Sobre patriotisme (català)

M’han agradat  les primeres paraules d’Iceta com  a ministre, això de “vull una Espanya forta en la seva unitat i orgullosa de la seva diversitat”, també ho defenso jo i és precisament per això pel que soc independentista.

Ja sé que aquesta confessió agafarà a molts per sorpresa, sobre tot als nacionalistes espanyols que creuen que l’amor a Espanya és una espècie de revelació mística, reservada als votants del PPSOE, que implica embolcar-se amb la bandera.

Però el patriotisme, és a dir l’amor a la pàtria, és com qualsevol altre tipus d’amor, per això els proposo que canviïn “pàtria” per “fills” i veuran com tot quadra millor. ¿Què volem pels nostres fills?

El primer és donar-los una bona formació per convertir-los en persones educades i que respectin als demès perquè aquesta és la base de una vida rica, plena, pròspera i harmoniosa, tot el contrari del que va fer l’Estat el 1-O.

Després vetllem per que no s’ajuntin amb gent dolenta que els desviïn del camino d’honestedat i decència, per això ser patriota i votar a determinats partits, en especial el PP, és tan irracional como incitar a un fill a que es fiqui en una banda d’atracadores.

Si, pel que sigui, els fills donen un mal pas, els ajudem a que ho superen aviat. Amb la pàtria hauríem de fer el mateix, el que implica netejar tot el que recordi al dictador assassí que ens va governar durant 40 anys i als seus còmplices i hereus.

Per això soc independentista, perquè vull una pàtria lliure de l’Estat feixista que la sotmet, ja que Espanya mai va ser feixista, ho sé perquè per sotmetre-la van tenir de fer mig milió de morts i seguir assassinant durant més de 40 anys.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

Sobre patriotismo (castellano)

Me han gustado las primeras palabras de Iceta como ministro, eso de “quiero una España fuerte en su unidad y orgullosa de su diversidad”, también lo defiendo yo y es precisamente por eso por lo que soy independentista.

Ya sé que esta confesión pillará a muchos por sorpresa, sobre todo a los nacionalistas españoles que creen que el amor a España es una especie de revelación mística, reservada a los votantes del PPSOE, que implica arroparse con la bandera.

Pero el patriotismo, es decir el amor a la patria, es como cualquier otro tipo de amor, por eso les propongo que cambien “patria” por “hijos” y verán como todo cuadra mejor. ¿Qué queremos para nuestros hijos?

Lo primero es darles una buena formación para convertirlos en personas educadas y que respeten a los demás, porque esa es la base de una vida rica, plena, próspera y harmoniosa, todo lo contrario de lo que hizo este Estado el 1-O.

Después velamos para que no se junten con gente mala que los desvíen del camino de honestidad y decencia, por eso ser patriota y votar a determinados partidos, en especial al PP, es tan irracional como incitar a un hijo a que se meta en una banda de atracadores.

Si, por lo que sea, los hijos dan un mal paso, les ayudamos a que lo superen pronto. Con la patria deberíamos hacer lo mismo, lo que implica limpiar todo aquello que recuerde al dictador asesino que nos gobernó durante 40 años y a sus cómplices y herederos.

Por eso soy independentista, porque quiero una patria libre del Estado fascista que la somete, ya que España nunca fue fascista, lo sé porque para someterla tuvieron que hacer medió millón de muertos y seguir asesinando durante más de 40 años.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Miquel Iceta ministre (català)

Miquel Iceta ja és ministre, una bona notícia per ell i pel PSC, però pèssima pels jovent i un desastre pel país en general.

Es una bona notícia per ell ja que, amb la seva nul·la formació i nul·la experiència laboral fora del partit, ha aconseguit un càrrec, un sou i un reconeixement que no podria somiar fora de la política.

També és una bona notícia pel PSC que, gracies a la quota catalana, pot dir que l’Estat ens estima i que l’espoli i la repressió son excuses dels independentistes.

Però és una pèssima notícia pels joves, que veuen que l’esforç, l’estudi, el treball dur i l’honestedat, només els farà mileuristes, en el millor dels casos, mentre que la mediocritat els pot portar a un ministeri si pul·lulen per un partit diens si a tot.

