Federico i Víctor (català)

Víctor Jara, el cantant xilè assassinat el 1973 per la dictadura de Pinochet, ja pot descansar en pau, perquè la justícia xilena ha condemnat als seus set botxins a 25 anys de presó cadascú.

En canvi, Federico García Lorca, el poeta granadí assassinat durant la Gran Traïció franquista, no pot fer-ho perquè a Espanya es va aprovar una llei d’amnistia que no permet ni investigar aquell crim.

A Víctor el van matar perquè cantava, a Federico perquè escrivia, però els seus assassins van ser els mateixos feixistes enemics de la humanitat, de tot el que es maco, de tot pensament excels.

Amb la condemna, Xile recupera quelcom més de la seva dignitat, després d’haver renunciat a l’herència de la dictadura, intentar canviar la Constitució de Pinochet i jutjar tots els crims d’Estat que van descobrint.  

Nosaltres no hem renunciat a l’herència de la dictadura, mantenim les estructures d’ Estat que el psicòpata assassí ens va llegar, vam fer una llei per protegir als botxins i ens oblidem de les víctimes.

Un país dissenyat pel feixisme colpista, que venera als assassins i oblida els morts, és un país malalt, sense honor, dignitat, ni respecte per sí mateix. Mentre Xile jutja els seus crims, nosaltres premiem a torturadors.

Federico García Lorca

¿I tot per a què? Per no incomodar als còmplices i hereus dels majors traïdors de la nostra història. I ens conformem perquè ja no afusellen de matinada davant els murs dels cementiris. ¡Quina desgracia de país!

Quan un amic o conegut em pregunta perquè soc independentista, la meva resposta és: ¿Com es que tu no ho ets i et conformes amb viure en un Estat feixista que no te honor, dignitat, ni respecte pel país?

Federico y Víctor (castellano)

Víctor Jara, el cantante chileno asesinado en 1973 por la dictadura de Pinochet, ya puede descansar en paz, porque la justicia chilena ha condenado a sus siete verdugos a 25 años de prisión cada uno.

En cambio, Federico García Lorca, el poeta granadino asesinado durante la Gran Traición franquista, no puede hacerlo porque en España se aprobó una ley de amnistía que no permite ni investigar aquel crimen.

A Víctor le mataron porque cantaba, a Federico porque escribía, pero sus asesinos fueron los mismos fascistas enemigos de la humanidad, de todo lo bello, de todo pensamiento excelso.

Con la condena, Chile recupera algo más de su dignidad, después de haber renunciado a la herencia de la dictadura, tratado de cambiar la Constitución de Pinochet y de juzgar todos los crímenes de Estado va descubriendo.  

Nosotros no hemos renunciado a la herencia de la dictadura, mantenemos las estructuras de Estado que el psicópata asesino nos legó, hicimos una ley para proteger a los verdugos y nos olvidamos de las víctimas. 

Un país diseñado por el fascismo golpista, que venera a los asesinos y olvida a sus muertos, es un país enfermo, sin honor, dignidad, ni respeto por sí mismo. Mientras Chile juzga sus crímenes, nosotros premiamos a torturadores.

Federico García Lorca

¿Y todo ello para qué? Para no incomodar a los cómplices y herederos de los mayores traidores de nuestra historia. Y nos conformamos porque ya no fusilan de madrugada ante las tapias de los cementerios. ¡Qué desgracia de país!

Cuando un amigo o conocido me pregunta porqué soy independentista, mi respuesta es: ¿Cómo es que tu no lo eres y te conformas con vivir en un Estado fascista que no tiene honor, dignidad, ni respeto por el país?

Sobre Lluis Rubiales (català)

Per començar, vull aclarir que el futbol m’importa menys que el fum d’una cigarreta a l’altre cantó de la ciutat, però en el cas de Lluis Rubiales sí vull dir el següent.

El primer, rebutjar sense pal·liatius l’actitud masclista, prepotent, abusiva, indecent i sense vergonya del personatge. Tot el meu respecte i suport envers l’esportista afectada i a les seves companyes doncs l’abús és a totes.

El segon és que em sorprèn que els espanyols no hagin descobert fins ara que al futbol queden australopitecus testosterònics anencèfals, però si busquen bé, segur que en trobaran alguns més.

Això em dona esperança de que qualsevol dia també se’n adonin de que no es pot votar a una banda de delinqüents, com el PP, per governar el país. Les bandes criminals cal il·legalitzar-les, es diguin ETA o PP.

