnos de la Sra. Merkel, pero hay que entender que Europa se haya cansado de poner en riesgo los ahorros de los europeos para que España lo gaste en AVE que cierra a los 6 meses, en aeropuertos sin aviones, autopistas sin coches o para salvar el Castor.

Además el BCE ya ha advertido que a partir de enero reduce la compra de deuda española a la mitad, hasta septiembre y después ya veremos.

El problema es que este último trimestre de 2017 vencen 40.000 M€ de deuda que hay que devolver (de capital, no intereses), más 50.000 M€ de déficit público, es decir que habrá que asumir el pago de 90.000 M€, a los que tenemos que sumar 131.000 M€ de capital que nos vencen en 2018 más el déficit que se genere.

¿Recuerdan todos los recortes que se hicieron entre 2010 y 2015, y que tantos problemas dieron a los gobiernos implicados?, pues  todos ellos supusieron unos 23.000 M€ en toda España (9.000 en Cataluña), ¿de dónde sacaremos ahora 90.000 i después 131.000? 

Lamento ser un aguafiestas hablando del vil metal, pero el gobierno del PP no dice nada de esto ya que lo está tapando todo con el tema de Cataluña.


¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS !!!

¡¡¡ VIVA LA REPÚBLICA!!!


sábado, 9 de diciembre de 2017

Guerra bruta

Confesso que mai he cregut massa en les teories conspiratives, sobre tot en un país com aquest, que no es caracteritza pels grans estrategues de llarg recorregut, sinó per polítics mediocres i agraïts de ser nomenats a dit, que no veuen més enllà del seu nas.

Per això no vaig fer cas als primers tweets, inclosos alguns del PP, que apuntaven a que la Generalitat havia posat en perill la vida dels catalans amb la declaració d’independència.

L’alarma va arribar amb la publicació, per part de la revista Interviú (núm. 2.168, del 13 al 19 de novembre), de l’article “El pla d’assalt al Parlament”, que deixava clares les intencions de l’Estat d’agafar per la força aquell edifici costés el que costés.

Això lligava amb el declarat uns dies abans, per Alfonso Guerra, assegurant que no es devia descartar enviar l’exercit a Catalunya i de la ministra De Cospedal  en recordar que el paper de les Forces Armades era la defensa de la unitat nacional.

Després van venir les declaracions de Marta Rovira i d’altres dirigents catalans, en el sentit de que l’Estat havia amenaçat amb sang i morts al carrer, que van generar la indignació estatal i van ser immediatament desmentides per Rajoy, Méndez de Vigo i el CNI.

El mateix CNI que, tres mesos després de l’atemptat a les Rambles, del 17 d’agost, ha acabat confessant, perquè ja no podia ocultar-ho més, que l’iman de Ripoll que va planificar, dissenyar i preparar l’atemptat de la Ciutat Comtal era un confident seu.

Aquesta revelació sobre l’atemptat posa en qüestió algunes coses, com les paraules del ex ministre García Margallo quan, el mes de juliol, anunciava que “a partir de la segona quinzena d’agost començaran a passar coses a Catalunya” i que encara no han estat aclarides.

El coronel Amadeo Martínez Inglés 
es va manifestar d'uniforme contra la guerra d'Irak
Però avui rebo per les xarxes socials l’article “Els morts al carrer i la guerra psicològica (1ªpart)” d’Amadeo Martínez Inglés, un ex coronel expulsat de l’Exercit espanyol pel greu delicte de pensar i tenir raó, que ara és historiador militar i escriptor, i confirma no sols les amenaces, sinó també la guerra psicològica des de mesos abans de l’1-O.

Amb això un comença a dubtar si no hi haurà quelcom de cert, perquè l’Estat espanyol ja ha practicat la guerra bruta anteriorment, en crear els GAL, que segons Martínez Inglés van nàixer el 1983 perquè el 1978 el president Suárez va descartar tal iniciativa, per la qual cosa aquest autor no dubta en qualificar de crims d’estat els 28 assassinats que van cometre. 

I si això fos veritat, un també es pregunta si algun expert no hauria d’estudiar si és estadísticament significatiu que hagin mort casi 20 persones vinculades a la trama Gurtel de corrupció, per no trobar-se amb sorpreses desagradables en el futur.


VISCA LA REPUBLICA!!! 


LLIBERTAT PRESSOS POLÍTICS!!!

Guerra sucia

Confieso que nunca he creído demasiado en las teorías conspirativas, sobre todo en un país como este, que no se caracteriza por los grandes estrategas de largo recorrido, sino por políticos mediocres y agradecidos de ser nombrados a dedo, que no ven más allá de su nariz.

Por eso no hice caso a los primeros tweets, incluidos algunos del PP, que apuntaban a que la Generalitat había puesto en peligro la vida de los catalanes con la declaración de independencia.

La alarma llegó con la publicación, por parte de la revista Interviú (núm. 2.168, del 13 al 19 de noviembre), del artículo “El plan de asalto al Parlament”, que dejaba claras las intenciones del Estado de tomar por la fuerza aquel edificio costara lo que costara.