I és un desastre pel país perquè posar al front dels càrrecs més importants de l’Estat a gent sense formació ni expertesa en res més que la conspiració, només ens mantindrà en la crisis i la mediocritat nacional ja que mai resoldran els problemes reals que tenim.

Clar que la culpa no la tenen ells, al cap i a la fi és lògic que, si els ho posem tant fàcil, molts joves sense ofici ni benefici triïn la política professional, la culpa la tenim nosaltres per posar-los el país a les mans i desprès queixar-nos de que no solucionen res.

¿En quina altra branca de l’economia o l’empresa posarien al davant a tals incompetents? ¿Ho farien en el futbol? ¿Llavors perquè ho fem en la política que és la gestió dels nostres diners i del futur dels nostres fills?

Fins que no ens prenem la política tant seriosament com ens prenem el futbol, no anirem bé.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

Miquel Iceta ministro (castellano)

Miquel Iceta ya es ministro, una buena noticia para él y para el PSC, pero pésima para la juventud y un desastre para el país en general.

Es una buena noticia per él ya que, con su nula formación y nula experiencia laboral fuera del partido, ha conseguido un cargo, un sueldo y un reconocimiento que no podría soñar fuera de la política.

También es una buena noticia para el PSC que, gracias a la cuota catalana, puede decir que el Estado nos quiere y que el espolio y la represión son excusas de los independentistas.

Pero es una pésima noticia para los jóvenes, que ven que el esfuerzo, el estudio, el trabajo duro y la honestidad, solo les hará mileuristas, en el mejor de los casos, mientras que la mediocridad les puede llevar a un ministerio si medran por un partido diciendo sí a todo.

Y es un desastre para el país porque poner al frente de los cargos más importantes del Estado a gente sin formación ni experiencia en nada más que en la conspiración, solo nos mantendrá en la crisis y la mediocridad nacional ja que nunca resolverán los problemas que tenemos.

Claro que la culpa no la tienen ellos, al fin y al cabo es lógico que, si se lo ponemos tan fácil, muchos jóvenes sin oficio ni beneficio escojan la política profesional, la culpa la tenemos nosotros por ponerles el país en sus manos y luego quejarnos de que no solucionan nada.

¿En qué otra rama de la economía o la empresa pondrían al frente a tales incompetentes? ¿Lo harían en el futbol? ¿Entonces porque lo hacemos en la política que es la gestión de nuestro dinero y del futuro de nuestros hijos?

Hasta que no nos tomemos la política tan en serio como los tomamos el futbol, no iremos bien.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Justícia perillosa (català)

Alguns pensen que els jutges han mantingut la data de les eleccions catalanes, el 14 de febrer, per defensar la democràcia, i és que hi ha gent que segueix creient que la Justícia espanyola és demòcrata.

Caldria recordar-los que aquesta Justícia va fulminar al govern legítim de Catalunya, amb  el 155; va convocar les eleccions quan els va venir de gust (el 21-D); i va interferir en la formació del govern escollit per la ciutadania perquè no els agradava.

També va impedir el nomenament del president triat pels electors, va decidir qui podia ser diputat, de què es podia parlar en un Parlament sobirà o què es podia publicar i, quan li va semblar, va tergiversar normes i procediments per fer fora un president en actiu.

I ara se erigeix en paladí de la democràcia i ens obliga a votar durant la pitjor onada de coronavirus, saltant-se les recomanacions dels experts sanitaris i menystenint els drets dels ciutadans que no votaran per por o per estar confinats.

De res serveix recordar-li que aquestes eleccions les pagarem amb morts, ni que tenim de protegir al sistema sanitari, que esta sobresaturat des de fa casi un any.

L’únic que vol és acabar amb l’independentisme i per això cal aprofitar el moment, ara que les enquestes son favorables al PSOE, i el de menys és si hi ha gent que no pot votar o mor per haver-se contagiat.

