¿Cuidamos nuestra ciencia? (Castellano)

Si no han visto la película “La teoría del todo”, sobre la vida del  científico Stephen Hawking, vayan a verla porque, además de ser una obra maestra, que espero que se lleve al menos  el Oscar al mejor actor por la impresionante actuación de Eddie Redmayne, da pistas sobre la diferencia entre la ciencia en el mundo anglosajón y el nuestro.

A parte la historia de superación personal impresionante, dos momentos me han impactado: el primero es cuando el protagonista no tiene claro el tema de su tesis  doctoral, en el año 1963, y  su tutor le lleva al laboratorio donde Rutherford descubrió que el átomo tenía un diminuto núcleo sólido, hacia el 1907 y las máquinas, la pintura de la pared y todo parece que no ha cambiado desde entonces. El segundo es cuando lo invitan a asistir a la clase de un eminente profesor y esta se realiza en un antro lleno de pizarras  

Todo parece que lo que les interesa es el individuo, motivarlo, estimularlo, que se impregne de la atmosfera de sabiduría y del deseo de saber y de investigar, ya que la ciencia es una planta delicada, que necesita atención, regarla con frecuencia y tener mucha paciencia ya que no se sabe nunca cuando se dignará  dar frutos.

Rutherford en su laboratorio

Qué diferencia con lo que hacemos nosotros, empeñados en que la ciencia y la investigación se reduce a tener un edificio nuevo y bien bonito, aunque nos olvidemos de los científicos y de los investigadores, por eso han fracasado los proyectos para hacer volver a los cerebros que tenemos en el extranjero, al hacerles un contrato de tres años y después dejarlos en el paro. 

Otra diferencia significativa es que el Sr. Hawking té 72 años y no piensa jubilarse porqué sigue con ideas y en plena actividad, es decir que allí cuando tienen a alguien relevante lo conserven y lo cuidan, no tienen nuestra obsesión por la caducidad como si las personas fueran yogurts que hay que retirar a los 65 años, cuando se tiene más experiencia papar aportar a la sociedad.

Cuidem la nostra ciència? (Castella)

Si no han vist la pel·lícula “La teoría del todo”, sobre la vida del  científic Stephen Hawking, vagin a veure-la perquè, a més de ser una obra mestra, que espero que s’emporti al menys  l’Oscar al millor actor per la impressionant actuació d’Eddie Redmayne, dona pistes sobre la diferència entre la ciència al món anglosaxó i al nostre.

 A part la història de superació personal colpidora, dos moments m’han impactat: el primer és quan el protagonista no té clar el tema de la seva tesi  doctoral, l’any 1963, i el seu tutor el porta al laboratori on Rutherford va descobrir que l’àtom tenia un diminut nucli sòlid, allà pel 1907 i les màquines, la pintura de la paret i tot plegat sembla que no ha canviat des de llavors. El segon és quan el conviden a assistir a la classe d’un eminent professor i aquest fa la seva xerrada en un antre ple de pissarres 

 

Tot sembla que el que els interessa és l’individu, motivar-lo, estimular-lo, que s’impregni de l’atmosfera de saviesa i del desig de saber i d’investigar, ja que la ciència és una planta delicada, que necessita atenció, regar-la sovint i tenir molta paciència ja que no se sap mai quan es dignarà a donar fruits.

Rutherford al seu laboratori

Quina diferent amb el que fem nosaltres, entestats en que la ciència i la recerca es redueix a tenir un edifici nou i ben bonic, encara que oblidem els científics i dels investigadors, per això han fracassat els projectes per fer tornar els cervells que tenim a l’estranger, en fer-los un contracte de tres anys i desprès deixar-los a l’atur. 

