martes, 29 de noviembre de 2016

Formes de corrupció (català)

Una de les paraules més repetides de la polític espanyola és “corrupció” per raons obvies, però l’hem associat a aquells que es posen d’acord per ficar la ma a la caixa i emportar-se diners, quan això té un altre nom, que és “robar” i està penat per la llei.

Personalment crec que hi ha moltes formes de corrupció, fins i tot sense haver ficat la ma enlloc, per això en el meu llibre “Un país sense manual d’instruccions” afirmo que sempre he preferit un lladre abans que un mal polític, perquè mentre el  primer se t’emporta els calers que tens a la caixa, el segon t’hipoteca per 30 anys amb obres que no necessitem, així que no sols resulta força més car sinó que la broma l’acaben pagant les futures generacions, perquè ell o ella (els mals polítics venen en els dos sexes) necessitava fer inauguracions abans de les següents eleccions.

Però per mi també és corrupció presentar-se a les eleccions dient que faran una cosa i desprès fer la contraria, tant se val que sigui el PP amb els impostos o la CUP amb la independència, i no em serveix que aquests últims presumeixin de no tenir cap imputat simplement perquè no han tingut l’oportunitat.


I què me’n diuen dels que són tolerants amb els okupes, que envaeixen propietats privades per un suposat anticapitalisme, però el primer que fan és llogar les habitacions de l’edifici ocupat als que venen al darrera i quan marxen destrossen el WC perquè no el pugui fer servir ningú més?


Formas de corrupción (Castellano)

Una de las palabras más repetidas de la política española es “corrupción” por razones obvias, pero la hemos asociado a aquellos que se ponen de acuerdo para meter la mano en la caja y llevarse dinero, cuando eso tiene otro nombre, que es “robar” y está penado por la ley.

Personalmente creo que hay muchas formas de corrupción, incluso sin haber metido la mano en ningún sitio, por eso en mi libro “Un país sin manual de instrucciones” afirmo que siempre he preferido a un ladrón antes que a un mal político, porque mientras el primero se te lleva los cuartos que tienes en la caja, el segundo te hipoteca por 30 años con obras que no necesitamos, así que no solo resulta bastante más caro sino que la broma la acaban pagando las futuras generaciones, porque él o ella (los malos políticos vienen en los dos sexos)  necesitaba hacer inauguraciones antes de las siguientes elecciones.

Pero para mí también es corrupción presentarse a las elecciones diciendo que harán una cosa y después hacer la contraria, tanto me da que sea el PP con los impuestos o la CUP con la independencia, y no me sirve que estos últimos presuman de no tener ningún imputado simplemente porque no han tenido la oportunidad.


¿Y qué me dicen de los que son tolerantes con los okupas, que invaden propiedades privadas por un supuesto anticapitalismo, pero lo primero que hacen es alquilar las habitaciones del edificio ocupado a los que vienen detrás y cuando se van destrozan el WC para que no lo pueda usar nadie más? 

domingo, 27 de noviembre de 2016

On ens hem equivocat amb la CUP? (Català)

Encara m’estic recuperant de l’entrevista de la Julia Otero a l’Anna Gabriel i segueixo sense creure algunes de les coses que diu, com que les esquerres estan cohesionades, perquè ells son les úniques esquerres de veritat; o que els fan xantatge amb el pressupost, mentre que el que li van fer a Mas va ser totalment diferent.

Afirma que una feina com liderar el país, sols mereix 1400€ mensuals, el que implica creure que qualsevol serveix per a qualsevol càrrec, perquè si les coses no funcionen vindrà papà Estat a resoldre-les.

Pensa que l’empresari és un esser malèvol i d’una altra galàxia, per això la seva única proposta és donar i repartir.

El treball es dona, amb independència del que es produeixi o de que sigui rentable, oblidant que els països que van fer quelcom similar, sols van aconseguir el desastre econòmic i la seva pròpia extinció.

I la riquesa es reparteix, amb independència de qui l’hagi creat, per això assegura que si s’haguessin incrementat els impostos als rics, no hauríem tingut de fer cap retallada. No dubto que fos així el primer any però i el següent?

Sembla oblidar que a tota acció correspon una reacció. Quan aquesta gent hagués marxat a altres indrets, a qui li augmentaríem els impostos? ¿O es pensa que treballaran i crearan riquesa sols perquè altres se la reparteixin i a més posaran bona cara?

A la pel·lícula “La xarxa social” el rector de la Universitat de Harvard diu que tots els seus alumnes volen crear la seva pròpia empresa. Es l’esperit que va portar a dos joves revolucionaris a crear Apple en un garatge i avui, desprès de transformar les nostres vides, ocupen a 500.000 empleats.

En canvi els nostres revolucionaris volen viure del pressupost públic i tenir un hort urbà per recollir alguna col i alguna ceba.


O no han entès res o ens hem equivocat amb ells. 

¿Dónde nos equivocamos con la CUP? (Castellano)

Todavía me estoy recuperando de la entrevista de Julia Otero a Anna Gabriel y sigo sin creer algunas de las cosas que dice, como que las izquierdas están cohesionadas, porque ellos son las únicas izquierdas de verdad; o que les hacen chantaje con el presupuesto, mientras que lo que le hicieron a Mas fue totalmente distinto.