Pedro Pacheco es va equivocar en dir que “la Justicia és un cachondeo”, perquè va ser i segueix essent col·laboradora necessària i còmplice de la repressió, i això no és cap broma; ara, com en el franquisme, és un perill per a la democràcia i pels espanyols.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

Justicia peligrosa (castellà)

Algunos piensan que los jueces han mantenido la fecha de las elecciones catalanas, el 14 de febrero, para defender la democracia, y es que hay gente que sigue creyendo que la Justicia española es demócrata.

Habría que
recordarles que esa Justicia fulminó al gobierno legítimo de Cataluña, con el 155; convocó las elecciones cuando les vino en gana (el 21-D); e interfirió en la formación del gobierno escogido por la ciudadanía porque no era de su agrado.

También impidió el nombramiento del presidente escogido por los electores, decidió quien podía ser diputado, de qué se podía hablar en un Parlamento soberano o qué se podía publicar y, cuando le pareció, tergiversó normas y procedimientos para echar a un presidente en activo.

Y ahora se erige en paladín de la democracia y nos obliga a votar durante la peor oleada de coronavirus, saltándose las recomendaciones de los expertos sanitarios y despreciando los derechos de los ciudadanos que no votaran por miedo o por estar confinados.

De nada sirve recordarle que estas elecciones las pagaremos con muertos, ni que tenemos que proteger al sistema sanitario, que está sobresaturado desde hace casi un año.

Lo único que busca es acabar con el independentismo y para ello hay que aprovechar el momento, ahora que las encuestas son favorables al PSOE, y lo de menos es si hay gente que no puede votar o muere por haberse contagiado.

Pedro Pacheco se equivocó al decir que “la Justicia es un cachondeo”, porque fue y sigue siendo colaboradora necesaria y cómplice de la represión, y eso no es ninguna broma; ahora, como en el franquismo, es un peligro para la democracia y para los españoles.

 

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

L’espanyolisme sense arguments

 Em sorprèn que els arguments del nacionalisme espanyol contra l’independentisme se centrin en tòpics sobre pàtries i banderes, per ocultar el desastre que han aconseguit en 80 anys, primer amb la dictadura i desprès amb aquesta farsa de democràcia.

Als catalans ens diuen garrepes, però si fem una tele marató recollim més  de 10 milions en un dia, mentre que si es fa a Espanya no aconsegueixen ni 5.

Ens acusen d’excloents, però el 60% de ciutadans de Catalunya han nascut a la resta d’Espanya, d’on van tenir de fugir perquè aquests “unionistes” els va expulsar de casa seva.

Ens titllen d’insolidaris, sobre tot aquells que no aporten a la sostenibilitat de l’estat i durant 40 anys han estat receptors nets d’ajudes governamentals, o be els que diuen estimar Espanya però volen afusellar 26 milions de compatriotes.

Per castigar Catalunya eviten fer infra-estructures com el corredor mediterrani o la Nacional II, encara que amb això es perjudiqui a Espanya sencera.

Asseguren que els catalans d’origen no van acceptar als que, com jo, vam arribar d’altres llocs del país, però mai ningú em va dir xarnego, com em diuen ara aquests nacionalistes espanyols quan se’n assabenten de que vull la independència.

Llavors afegeixen que no es pot ser independentista si un es diu González, i molt em temo que aquests mateixos prejudicis els tenen també en relació al gènere, la religió o el color de la pell.

Se’m cauria la cara de vergonya si em deixés enganyar per les mateixes proclames patrioteres dels cacics que ens van fer fora de la nostra terra, encara que aquells fossin falangistes a cavall i aquests militin al PPSOE i vagin en cotxe oficial.

 

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

El españolismo sin argumentos

Me sorprende que los argumentos del nacionalismo español contra el independentismo se centren en tópicos sobre patrias y banderas, para ocultar el desastre que han logrado en 80 años, primero con la dictadura y luego con esta farsa de democracia.

A los catalanes nos llaman tacaños, pero si hacemos una tele maratón recogemos más de 10 millones en un día, mientras que si se hace en España no consiguen ni 5.

Nos acusan de excluyentes, pero el 60% de ciudadanos de Cataluña han nacido en el resto de España, de donde tuvieron que huir porque esos “unionistas” les expulsaron de su tierra.