   

Una altra diferència significativa és que el Sr. Hawking té 72 anys i no pensa jubilar-se perquè segueix amb idees i en plena activitat, és a dir que allà quan tenen algú rellevant el conserven i el cuiden, no tenen la nostra fal·lera per la caducitat com si les persones fossin iogurts que cal retirar als 65 anys, quan es té més experiència per aportar a la societat

El valor de las institucions para el PP (castellano)

Llámenme iluso, pero aún me sorprende el descaro con que el PP desprecia las instituciones del estado. No es solo la mentira, el engaño o la manipulación sistemática, sino el uso de las mismas en beneficio propio sin el más mínimo rubor.

Ahora ha sido el descubrimiento de que los señores Trillo y Martínez Pujalte cobraron miles de euros mientras eran diputados por una asesoría, que no ha podido ser demostrada documentalmente, a empresas que después recibieron millones del estado. El propio Sr. Martínez Pujalte reconoce que cobrar 5.000 euros mensuales por tomar café dos veces al mes, aunque es legal está faltado de toda ética.

La respuesta del PP, por boca de su portavoz, Rafael Hernando, es que se relajen las incompatibilidades de los diputados, lo que clarifica el valor que le dan a la institución como palanca para enriquecerse fácilmente a costa del buen nombre de España, ya que permitiría a sus señorías compaginar varios empleos con un escaño, que les facilita contactos y todos los privilegios de ser padres de la patria.

Viendo el interés que les despierta el Parlamento, se entiende porqué la cámara legislativa hace leyes sin preocuparse de si son compatibles con el ordenamiento jurídico, porque en cada legislatura nos hacen una nueva ley de educación y del aborto o porqué pagamos 350 sueldos cuando los diputados solo pueden votar lo que indica el portavoz del partido.

Seguro que el Sr. Hernando ha analizado esta situación y sabe los cambios que se necesitan para modernizar el Parlamento, pero habrá valorado el trabajo que habría que hacer y los privilegios que perderían, así que ha preferido que todo siga igual, por eso en la próxima legislatura nos harán una nueva ley de educación y otra del aborto. Es mucho más fácil para sus señorías, inútil para el país, pero más fácil para ellos.  

El valor de les institucions pel PP (Català)

Digueu-me il·lús però encara em sorprèn el descaro amb que el PP menysprea les institucions de l’estat. No és sols la mentida, l’engany o la manipulació sistemàtica, sinó l’ús de les mateixes en benefici propi sense el més mínim rubor.

Ara ha estat el descobriment de que els senyors Trillo i Martínez Pujalte van cobrar milers d’euros mentre eren diputats per una assessoria, que no ha pogut ser demostrada documentalment, a empreses que després van rebre milions de l’estat. El propi Sr. Martínez Pujalte reconeix que cobrar 5.000 euros mensuals per prendre cafè dues vegades al mes, encara que és legal està mancat de tota ètica.

La resposta del PP, per boca del seu portaveu, Rafael Hernando, és que es relaxin les incompatibilitats dels diputats, el que clarifica el valor que donen a la institució com a palanca per enriquir-se fàcilment a costa del bon nom d’Espanya, ja que permetria a ses senyories compaginar diverses feines amb un escó, que els facilita contactes i tots els privilegis de ser pares de la pàtria.

  

Veient l’interès que els desperta el Parlament, s’entén perquè la cambra legislativa fa lleis sense preocupar-se de si són compatibles amb l’ordenament jurídic, perquè a cada legislatura ens fan una nova llei d’ensenyament i d’avortament o perquè paguem 350 sous quan els diputats sols poden votar el que indica el portaveu del partit.

Segur que el Sr. Hernando ha analitzat aquesta situació i sap els canvis que es necessiten per modernitzar el Parlament, però haurà valorat la feina que caldria fer i els privilegis que perdrien, així que ha preferit que tot segueixi igual, per això a la propera legislatura ens faran una nova llei d’educació i una altra de l’avortament. Es molt més fàcil per ses senyories, inútil per al país, però més fàcil per a ells.  