Afirma que una tarea como liderar el país, solo merece 1400€ mensuales, lo que implica creer que cualquiera sirve para cualquier cargo, porque si las cosas no funcionan vendrá papá Estado a resolverlas.

Piensa que el empresario es un ser malévolo y de otra galaxia, por eso su única propuesta es dar y repartir.

El trabajo se da, con independencia de lo que se produzca o de que sea rentable, olvidando que los países que hicieron algo similar, solo lograron el desastre económico y su propia extinción.

Y la riqueza se reparte, con independencia de quien la haya creado, por eso asegura que si se hubieran incrementado los impuestos a los ricos, no habríamos tenido que hacer ningún recorte. No dudo de que fuera así el primer año pero ¿y el siguiente?

Parece olvidar que a toda acción corresponde una reacción. Cuándo esa gente se hubiera ido a otro lugar, ¿a quién le aumentaríamos los impuestos? ¿O se cree que trabajaran y crearan riqueza solo para que otros se la repartan y además pondrán buena cara?

En la película “La red social” el rector de la Universidad de Harvard dice que todos sus alumnos desean crear su propia empresa. Es el espíritu que llevó a dos jóvenes revolucionarios a crear Apple en un garaje y hoy, después de transformar nuestras vidas, ocupan a 500.000 empleados.

En cambio nuestros revolucionarios quieren vivir del presupuesto público y tener un huerto urbano para recoger alguna col y alguna cebolla.


O no han entendido nada o nos hemos equivocado con ellos. 

sábado, 12 de noviembre de 2016

Patriotes de pa sucat amb oli (català)

Que el país està ple de patriotes de pa sucat amb oli, ja no lo dubta ningú. Són els que s’embolcallen en la bandera i en la Constitució i s’omplen la boca d’Espanya, mentre llencen bilis plenes d’odi cap als espanyols.

Mariano Rajoy insisteix en que la llei és la llei, que és inamovible i cal complir-la, encara que digui que els pobres tenen de passar fred a l’hivern; que cal desnonar a la gent de casa seva, en contra de les normatives europees; o que s’ha de torturar animals fins la mort, per més que el món sencer ho vegi com una salvatjada.

Soraya Sáenz  de Santamaría ens parla de millorar la qualitat de vida i l’educació, i ho fa mentre manté l’energia més cara de tota Europa, perquè les empreses energètiques segueixin contractant exministres quan acabin el mandat; i mentre està vigent la llei Wert que ens tornarà al nacionalcatolicisme i a un retràs immens del país.

Javier Fernández, cara visible de la Gestora del PSOE, els diu als pensionistes asturians que Catalunya té de quedar-se a Espanya per ajudar a pagar-los la pensió, i ens diu insolidaris per voler ajudar abans al 30% de nens catalans en risc de pobresa. Està clar que busca els vots dels seus pensionistes per seguir vivint a costa de l’Estat, mentre que els nens pobres tan els fa perquè no poden votar-lo. El que no diu el Sr. Fernández és quina gestió ha fet Astúries de la riquesa que van generar mentre eren treballadors com perquè aquella CCAA sigui incapaç de garantir-los una pensió amb els seus propis recursos.


Quin tipus de persona seriem si no ens reveléssim contra les lleis injustes? Quins pares seríem si permetéssim que l’estat formés als nostres fills amb doctrines feixistes? Quina classe de ciutadans seriem si no posem als nostres nens pobres per davant de qualsevol altre prioritat?


Patriotas de pacotilla (Castellano)

Que el país está lleno de patriotas de pacotilla, ya no lo duda nadie. Son los que se envuelven en la bandera y en la Constitución y se llenan la boca de España, mientras arrojan bilis llena de odio hacia los españoles.

Mariano Rajoy insiste en que la ley es la ley, que es inamovible y hay que cumplirla, aunque diga que los pobres tienen que pasar frio en invierno; que hay que desahuciar a la gente de sus casas, en contra de las normativas europeas; o que hay que torturar animales hasta la muerte, por más que el mundo entero lo vea como una salvajada.

Soraya Sáenz  de Santamaría nos habla de mejorar la calidad de vida y la educación, y lo hace mientras mantiene la energía más cara de toda Europa, para que las empresas energéticas sigan contratando exministros cuando acaben el mandato; y mientras está vigente la ley Wert que nos devolverá al nacionalcatolicismo y a un retraso inmenso del país.

Javier Fernández, cara visible de la Gestora del PSOE, les dice a los pensionistas asturianos que Cataluña tiene que quedarse en España para ayudar a pagarles la pensión, y nos llama insolidarios por querer ayudar antes al 30% de niños catalanes en riesgo de pobreza. Está claro que busca los  votos de los pensionistas asturianos, para seguir viviendo a costa del Estado, mientras que los niños pobres le traen sin cuidado porque no pueden votarle. Lo que no dice el Sr. Fernández es qué gestión ha hecho Asturias de la riqueza que generaron mientras eran trabajadores como para que aquella CCAA sea incapaz de garantizarles una pensión con sus propios recursos.


¿Qué tipo de personas seríamos si no nos reveláramos contra las leyes injustas? ¿Qué padres seríamos si permitiéramos que el estado formara a nuestros hijos con doctrinas fascistas? ¿Qué clase de ciudadanos seríamos si no ponemos a nuestros niños pobres por delante de cualquier otra prioridad?