Nos tachan de insolidarios, sobre todo aquellos que no aportan a la sostenibilidad del estado y durante 40 años han sido receptores netos de ayudas gubernamentales, o bien los que dicen amar a España pero quieren fusilar 26 millones de compatriotas.

Para castigar a Cataluña evitan hacer infraestructuras como el corredor mediterráneo o la Nacional II, aunque con ello se perjudique a España entera.  

Aseguran que los catalanes de origen no aceptaron a los que, como yo, llegamos de otras partes del país, pero nunca nadie me llamó charnego, como me llaman ahora esos nacionalistas españoles cuando se enteran de que quiero la independencia.

Entonces añaden que no se puede ser independentista si uno se llama González, y mucho me temo que esos mismos prejuicios los tienen también en relación al género, la religión o el color de la piel.

Se me caería la cara de vergüenza si me dejara engañar por las mismas proclamas patrioteras de los caciques que nos echaron de nuestra tierra, aunque aquellos fueran falangistas a caballo y estos militen en el PPSOE y vayan en coche oficial.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

El preu de l’electricitat (català)

Com cada hivern, amb el fred puja el preu de l’electricitat, però enguany alguns mitjans de comunicació ens han explicat amb detall com es calcula aquest preu i m’ha semblat un exemple descarat de presa de pel al consumidor.

Pel que sembla compareixen al mercat de l’electricitat tots els que la fabriquen i per comprar-la es comença per la més barata i es va afegint, segons necessitats, fins acabar amb la més cara, un procés lògic que deixa poc marge a la crítica.

El problema és que tota l’electricitat comprada es paga al preu de l’última que s’ha adquirit, és a dir de la més cara. Què els sembla? Si el parlar d’electricitat els ha despistat, canviem-ho per la borsa de la compra.

Imaginin que entren al supermercat i fiquen al carro tot el que necessiten, paper higiènic, detergent, xampú, tomàquets, macarrons i, per donar-se un gust el cap de setmana, fiquen també un bon filet.

¿Què dirien si en arribar a la caixa, els cobressin tots els articles que porten al carro al preu del producte més car? ¿Els semblaria normal pagar el paper higiènic al preu del filet? Doncs això és el que es fan amb l’electricitat.

No els sorprengui que ningú digui res, ¿qui hauria de fer-ho? Les elèctriques que la produeixen cara, cobren la seva tarifa, per tant no tenen motiu de queixa i les que la produeixen barata reben molt més per ella, o sigui que encara tenen menys motius.

Els il·lusos creuran que hauria de ser l’oposició qui posés el crit en el cel i que el govern hauria d’acabar amb tal funcionament, però tampoc faran res perquè saben que quan cessin tenen moltes possibilitats d’acabar en una d’aquestes elèctriques tramposes.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

El precio de la electricidad

Como cada invierno, con el frío sube el precio de la electricidad, pero este año algunos medios de comunicación nos han explicado con detalle cómo se calcula ese precio y me ha parecido un ejemplo descarado de tomadura de pelo al consumidor.

Al parecer comparecen al mercado de la electricidad todos los que la fabrican y para comprarla se empieza por la más barata y se va añadiendo, según necesidades, hasta terminar con la más cara, un proceso lógico que deja poco margen a la crítica.

El problema es que toda la electricidad comprada se paga al precio de la última que se ha adquirido, es decir de la más cara. ¿Qué les parece? Si el hablar de electricidad les ha despistado, cámbienlo por la bolsa de la compra.

Imaginen que entran al supermercado y meten en el carro todo lo que necesitan, papel higiénico, detergente, champú, tomates, macarrones y, para darse un gusto el fin de semana, meten también un buen solomillo.

¿Qué dirían si al llegar a la caja, les cobraran todos los artículos que llevan en el carro al precio del producto más caro? ¿Les parecería normal pagar el papel higiénico al precio del solomillo? Pues eso es lo que se hace con la electricidad.

No les sorprenda que nadie diga nada, ¿quién iba a hacerlo? Las eléctricas que la producen cara, cobran su tarifa, por tanto no tienen motivo de queja y las que la producen barata reciben mucho más por ella, o sea que aún tienen menos motivos.