Transparencia del gobierno PP (Castellano)

Si una cosa hay que agradecerle al gobierno del PP es su transparencia sobre quiénes son y qué país y sociedad anhelan.

Como herederos de los fascistas que ayudaron al general Franco, han sido siempre respetuosos con la ideología que les enseñaron y, lejos de avergonzarse, han protegido su herencia hasta ruborizar al mundo.

Han dejado claro que el concepto de las dos Españas sigue vivo y que ellos aun representan a los ganadores, por eso no han utilizado la mayoría absoluta para impulsar las reformas que necesitamos para el futuro, sino para volver a los años 40, que les dijeron que eran los más gloriosos de nuestra historia.

Ello explica que después de tres años de ejercer el derecho de conquista, como hicieron sus padres, ya tenemos los mismos resultados de entonces: hambre y miseria, con gente perdiendo la casa y un paro y emigración que ni saben ni quieren controlar; limitación de la Justicia, poniendo tasas a los recursos y pretendiendo alejar los juzgados hasta las capitales de provincia; represión, con una ley mordaza que avergüenza a Europa; manipulación, premiando a los periodistas afines y sancionando a los críticos; corrupción, por una gestión favorable a los amigos comisionistas y a los defraudadores; eliminación de la clase media, por sueldos bajos y servicios caros, y por tener que pagar los recursos que los defraudadores no aportan; analfabetismo, con un ministro que dice que quiere adoctrinar, no educar; y aislamiento internacional, por la eliminación de la justicia universal que libera narcotraficantes.  

Sí, efectivamente, no hay dudas de donde nos llevan y del éxito que están teniendo. La Sra. Domitila Vicente, de 82 años, y que necesita caminador para moverse, tuvo que ir ante la Justicia por quejarse de que el banco le había robado los ahorros con las preferentes. Un 27% de los españoles cree que el sol gira alrededor de la tierra. Así se va cumpliendo el mensaje que enviaron a los perdedores desde los escaños del Congreso: “que se jodan”.   

Transparència del govern del PP

Si una cosa cal agrair al govern del PP és la seva transparència sobre qui són i quin país i societat volen.

Com hereus dels feixistes que van ajudar al general Franco, han estat sempre respectuosos amb la ideologia que els van ensenyar i, lluny d’avergonyir-se, han protegit a la seva herència fins ruboritzar al món.

Han deixat palès que el concepte de les dues Espanyes segueix viu i que ells encara representen als guanyadors, per això no han emprat la majoria absoluta per impulsar les reformes que necessitem pel futur, sinó per tornar  als anys 40, que els van dir que eren els més gloriosos de la nostra historia.

Això explica que després de tres anys d’exercir el dret de conquesta, com van fer els seus  pares, ja tenim els mateixos resultats de llavors: fam i misèria, amb gent perdent la casa i un atur i emigració que ni saben ni volen controlar; limitació de la Justícia, posant taxes als recursos i pretenent allunyar els jutjats fins les capitals de província; repressió, amb una llei mordassa que avergonyeix Europa; manipulació, premiant als periodistes afins i sancionant als crítics; corrupció, per una gestió favorable als amics comissionistes i als defraudadors; eliminació de la classe mitjana, pels sous baixos i serveis cars, i per haver de pagar els recursos que els defraudadors no aporten; analfabetisme, amb un ministre que diu que vol adoctrinar, no educar; i aïllament internacional, per l’eliminació de la justícia universal que allibera narcotraficants.  

Sí, efectivament, no hi ha dubte de on ens porten i de l’èxit que estan tenint. La Sra. Domitila Vicente, de 82 anys, i que necessita un caminador per moure’s, va tenir d’anar davant la Justícia per queixar-se de que el banc li havia robat els estalvis amb les preferents. Un 27% dels espanyols creu que el sol gira al voltant de la terra. Així es va complint el missatge que van enviar als perdedors des dels escons del Congrés: “que es fotin”.