Eso entroncaba con lo declarado unos días antes, por Alfonso Guerra, asegurando que no se debía descartar enviar el ejército a Catalunya y de la ministra DeCospedal  al recordar que el papel de las Fuerzas Armadas era la defensa de la unidad nacional.

Después vinieron las declaraciones de Marta Rovira y de otros dirigentes catalanes, en el sentido de que el Estado había amenazado con sangre y muertos en la calle, que generaron la indignación estatal y fueron inmediatamente desmentidas por Rajoy, Méndez de Vigo y el CNI.

El mismo CNI que, tres meses después del atentado en las Ramblas, del 17 de agosto, ha acabado confesando, porque ya no podía ocultarlo más, que el imán de Ripoll que planificó, diseñó y preparó el atentado de la Ciudad Condal era un confidente suyo.

Esta revelación sobre el atentado pone en entredicho algunas cosas, como las palabras del ex ministro García Margallo cuando, en el mes de julio, anunciaba que “a partir de la segunda quincena de agosto empezaran a pasar cosas en Cataluña” y que aún no han sido aclaradas.

El coronel Amadeo Martínez Inglés
se manifestó de uniforme contra la guerra de Irak
Pero hoy recibo por las redes sociales el artículo “Los muertos en la calle y la guerra psicológica (1ª parte)” de Amadeo Martínez Inglés, un ex coronel expulsado del Ejército español por el grave delito de pensar y tener razón, que ahora es historiador militar y escritor, y confirma no solo las amenazas, sino también la guerra psicológica desde meses antes del 1-O.

Con todo ello uno empieza a dudar si no habrá algo de cierto, porque el Estado español ya ha practicado la guerra sucia con anterioridad, al crear los GAL, que según Martínez Inglés nacieron en 1983 porque en 1978 el presidente Suárez descartó tal iniciativa, por todo ello aquel autor no duda en calificar de crímenes de estado los 28 asesinatos que cometieron. 

Y si eso fuera verdad, uno también se pregunta si algún experto no debería estudiar si es estadísticamente significativo que hayan muerto casi 20 personas vinculadas a la trama Gurtel de corrupción, para no encontrarse con sorpresas desagradables en el futuro.


¡¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!!

¡¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!!!

jueves, 7 de diciembre de 2017

Trencar les regles de joc

El PP va recollir 4.000.000 de signatures "contra Catalunya"
Un dels arguments amb el que més s’acusa al procés d’independència, és que ens hem saltat la Constitució, tractant-nos com si aquest fos el nostre esport nacional. Però Catalunya mai s’havia saltat les lleis, quelcom que sí fa Espanya, com saben la UE i la ONU.

Per entendre quan i perquè va canviar aquesta situació, cal explicar com preveu la nostra Constitució que es facin les reformes dels estatuts autonòmics, perquè allà és on radica l’origen del problema.

La proposta d’estatut d’autonomia es pacta entre el Parlament autonòmic i les Corts espanyoles, i el text resultant és ratificat en referèndum pels ciutadans de la Comunitat Autònoma, que són els que tenen l’ultima paraula en ser qui ostenten la sobirania popular en aquell territori.

Això mateix es va fer amb l’Estatut català del 2006, que no posava en dubte el paper de la Constitució, es va votar en el Parlament i desprès es va portar a les Corts, on van presumir de que el raspallarien perquè no el reconegués ni la mare que el va parir.

El text resultant desprès de la raspallada va ser ratificat pels catalans en un referèndum, i a continuació va entrar en vigor.

Malauradament, el PP va començar a recollir signatures “contra Catalunya” i el va portar al Tribunal Constitucional perquè deia que el nostre Estatut havia de ser votat per tots els espanyols, a diferencia del de les altres CCAA que només necessitaven els vots autòctons.

Javier Pérez Royo
El 2010, és a dir 4 anys després de que estigués vigent sense cap mena de problema, el TC va dictar sentencia per la que declarava inconstitucionals alguns articles del text català que sí eren constitucionals en els estatuts d’altres CCAA.

Però amb la sentència el TC també canviava les regles de joc per a Catalunya, en traslladar l’última paraula no a la sobirania popular, com diu la Constitució, sinó a un tribunal polititzat, no triat pels ciutadans i que podia ser presidit per qualsevol militant d’un partit.

Segons experts constitucionalistes, com Javier Pérez Royo, el TC va trencar la pròpia Constitució, en usurpar-li el poder a la sobirania popular d’un territori, el que fa a la carta magna inviable, no sols per aquell territori sinó per a tot el país.

La resposta en aquest tracte de l’estat, va ser l’augment imparable d’un independentisme al que la ciutadania li demana que busqui la manera de proclamar una república nova on la sobirania li sigui retornada a qui mai l’havia d’haver perdut: el poble català.





VISCA LA REPÚBLICA!!!

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!