Ho dic perquè tota Espanya està molt preocupada per un petó a la celebració d’un campionat del món, i massa tranquil·la davant la possibilitat de que algú que alterna amb narcotraficants sigui president.

En qualsevol cas, suposo que al Sr. Lluis Rubiales els periodistes li faran un monument a la seva ciutat natal perquè els ha donat els titulars que necessitaven per emplenar els rotatius aquest més d’agost.

Però, si us plau, parin ja, perquè el tema comença a fer una mica de fàstic.

Sobre Luís Rubiales (castellano)

Para empezar, quiero aclarar que el fútbol me importa menos que el humo de un cigarro al otro lado de la ciudad, pero en el caso de Luís Rubiales sí quiero decir lo siguiente.

Lo primero, rechazar sin paliativos la actitud machista, prepotente, abusiva, indecente y sin vergüenza del personaje. Todo mi respeto y soporte hacia la deportista afectada y a sus compañeras pues el abuso es a todas.  

Lo segundo es que me sorprende que los españoles no hayan descubierto hasta ahora que en el fútbol quedan australopitecus testosterónicos anencéfalos, pero si buscan bien, seguro que encontrarán algunos más.

Ello me da esperanza de que cualquier día también se den cuenta de que no se puede votar a una banda de delincuentes, como el PP, para gobernar el país. Las bandas criminales hay que ilegalizarlas, se llamen ETA o PP.

Lo digo porque toda España está muy preocupada por un beso en la celebración de un campeonato del mundo, y demasiado tranquila ante la posibilidad de que alguien que se codea con narcotraficantes sea presidente.

En cualquier caso, supongo que al Sr. Luís Rubiales los periodistas le harán un monumento en su ciudad natal porque les ha dado los titulares que necesitaban para llenar los rotativos este mes de agosto.

Pero, por favor, paren ya, porque el tema empieza a dar un poco de asco.

L’esquerra i VOX (català)

No aconsegueixo entendre perquè l’esquerra s’ha dedicat a fer-li la campanya electoral a VOX, fins permetre-li entrar a les institucions, amb més de 3 millions de vots.

No és que hagin fet mítins a favor de VOX, però amb la seva actitud de crear tabús, és a dir, d’eliminar del debat alguns temes que preocupen al carrer, li han posat la campanya en safata.

El primer d’aquests temes és la violencia de gènere, perquè qualsevol que se’n recordi que també són víctimes els ancians, els nens i els homes, és acusat de masclisa, que és casi com ser declarat heretge per la Inquisició. 

El segon és el canvi climàtic, perquè qualsevol que es qüestioni perquè, en un planeta que ha patit varies glaciacions, només hi pot haver una temperatura acceptable, que és la que ens va be a nosaltres, és acusat de negacionista, que equival a ser un empestat. 

I la tercera és la immigració, perquè qualsevol que pensi que tenir un 20% d’estrangers a la seva ciutat, com passa a Manresa, és un problema, és acusat de racista, cosa que per molts equival a ser poc menys que un Australopitec.

Catalans en el moment de ser 
abduïts per l'independentisme? 

A mi aquest simplisme (per no dir altre cosa) em recorda quan a les dretes li van preguntar a què atribuíen que els independentistes catalans haguessim passat en pocs anys d’un 5% a un 52% i la seva gran resposta va ser que estàvem “abduïts”.

Amb aquella resposta demostraven el seu immens alunyament de l’electorat català, cosa que va portar al PP a ser un partit residual a Catalunya. 

Si l’esquerra no debat, amb arguments i no amb eslògans, sobre els temes que preocupen al carrer, deixa als ciutadans en mans dels que sí en parlen, encara que menteixin, y això no sols els portarà a la marginalitat electoral, sinó que dona ales al feixisme populista de VOX.  

La izquierda y VOX (castellano)

No logro entender porque la izquierda se ha dedicado a hacerle la campaña electoral a VOX, hasta permitirle entrar en las instituciones, con más de 3 millones de votos.

No es que haya hecho mítines a favor de VOX, pero con su actitud de crear tabúes, es decir de eliminar del debate algunos temas que preocupan en la calle, le han puesto la campaña en bandeja.

El primero de esos temas es la violencia de género, porque cualquiera que se acuerde que en también son víctimas los ancianos, los niños y los hombres, es acusado de machista, que es casi como ser declarado hereje por la Inquisición.

El segundo es el cambio climático, porque cualquiera que se cuestione porqué, en un planeta que ha sufrido varias glaciaciones, solo puede haber una temperatura aceptable, que es la que nos va bien a nosotros, es acusado de negacionista, que equivale a ser un apestado, 

Y la tercera es la inmigración, porque cualquiera que piense que tener un 20% de extranjeros en su ciudad, como ocurre en Manresa, es un problema, es acusado de racista, cosa que para muchos equivale a ser poco menos que un Australopiteco.

¿Catalanes en el momento de ser
abducidos por el independentismo?

A mi ese simplismo (por no decir otra cosa) me recuerda a cuando a las derechas le preguntaron a qué atribuían que los independentistas catalanes hubiéramos pasado en pocos años de un 5% a un 52% y su gran respuesta fue que estábamos “abducidos”.

Con aquella contestación demostraban su inmenso alejamiento del electorado catalán, cosa que llevó al PP a ser un partido residual en Cataluña.

Si la izquierda no debate, con argumentos y no con eslóganes, sobre los temas que preocupan a la calle, deja a los ciudadanos en manos de los que sí hablan de ellos, aunque mientan, y ello no solo les llevará a la marginalidad electoral, sino que da alas al fascismo populista de VOX.

Els enemics d’Espanya (català)

Els líders de VOX i del PP sempre estan parlant dels enemics d’Espanya, entre els quals inclouen als polítics catalans que van promoure el referèndum de l’1 d’octubre.

¿Pero, senyors meus, com poden ser enemics qui vol preguntar als ciutadans el que volen ser en el futur i en quina classe de pais volen viure?

Els enemics d’Espanya tenen de ser els que la van traïr el 1936, aixecant-se en armes contra el que el poble havia decidit lliurement a les urnes.

Els enemics d’España son els que, per interessos inconfesables, no van dubtar en assassinar a casi un milió de compatriotes per instaurar un règim feixista que ningú volia. 

L’enemiga és l’Esglesia que va blanquejar aquell genocidi dient-li “Creuada” i entrant al dictador psicòpata sota pali a las catedrals, per abandonar-lo tan bon punt els va convenir. 

Els enemics d’Espanya són els jutges que durant la dictadura van legalitzar las penes de mort de más de 80.000 compatriotes que només demanaven pa i llibertat. 

Els enemics d’Espanya són els que ens van imposar sota amenaça una Transició per perpetuar aquell règim, mitjançant una Constitució i una monarquía ilegítimes.

Mapa de les foses comunes 
causades per la Gran Traició del 1936

Els enemics d’Espanya són els que impedeixen que se’ls doni sepultura decent als casi 140.000 desapareguts que segueixen en foses comunes. 

I, evidentment, són enemics d’Espanya els que desprès d’emplenarse la boca de patriotisme s’emporten els seus diners a qualsevol paradís fiscal.

En fi, per mi els pitjors enemics d’Espanya són els líders de VOX i del PP així com tots els seus votants que, sabent tot això, encara els donen la oportunitat de governar, per que segueixin fent mal a Espanya i als espanyols. 

Los enemigos de España (castellano)

Los líderes de VOX y del PP siempre están hablando de los enemigos de España, entre los cuales incluyen a los políticos catalanes que promovieron el referéndum del 1 de octubre.

¿Pero, señores míos, cómo van a ser enemigos quien quiere preguntar a los ciudadanos lo que desean ser en el futuro y en qué clase de país quieren vivir?

Los enemigos de España tienen que ser los que la traicionaron en 1936, levantándose en armas contra lo que el pueblo había decidido libremente en las urnas.

Los enemigos de España son los que, por intereses inconfesables, no dudaron en asesinar a casi un millón de compatriotas para instaurar un régimen fascista que nadie quería.

La enemiga es la Iglesia que blanqueó aquel genocidio llamándole “Cruzada” y entrando al dictador psicópata bajo palio en las catedrales, para abandonarle en cuanto les convino.

Los enemigos de España son los jueces que durante la dictadura legalizaron las penas de muerte de más de 80.000 compatriotas que solo pedían pan y libertad.

Los enemigos de España son los que nos impusieron bajo amenaza una Transición para perpetuar aquel régimen, por medio de una Constitución y una monarquía ilegítimas.

Mapa de las fosas comunes 
causadas per la Gran Traición de 1936

Los enemigos de España son los que impiden que se les dé sepultura decente a los casi 140.000 desaparecidos que siguen en fosas comunes.

Y, desde luego, son enemigos de España los que después de llenarse la boca de patriotismo se llevan su dinero a cualquier paraíso fiscal. 

En fin, para mí los peores enemigos de España son los líderes de VOX y del PP así como todos sus votantes que, sabiendo todo esto, aún les dan la oportunidad de gobernar, para que sigan haciendo daño a España y a los españoles.