Los ilusos creerán que deberían ser la oposición quien pusiera el grito en el cielo y que el gobierno debería acabar con tal funcionamiento, pero tampoco harán nada porque saben que cuándo cesen tienen muchas posibilidades de acabar en una de esas eléctricas tramposas.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Que ve el llop (català)

Tamara i Adrià Carrasco

 Que ve el llop!, havia cridat el nen tantes vegades que al final no el van creure, precisament quan va venir de veritat i se’l va menjar sense que ningú hi anés per ajudar-lo.

A l’estat li està passant el mateix que al nen del conte, perquè ha tibat tantes vegades de l’argument del terrorisme (el PP el segueix emprant electoralment) que està a un pas de que no els cregui ningú.

Les últimes han estat els casos d’Adrià i Tamara Carrasco, acusats de terroristes, alguns mitjans de comunicació els van comparar amb les SA nazis i part de la caverna mediàtica anunciaven vincles amb partits independentistes per il·legalitzar-los.

Al final tot ha estat una altra campanya fictícia mes, orquestrada per la Guardia Civil i alguns jutges, que ho retorcen tot perquè creuen que Espanya es defensa prostituint-la i robant-li la dignitat.

I clar, al final un ja dubte de tot, perquè si aquests son els mètodes i maneres suposadament en democràcia, com serien en plena dictadura?

El GAL, terrorisme d'estat

Ja no es tracta només de les tortures de la caserna d’Intxaurrondo, ni del GAL o l’assassinat de Lasa i Zabala, que es va perpetrar per vergonya de tots els espanyols de be, sinó d’unes actuacions judicials que destrossen vides amb la mateixa contundència.

Per això ja no es pot creure a un estat que acusa de terrorisme, de sedició o de trencar Espanya, amb la mateixa alegria que qualsevol es pren una cervesa al bar.

El debat d’idees sempre enriqueix i proporciona noves solucions a problemes comunes, i només un estat autoritari el rebutja, criminalitza a qui pensa diferent i el reprimeix.

Les urnes sempre son positives en aclarir el que prefereix la majoria i només un estat histèric rebutja que es voti i munta un circ per un referèndum com l’1-O.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ 

Que viene el lobo

Tamara i Adrià Carrasco

 ¡Que viene el lobo!, había gritado el niño tantas veces que al final no le creyeron, precisamente cuando vino de verdad y acabó comiéndoselo sin que nadie acudiera en su ayuda.

Al estado le está pasando lo mismo que al niño del cuento, porque ha tirado tantas veces del argumento del terrorismo (el PP sigue usándolo electoralmente) que está a un paso de que no les crea nadie.

Las últimas han sido los casos de Adrià y Tamara Carrasco, acusados de terroristas, algunos medios de comunicación les compararon con las SA nazis y parte de la caverna mediática anunciaban vínculos con partidos independentistas para ilegalizarlos.

Al final todo ha sido otra campaña ficticia más, orquestada por la Guardia Civil y algunos jueces, que lo retuercen todo porque creen que España se defiende prostituyéndola y robándole la dignidad.

Y claro, al final uno ya duda de todo, porque si esos son los métodos y maneras supuestamente en democracia, ¿cómo serían en plena dictadura?

El GAL, terrorismo de estado 

Ya no se trata solo de las torturas del cuartel de Intxaurrondo, ni del GAL o el asesinato de Lasa y Zabala, que se perpetraron para vergüenza de todos los españoles de bien, sino de unas actuaciones judiciales que destrozan vidas con la misma contundencia.  

Por eso ya no se puede creer a un estado que acusa de terrorismo, de sedición o de romper España, con la misma alegría que cualquiera se toma una cerveza en el bar.

El debate de ideas siempre enriquece y proporciona nuevas soluciones a problemas comunes, y solo un estado autoritario lo rechaza, criminaliza al que piensa distinto y le reprime. 

Las urnas siempre son positivas al aclarar lo que prefiere la mayoría y solo un estado histérico rechaza que se vote y monta un circo por un referéndum como el 1-O.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Militars nerviosos

Alguns militars estan nerviosos i per calmar-se proposen afusellar 26 milions d’espanyols, per això li envien cartes a Felip VI, a Donald Trump i probablement als Reis Mags i al Pare Noel, ¿però per què estan així?

Diuen voler salvar Espanya però ningú els ha demanat que la salvin, i menys assassinant gent. Reneguen de l’actual govern, però obliden que és el que van votar els espanyols  lliurement.

Els horroritza que es trenqui la unitat nacional, però adoren als últims que la van trencar: el general Franco (Guinea Equatorial i Sidi Ifni) i Juan Carlos I (el Sàhara Espanyol).

A veure si el que no els agrada és comparar-se amb altres exèrcits, perquè la seva mentalitat sempre va ser colonial i colpista, és a dir massacrar gent mal armada, preferentment el poble espanyol, i això casa poc amb el paper dels exèrcits moderns.

Però jo crec que estan enfadats per la seva pèrdua de protagonisme, per això volen tornar als anys 40 quan, victoriosos de la seva traïció a Espanya, el règim colpista els reservava tot tipus de càrrecs i prebendes segons els galons.

Enyoren més a Franco
o als càrrecs que els proporcionava?

Quins anys aquells en que no teníem un ministre de defensa, sinó tres pels tres exèrcits (mar, terra i aire) malgrat tots fossin ineficaces, i a més els uniformats ocupaven casi tots els càrrecs als ministeris, del titular en avall.

I no sols això, el dictador sabia que per mantenir-se havia de pagar be als seus còmplices, per això els reservava tot tipus de càrrecs, ja fos en una gerència, a l’administració, en un estanc, una loteria o d’uixer segons el nombre de galons.

No s’enganyin, la pàtria tant els fa, perquè qui l’estima no pretén assassinar a la meitat dels seus ciutadans i a més renega de qui la va atacar, arruïnar y aïllar del mon. 

******

Postdata. Tot el meu respecte als militars de veritat, els abnegats que cerquen el servei als ciutadans, però tota la meva repulsa als que, amb l'excusa de "salvar-nos", pretenen aconseguir mèrits afusellant compatriotes.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ  

Militares nerviosos

Algunos militares están nerviosos y para calmarse proponen fusilar a 26 millones de españoles, por eso le mandan cartas a Felipe VI, a Donald Trump y probablemente a los Reyes Magos y a Papá Noel, ¿pero por qué están así?

Dicen querer salvar a España pero nadie les ha pedido que la salven, y menos asesinando gente. Reniegan del actual gobierno, pero olvidan que es el que votaron los españoles libremente.

Les horroriza que se rompa la unidad nacional, pero adoran a los últimos que la rompieron: el general Franco (Guinea Ecuatorial y Sidi Ifni) y Juan Carlos I (el Sahara Español).

A ver si lo que no les gusta es compararse con otros ejércitos, porque su mentalidad siempre fue colonial y golpista, es decir masacrar gente mal armada, preferentemente el pueblo español, y eso casa poco con el papel de los ejércitos modernos.

Pero yo creo que están enfadados por su pérdida de protagonismo, por eso quieren volver a los años 40 cuando, victoriosos de su traición a España, el régimen golpista les reservaba todo tipo de cargos y prebendas.

¿Añoran más a Franco o a los cargos
que les proporcionaba?

Que años aquellos en que no teníamos un ministro de defensa, sino tres para los tres ejércitos (mar, tierra y aire) aunque todos fueran ineficaces, y además los uniformados ocupaban casi todos los cargos en los ministerios, del titular para abajo.

Y no solo eso, el dictador sabía que para mantenerse debía pagar bien a sus cómplices, por eso les reservaba todo tipo de empleos, ya fuera en una gerencia, en la administración, en un estanco, una lotería o de ujier según el número de galones.

No se engañen, la patria les trae sin cuidado, porque quien la quiere no pretende asesinar a la mitad de sus ciudadanos y además reniega de quien la atacó, la arruinó y la aisló del mundo.

******

Postdata. Todo mi respeto a los militares de verdad, los abnegados que buscan el servicio a los ciudadanos, pero toda mi repulsa a los que, con la excusa de "salvarnos", pretenden lograr méritos fusilando compatriotas.

 BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN