miércoles, 23 de diciembre de 2020
lunes, 7 de diciembre de 2020
A quina Espanya es refereixen?
Per mi el problema
és saber a quina Espanya es refereixen, perquè aquestes proclames se les mereix
l’Espanya legítima, la de la República, que és la que van votar els espanyols
lliurement, i per tant la que ens uneix i representa a tots.
Però no
crec que se’ls mereixi la que va dissenyar el dictador, per a refugi dels seus
còmplices, desprès de trair el règim legítim, assassinar a més de mig milió de
compatriotes i haver de seguir matat durant 40 anys per aconseguir el seu ideal
de país.
Pot semblar
que són coses del passa
Si van tolerar el joc democràtic va ser perquè no tenien cap més remei, però es van assegurar de guanyar sempre, per això van dictar les regles del joc, van nomenar un àrbitre que fos jutge i part, saltant-se al legítim hereu de la corona, i van acaparar PP i PSOE.
Les primeres conspiracions conegudes son del 1978
abans de votar la Constitució, que la dreta mai va voler.
En realitat
mai van acceptar els canvis, per això sempre han conspirat contra el país. Ara
tenen l’excusa de Podemos però ja conspiraven contra la UCD de Suárez, quan
només hi eren ells.
Algú dirà
que això son coses ja superades, però aquesta setmana, alts militars retirats han
aconsellat al Rei que per tenir aquesta Espanya ideal cal afusellar 26 milions
de compatriotes. No entenc com podem estimar Espanya i odiar tant als
espanyols.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
¿A qué España se refieren?
Para mí el problema es saber a qué España se refieren, porque esas
proclames se las merece la España legítima, la de la República, que es la que votaron
los españoles libremente, y por lo tanto la que nos une y representa a todos.
Pero no creo que se las merezca la que
diseñó el dictador, para refugio de sus cómplices, después de traicionar el
régimen legítimo, asesinar a más de medio millón de compatriotas y tener que seguir
matando 40 años para lograr su ideal de país.
Pueden parecer cosas del pasado, pero cada día comprobamos que todo el
aparato del Estado, de la Justicia, a los partidos políticos o las Fuerzas de
Seguridad, siguen en manos de los cómplices del dictador, que continúan defendiendo
su obra.
Si toleraron el juego democrático fue porque no tenían más remedio, pero se aseguraron de ganar siempre, por eso dictaron las reglas del juego, nombraron un árbitro que fuera juez y parte, saltándose al legítimo heredero de la corona, y acapararon PP y PSOE.
 |
| Las primeras conspiraciones conocidas son de 1978 antes de votar la Constitució, que la derecha nunca quiso. |
En realidad nunca aceptaron los cambios, por eso siempre han conspirado
contra el país. Ahora tienen la excusa de Podemos pero ya conspiraban contra la
UCD de Suárez, cuando solo estaban ellos.
Alguien dirá que eso son cosas ya superadas, pero esta semana, altos
militares retirados han aconsejado al Rey que para lograr esa España ideal hay
que fusilar 26 millones de compatriotas. No entiendo cómo pueden querer a
España y odiar tanto a los españoles.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
viernes, 30 de octubre de 2020
Crisi u oportunitat (català)
No hi ha dubte de que aquesta és una crisis diferent
de les anteriors, en el sentit de que en aquelles només es “perdien” diners,
que en realitat ningú tenia interès en buscar, perquè tots estaven implicats en
la seva desaparició.
En canvi, la Covid-19 es mesura per la pèrdua
de vides i això és ben diferent, perquè aquesta vegada la mala gestió s’associa
directament a morts i molts polítics (ja sigui per inexperiència o incompetència)
quedaran retratats.
Quan les aigües es calmin i fem les inevitables
comparacions entre països, veurem que uns hauran tingut deu o quinze vegades
més morts per milió d’habitants, ens preguntarem el motiu i analitzarem les
decisions preses.
Alguns, si no ho veuen clar, denunciaran els
fets a la Justícia, potser davant d’un jutge que haurà perdut un pare o una
mare pel virus, així que estarà interessat en saber la veritat i poc disposat a
cedir a les pressions dels possibles responsables de la mort del seu progenitor.
Espanya líder en oblidar els seus morts
A França ja han començat, i fa pocs dies la
policia va registrar les cases de l’ex-primer ministre i del titular de Salut,
en el marc d’una investigació sobre la gestió governamental de la crisis sanitària
pel coronavirus.
Falta saber si a Espanya optarem per tornar a oblidar
els morts, per no incomodar a polítics incompetents o si aquesta vegada els
exigirem alguna cosa, per exemple, tenir experiència professional fora de la política,
el que suposaria que aquest patiment no seria en va.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
Crisis u oportunidad (castellano)
No cabe duda de que esta
es una crisis distinta de las anteriores, en el sentido de que en aquellas solo
se “perdía” dinero, que en realidad nadie tenía interés en buscar, porque todos
estaban implicados en su desaparición.
Sin embargo, la Covid-19
se mide por pérdida de vidas y eso es bien distinto, porque esta vez la mala
gestión se asociará directamente a muertos y muchos políticos (ya sea por inexperiencia
o incompetencia) van a quedar retratados.
Cuando las aguas se
calmen y hagamos las inevitables comparaciones entre países, veremos que unos
habrán tenido diez o quince veces más muertos por millón de habitantes, nos
preguntaremos el motivo y analizaremos las decisiones tomadas.
 |
| España lider en olvidar a sus muertos |
En Francia ya han
empezado, y hace pocos días la policía registró las casas del ex primer
ministro y del titular de Salud, en el marco de una investigación sobre la
gestión gubernamental de la crisis sanitaria por el coronavirus.
Falta saber si en España optaremos
de nuevo por olvidar a los muertos, para no incomodar a políticos incompetentes
o si esta vez les exigiremos algo, por ejemplo, tener experiencia profesional
fuera de la política, lo que supondría que este sufrimiento no sería en vano.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
3r Aniversari del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Però no volem furgar en la ferida sinó tot el
contrari perquè, entre tants aniversaris de fets rellevants, no pot passar desapercebut
un altre tercer aniversari, el de la celebració a Manresa del XX Congrés de Metges
i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), també a l’octubre del 2017.
Aquests Congressos son una iniciativa de l'Acadèmia
de Ciències Mèdiques, endegada el 1912, i tenen per objectiu constituir una tribuna i
un lloc de reunió dels professionals de la salut dels territoris de parla
catalana en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.
El seu paper ha estat rellevant per a la recuperació
del català com a eina vehicular en els diferents àmbits de la societat, i molt
especialment en el de la salut, a l’hora que fixava i definia noves idees i conceptes, com el de
salut mateix, establert el 1976.
Manresa ha d’estar orgullosa d’haver sigut seu
de la darrera edició feta fins ara, gracies a una iniciativa de la Fundació
Alsina Bofill i la Fundació Althaia Xarxa Assistencial, que van fer possible la
celebració a la nostra ciutat, els dies 20 i 21 d’octubre de 2017.
Cal recordar també la implicació i
participació de l’Ajuntament de Manresa, el Col·legi de Metges de Barcelona, la
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Filial del Bages de l’Acadèmia de
Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la Societat Catalana
de Biologia (Institut d’Estudis Catalans), la Societat Andorrana de Ciències,
l’Obra Cultural de l’Alguer, l’Acció Cultural del País Valencià i la Societat
Valenciana de les Ciències de la Salut.
El Congrés manresà va constar de quatre grans
eixos: 1r els models sanitaris dels territoris de parla catalana; 2n els reptes
de l’atenció primària i la formació i desenvolupament dels seus professionals; 3r
el medi ambient, la globalització i la salut; i 4t el futur dels CMBLC per tal
de fer-los més inclusius i augmentar el seu paper en la societat.
El programa va incloure amplis aspectes de
l’activitat diària dels professionals de la salut, tant en l’àmbit
assistencial, com en la medicina preventiva, la docència o la recerca, tractats
des d’una perspectiva propera, amb voluntat de servei públic, de compartir
coneixements i sempre amb visió
humanista.
L’èxit del Congrés el van certificar els més
de 400 inscrits i els 65 ponents, entre els quals primeres autoritats europees
del sector de la vida i de la salut, una fita assolida per la capacitat de
convocatòria de les fundacions organitzadores i pel lideratge exemplar dels dos
copresidents del Congrés, el Dr. Miquel Vilardell i Tarrés i el Dr. Lluis
Guerrero i Sala.
Però aquest èxit no estava garantir atès el
moment social i polític que es vivia, i que val la pena recordar ja que en ple
procés de defensa pacífica del dret a decidir dels catalans, i en mig d’un agre
debat entre Catalunya i Espanya, el dia 6 de setembre el govern espanyol va intervenir
les finances de la Generalitat. El 1 d’octubre es va celebrar el referèndum per
a la independència, sota una forta repressió, que el poble català va resistir
amb determinació. Dos dies després la protesta catalana va omplir pobles i
ciutats, i el rei brandà amenaces de tota mena. El 16 d’octubre la judicatura va
dictar presó incondicional pel president d’Òmnium Cultural, Sr Jordi Cuixart, i
pel president de l’Assemblea Nacional Catalana, Sr Jordi Sánchez, fet que va generar
una onada d’indignació popular que va derivar en la convocatòria d’una gran
manifestació a Barcelona pel dia 21 d’octubre, últim dia del congrés.
Aquesta vegada la repressió no va impedir la
realització del congrés, com si havia fet abans, tant en la dictadura de Primo
de Rivera com durant el franquisme, perquè l’autarquia espanyola sempre ha
sospitat de tot el que fos en llengua catalana.
El Dr. Guerrero saluda al Hble conseller, Sr. Comín
Es cert que des de llavors tot ha canviat
molt, i la Medicina n’és un bon exemple, l‘única cosa que sembla no haver
canviat és el caràcter repressor de l’estat espanyol, tenint en compta que
tornem a tenir presos polítics (així els qualifica l’ONU), gent perseguida i
altres a l’exili, entre ells l’Hble. Conseller, Sr. Antoni Comín, que va
inaugurar el XX CMBLC.
Per tot plegat la defensa de la nostra llengua
continua essent un repte i una necessitat, tot i el seu reconeixement oficial, no
sols pels nous reptes, com les noves tecnologies de la informació, sinó perquè
avui com ahir cal evitar el retrocés de les llibertats, ja que la llengua, la
ciència i la cultura sempre s’han desenvolupat millor en llibertat.
Estem convençuts que Manresa va ser el millor
lloc per celebrar aquell XX CMBLC, allà on feia 125 anys els delegats de la
Unió Catalanista aprovaven les Bases de Manresa, un dels documents fundacionals
del catalanisme, i va suposar un bri d’esperança que se celebrés pocs dies
després de la major repressió dels últims anys al nostre país.
sábado, 24 de octubre de 2020
Sagnies i sangoneres (català)
Això no li passa només a la Justícia sinó a totes
les professions, però algunes ho han resolt per pur sentit comú i, amb tota seguretat,
la judicatura tindrà d’abordar-ho abans o després.
En Medicina, no fa massa temps, qualsevol actuació
depenia només del criteri del metge, el que suposava que davant del mateix càncer es
podia fer quimioteràpia sola, radioteràpia sola, diversos tipus de cirurgia o
combinacions varies.
El problema és que uns tractaments donen millors
resultats que altres, en forma de supervivència i de menys seqüeles pels pacients,
per això van néixer els protocols clínics que avalen els millors procediments i
que tots los hospitals seriosos procuren seguir.
¿Es tractarien vostès un càncer amb sagnies i sangoneres, si el seu metge sense cap fonament científic els digués que ho feia per preservar l’essència de la medicina més tradicional? ¿O demanarien la seva inhabilitació per evitar mals majors?
En canvi, permetem que alguns jutges i fiscals
exerceixin de guardians de l’essència d’una Espanya rància i caduca amb la que
sols s’identifiquen els còmplices de la dictadura, que a qualsevol país normal
estarien jutjats e inhabilitats.
Aquests “salvadors” van ficar a la presó
durant dos anys a Sandro Rosell, sense cap motiu; han inhabilitat dos
presidents triats democràticament; i han destrossat la vida a Tamara Carrasco
sense fonaments, perquè són l’equivalent a les sagnies i sangoneres.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
Sangrías y sanguijuelas (castellano)
Esto no le ocurre solo a la Justicia sino a todas las profesiones, pero algunas lo han resuelto por puro sentido común y, con toda seguridad, la judicatura tendrá que abordarlo, antes o después.
En Medicina, no hace
mucho tiempo, cualquier actuación dependía solo del criterio del médico, lo que
suponía que ante el mismo cáncer se podía hacer quimioterapia sola, radioterapia
sola, diversos tipos de cirugía o combinaciones varias.
El problema es que unos tratamientos
dan mejores resultados que otros, en forma de supervivencia y de menos secuelas
para los pacientes, por eso nacieron los protocolos clínicos que avalan los
mejores procedimientos y que todos los hospitales serios procuran seguir.
¿Se tratarían ustedes un
cáncer con sangrías y sanguijuelas, si su médico sin ningún fundamento
científico les dijera que lo hacía para preservar la esencia de la medicina más
tradicional? ¿O pedirían su inhabilitación para evitar males mayores?
Esos “salvadores” metieron
en prisión durante dos años a Sandro Rosell, sin ningún motivo; han inhabilitado
dos presidentes elegidos democráticamente; y le han destrozado la vida a Tamara
Carrasco sin fundamentos, porque son el equivalente a las sangrías y
sanguijuelas.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
domingo, 18 de octubre de 2020
Contra les clavegueres de l'Estat (català)
Indesitjables
així n’hi ha a tot arreu, la diferència és com s’actua contra ells, com es
controlen i quina responsabilitat se’ls exigeix per tal que el títol de
periodista o advocat, la toga o l’uniforme no siguin garantia d’impunitat.
Si els agrada el
cine, ja saben que de vegades es pot veure com funcionen altres països, per això
els recomano l’excel·lent pel·lícula “Alguns homes bons” dirigida per Rob
Reiner.
En ella, un advocat
(Tom Cruise) es planteja si acusar a un coronel del exèrcit (Jack Nicholson) per
la mort accidental d’un marine sota el seu comandament, però té dubtes en no
tenir proves suficients.
El motiu de les
seves dubtes és important perquè, si acusa a un alt comandament del exèrcit sense
proves i no pot demostrar la seva culpabilitat, poden retirar-li el títol d’advocat
i no podrà exercir mai més com a tal.
Als EEUU qualsevol
pot criticar el que vulgui, gracies a la llibertat d’expressió, és més,
consideren que qüestionar al govern no és sols un dret, sinó una obligació que
tenen com a ciutadans lliures.
En canvi, aquí segueixen
tan tranquils els que han arruïnat la vida de Tamara Carrasco, el bon nom de Sandro Rosell o robat l’alcaldia de
Barcelona a Xavier Trias, no se’ls ha exigit ni una explicació i segueixen exercint
la seva professió contra qualsevol.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
Contra las cloacas del Estado (castellano)
Indeseables así existen en todas partes, la diferencia es
cómo se actúa contra ellos, como se controlan y qué responsabilidades se les exigen
para que el título de periodista o abogado, la toga o el uniforme no sean garantía
de impunidad.
Si les gusta el cine, ya saben que a veces se puede ver cómo
funcionan otros países, por eso les recomiendo la excelente película “Algunos hombres
buenos” dirigida por Rob Reiner.
En ella, un abogado (Tom Cruise) se plantea si acusar a un
coronel del ejército (Jack Nicholson) por la muerte accidental de un marine
bajo su mando, pero tiene dudas al carecer de pruebas suficientes.
El motivo de sus dudas es importante porque, si acusa a un
alto mando del ejército sin pruebas y no puede demostrar su culpabilidad, pueden
retirarle el título de abogado y no podrá ejercer nunca más como tal.
En EEUU cualquiera puede criticar lo que quiera, gracias a la libertad de expresión, es más, consideran que cuestionar al gobierno no es solo un derecho, sino una obligación que tienen como ciudadanos libres.
Pero si un profesional acusa sin pruebas o las falsifica, se
arriesga a que le retiren el título y acabar en prisión, ya que consideran que
es distinto la cháchara de alguien en un bar y la actuación de un profesional.
En cambio, aquí siguen tan tranquilos los que han arruinado la
vida de Tamara Carrasco, el buen nombre de Sandro Rosell o robado la alcaldía
de Barcelona a Xavier Trias, no se les han exigido ni una explicación y siguen ejerciendo
su profesión contra cualquiera.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
domingo, 4 de octubre de 2020
Una Justícia desbocada (català)
Quan s’arriba en
aquest nivell de supèrbia i descaro es deixa de tenir en compta les aparences,
perquè creuen que a casa seva fan el que volen, i llavors actuen sense miraments,
fet que posa en evidencia la necessitat d’un canvi dràstic.
No van inhabilitar
a Felipe González per crear la banda terrorista GAL, que va assassinar i segrestar
desenes de persones. Tampoc a José Maria Aznar per mentir per ficar-nos en una guerra
il·legal, que va provocar milers de morts i la misèria d’un poble.
Ni a Rodriguez
Zapatero per negar una crisis econòmica que va fer que milers de famílies acabessin
a la ruïna i passessin fan. Ni a Mariano Rajoy per enviar a 10.000 energúmens
uniformats a estomacar iaies que només pretenien votar.
Tampoc han inhabilitat al rei emèrit que, segons el seu propi fill, ha estat cometent irregularitats durant anys. Ni han condemnat a Rodrigo Rato per enganyar avis per que perdessin els seus estalvis.
Però han inhabilitat
Quim Torra per no despenjar una pancarta relativa a un dret fonamental, reconegut
a tot el món civilitzat. I tot plegat promogut per un organisme administratiu,
no judicial, sense competència per condemnar ni rang jeràrquic superior a la
presidència d’una Comunitat Autònoma.
La supèrbia, la prepotència,
l’odi i el desig de reprimir d’aquest estat fa que Espanya no tingui solució i
l’únic que es pot fer amb ella és tenir-la el més lluny possible.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
Una Justicia desbocada (castellano)
Cuando se llega a ese nivel de soberbia y descaro se deja de
tener en cuenta las apariencias, porque creen que en su casa hacen lo que quieren,
y entonces actúan sin miramientos, lo que pone en evidencia la necesidad de un
cambio drástico.
No inhabilitaron a Felipe González por crear la banda
terrorista GAL, que asesinó y secuestró decenas de personas. Tampoco a José
Maria Aznar por mentir para meternos en una guerra ilegal, que provoco miles de
muertos y la miseria de un pueblo.
Ni a Rodriguez Zapatero por negar una crisis económica que
hizo que miles de familias fuesen a la ruina y pasaran hambre. Ni a Mariano
Rajoy por mandar a 10.000 energúmenos uniformados a apalear anciana que solo
pretendían votar.
Pero han inhabilitado a Quim Torra por no descolgar una
pancarta relativa a un derecho fundamental, reconocido en todo el mundo
civilizado. Y todo ello promovido por un organismo administrativo, no judicial,
sin competencia para condenar ni rango jerárquico superior a la presidencia de
una Comunidad Autónoma.
La soberbia, la prepotencia, el odio y el deseo de reprimir de este estado hace que España no tenga solución y lo único que se puede hacer con ella es tenerla lo más lejos posible.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
Díaz Ayuso (català)
 |
| Isabel Díaz Ayuso intentant tapar la seva incapacitat amb banderes |
La primera, que és la que jo prefereixo, te a veure amb una cançó dels anys 60 i 70 (que avui no seria popular per ser políticament incorrecta) que deia: “Em vaig casar amb un nan per fer-me un tip de riure”.
Amb això vull pensar que els madrilenys eren plenament
conscients de que triaven a una illetrada pel càrrec, una inexperta en tot
perquè no ha viscut fora de l’ombra del partit, però que ho assumien per la
diversió que podia portar—los.
M’agrada pensar que la van nomenar per riure’s
d’ella quan expliqués que la seva experiència laboral era coordinar el compte
de twitter del gos d’Esperanza Aguirre. Quelcom semblant al que deia la cançó de
que al baixar del llit el pobre nan queia de cap a la gibrelleta.
Si els sembla massa cruel els explico l’altra
teoria que em ve al cap, i que considero molt pitjor, perquè suposa que els
madrilenys ni siquiera la van triar sinó que va ser nomenada pel president del
PP, Pablo Casado.
I aquestes persones tenen tendència a rodejar-se
de gent més incompetent que ells, per
que no els facin ombra, i per això va nomenar a Díaz Ayuso. El pitjor és que m’imagino
que aquest serà el perfil dels nomenaments de Casado si arriba a manar algun dia. Estem avisats.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
Díaz Ayuso (castellano)
 |
| Isabel Díaz Ayuso intentando tapar su incapacidad con banderas |
La primera, que es la que
yo prefiero, tiene que ver con una coplilla de los años 60 y 70 (que hoy no sería
popular por ser políticamente incorrecta) que decía: “Me casé con un enano por
hartarme de reír”.
Con ello quiero pensar
que los madrileños eran plenamente conscientes de que escogían a una iletrada
para el cargo, una inexperta en todo porque no ha vivido fuera de la sombra del
partido, pero que lo asumían por la diversión que podía traerles.
Me gusta pensar que la nombraron para reírse cuando explicara que su experiencia laboral era coordinar la cuenta de twitter del perro de Esperanza Aguirre. Algo así como lo que dice la canción de que al bajarse de la cama el pobre enano se caía de cabeza en el orinal.
Si les parece demasiado
cruel les cuento la otra teoría que me viene a la cabeza, y que considero mucho
peor, porque supone que los madrileños ni siquiera la eligieron sino que fue
nombrada por el presidente del PP, Pablo Casado.
Como Casado es un
incompetente, tan incapaz de acabar la carrera que el partido tuvo que
regalarle el título, es un inseguro porque sabe que ocupa un cargo para el que
no tiene ni preparación, ni experiencia, ni capacidad.
Y esas personas tienden a
rodearse de gente más incompetente que
ellos, para que no les hagan sombra, y por eso nombro a Díaz Ayuso. Lo peor es
que me imagino que ese será el perfil de los nombramientos de Casado si llega a mandar algún día. Estamos avisados.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
sábado, 3 de octubre de 2020
La (in)justícia espanyola (català)
Només després del
23F es va decidir modernitzar l’exèrcit per la por que el propi estat tenia davant
de tant soroll de sabres, de nostàlgics capficats en “salvar-nos” de no se sap
què.
La resta va romandre intacte i així ens va, perquè si per controlar a la població, una sotana és més efectiva que un batalló de carabiners, també per mantenir un règim pervers, les togues són més eficaces que els uniformes.
Tots els règims totalitaris creats per dictadors assassins tenen de dictar lleis per donar-los un vernís de legalitat, però aquestes no serveixen de res si no tenen jutges còmplices disposats a aplicar-les, per més aberrants que siguin
Només quan es te una Justícia còmplice y uns jutges disposats a defensar lleis injustes, com la que assegurava que un jueu era un esser inferior, es pot empresonar i exterminar a algú en un forn crematori, en cas contrari és impossible fer-ho.
I ara estem descobrint con pena que la Justícia espanyola no sol va ser còmplice de la dictadura que va trair el país, el va ultratjar, el va arruïnar i va assassinar als seus ciutadans, sinó que impedeix que a la llibertat i la democràcia s’instal·lin definitivament entre nosaltres.
Per això processen a Martín Villa a Argentina i no a Espanya; el rei emèrit és investigat a Suiza, però no a Espanya; a Andorra s’admet a tràmit una querella contra Rajoy, però no a Espanya; i els polítics catalans són innocents a tota Europa, menys a Espanya.
¿No serà que ja
toca inhabilitar a aquesta Justícia i en aquests jutges?
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
La (in)justicia española (castellano)
Solo tras el 23F se decidió modernizar el ejército por el
miedo que el propio estado tenía ante tanto ruido de sables, de nostálgicos
empeñados en “salvarnos” de no se sabe qué.
Lo demás continuó intacto y así nos va, porque si para
controlar a la población, una sotana es más efectiva que un batallón de
carabineros, también para mantener un régimen perverso, las togas son más eficaces
que los uniformes.
Todos los regímenes totalitarios creados por dictadores asesinos
tienen que dictar leyes para darles un barniz de legalidad, pero estas no
sirven de nada si no tienen jueces cómplices dispuestos a aplicarlas, por más
aberrantes que sean.
Solo cuando se tiene una Justicia cómplice y unos jueces dispuestos
a defender leyes injustas, como la que aseguraba que un judío era un ser
inferior, se puede encarcelar y exterminar a alguien en un horno crematorio, de
lo contrario es imposible hacerlo.
Por eso procesan a Martín Villa en Argentina y no en España;
el rey emérito es investigado en Suiza, pero no en España; en Andorra se admite
a trámite una querella contra Rajoy, pero no en España; y los políticos
catalanes son inocentes en toda Europa, menos en España.
¿No será que ya toca inhabilitar a esa Justicia y a esos
jueces?
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
domingo, 6 de septiembre de 2020
La doble moral espanyola (català)
 |
| Rodolfo Martín Villa |
En aquets país si
un pobre miserable roba una gallina per alimentar als seus fills, la Justícia el
considera un malvat sense remei; però quan algú de renom roba milions, l’exculpa
assegurant que ha tingut un mal moment.
El mateix fa la
classe política, tan corporativista que es defensen per sobre de partits e
ideologies, com veiem aquests dies amb els que pretenen que Martín Villa no vagi
a respondre davant una jutgessa argentina.
Aquells que sempre ens donen lliçons dient que les decisions judicials s’han de respectar, ara signen manifestos en contra de que la Justícia investigui ni més ni menys que crims contra la humanitat.
¿Però de que s’acusa al Sr. Martín Villa per generar tanta aversió entre les elits nacionals? Dons res mes que de l’assassinat d’espanyols en territori nacional, no d’elefants a Botsuana, ni ossos russos borratxos com li preparaven a l’emèrit.
A qualsevol país els ciutadans serien els primers interessats en esclarir els fets i la Justícia i la classe política posarien tots els mitjans per fer-ho, ¿què hi pot haver més sagrat que la vida dels compatriotes?
 |
| Els 4 ex presidents vius han signat per evitar que s'investiguin assassinats d'espanyols |
Doncs aquí la classe
dirigent s’aixeca en contra de que es faci justícia a espanyols assassinats, per
si això resulta incòmode per un estat caracteritzat per la repressió dels seus ciutadans
des de fa dècades.
Quina pena em fa aquest nacionalisme espanyol que diu estimar Espanya però que odia als espanyols; que s’indigna si li toquen la bandera, però tan li fa tenir a casi 150.000 compatriotes desapareguts a les cunetes.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
La doble moral española (castellano)
 |
| Rodolfo Martín Villa |
Que los ciudadanos tengan doble moral resulta casi inevitable, pero que ja Justicia y la clase política también la tengan debería indignarnos.
En este país si un pobre miserable roba una gallina para alimentar a sus hijos, la justicia le considera un malvado sin remedio; pero cuando alguien de renombre roba millones, le exculpa asegurando que ha tenido un mal momento.
Lo mismo hace la clase política, tan corporativista que se defienden por encima de partidos e ideologías, como vemos estos días con los que pretenden que Martín Villa no vaya a responder ante una jueza argentina.
Aquellos que siempre nos dan lecciones diciendo que las decisiones judiciales hay que respetarlas, ahora firman manifiestos en contra de que la Justicia investigue ni más ni menos que crímenes contra la humanidad.
 |
| Los 4 ex-presidentes vivos han firmado para evitar que se investiguen asesinatos de ciudadanos españoles |
¿Pero de qué se acusa al Sr. Martín Villa para generar tanta
aversión entre las élites nacionales? Pues nada menos que del asesinato de
españoles en territorio nacional, no de elefantes en Botsuana, ni osos rusos borrachos
como le preparaban al emérito.
En cualquier país los ciudadanos serían los primeros interesados en esclarecer los hechos y la Justicia i la clase política pondrían todos los medios para hacerlo, ¿qué puede haber más sagrado que la vida de los compatriotas?
Pues aquí la clase dirigente se levanta en contra de que se
haga justicia a españoles asesinados, por si ello resulta incómodo para un
estado caracterizado por la represión de sus ciudadanos desde hace décadas.
Que pena me da este nacionalismo español que dice amar a España pero que odia a los españoles; que se indigna si le tocan la bandera, pero le trae sin cuidado tener a casi 150.000 compatriotas desaparecidos en las cunetas.
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
jueves, 16 de julio de 2020
A voltes amb el GAL (català)
La CIA ha desclassificat
papers que diuen que Felipe González va crear el GAL i curiosament no ha passat
res, ningú s’ha posat vermell i els socialistes han sortit a defensar-lo perquè
“va modernitzar el país”.
¿Encara no saben que
Espanya només podia modernitzar-se atès el retràs de més d’un segle en que ens va
enfonsar la dictadura? ¿Ni han caigut en que el gran modernitzador d’Alemanya a
la primera meitat del segle XX va ser Adolf Hitler?
Això de la CIA no
és res nou, en el llibre “El rei que no estimava als elefants,” el
Coronel Amadeo Martínez Inglés, explica com després del cop d’estat d’Argentina
(1976), els cossos de seguretat espanyols van enviar observadors per “aprendre”
tècniques antiterroristes.
¿Recorden les tècniques?
¿Les tortures a l’Escola Mecànica de la Armada Argentina? ¿L’Operació Còndor?
¿Cóm tiraven als dissidents al mar des d’helicòpters?
En comptes de
tornar fastiguejats, com ens vam quedar tots els que ho vam seguir per la premsa,
ells van venir encantats y convençuts de que allò era el que s’havia de fer amb
els bascos d’ETA, perquè sembla que Espanya només es defensa matant espanyols.
 |
| Emblema del GAL |
En el llibre l’autor
explica que a la tornada li van presentar la proposta a Adolfo Suárez, però la
va rebutjar, i desprès en canviar el govern, el 1982, la hi van fer a Felipe
González que la va avalar. El GAL va segrestar i/o assassinar més de 20 persones.
M’avergonyeix que
allò que va entendre Alemanya el 1945, que un crim no es pot justificar amb una
autopista; siguem incapaços d’entendre-ho a Espanya el 2020, en justificar assassinats
d’Estat amb un AVE i una fira de mostres.
Si ho deixem
passar, com deixem passar que es veneri a un dictador assassí o que el cap de
l’Estat sigui impune faci el que faci, ¿val la pena viure en aquest país?
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
A vueltas con el GAL (castellano)
La CIA ha desclasificado papeles que dicen que Felipe
González creó el GAL y curiosamente no ha pasado nada, nadie se ha ruborizado y
los socialistas han salido a defenderle porque “modernizó el país”.
¿Aún no saben que España solo podía modernizarse dado el
retraso de más de un siglo en que nos hundió la dictadura? ¿Ni han caído en que
el gran modernizador de Alemania en la primera mitad del siglo XX fue Adolf
Hitler?
Lo de la CIA no es nada nuevo, en el libro “El rey que no
amaba a los elefantes,” el Coronel Amadeo Martínez Ingles, explica como
tras el golpe de estado de Argentina (1976), los cuerpos de seguridad españoles
enviaron observadores a “aprender” técnicas antiterroristas.
¿Recuerdan las técnicas? ¿Las torturas en la Escuela Mecánica
de la Armada Argentina? ¿La Operación Condor? ¿Cómo tiraban a los disidentes al
mar desde helicópteros?
En vez de volver asqueados, como nos quedamos cuantos lo
seguimos por la prensa, ellos vinieron encantados y convencidos de que aquello
era lo que había que hacerles a los vascos de ETA, porque al parecer España solo
se defiende matando españoles.
 |
| Emblema de los GAL |
En el libro el autor cuenta que al regresar le presentaron
la propuesta a Adolfo Suárez, pero la rechazó, y luego al cambiar el gobierno, en
1982, se la hicieron a Felipe González que la avaló. El GAL secuestro y/o asesinó
más de 20 personas.
Me avergüenza que lo que entendió Alemania en 1945, que un crimen
no se puede justificar con una autopista; seamos incapaces de entenderlo en España
en 2020, al justificar asesinatos de Estado por un AVE y una feria de muestras.
Si lo dejamos pasar, como dejamos pasar que se venere a un
dictador asesino o que el jefe del Estado sea impune haga lo que haga, ¿vale la
pena vivir en este país?
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
jueves, 12 de marzo de 2020
El joc de les diferències (català)
 |
| Biden, Sanders i Trump |
Els proposo un joc,
un de trobar les diferències, però sense desvetllar el final per no espatllar-lo.
¿Per què no comparem els polítics que es perfilen per a les eleccions dels EEUU
amb els nostres?
Comencem per l’edat.
¿Saben l’edat que tenen els polítics americans que estan en campanya? Trump, 74
anys; Sanders, 78; Biden, 77. En canvi a Espanya Sanchéz en te 48; Casado, 39;
Rivera, 41; i Leire Pajín, 34 quan la van nomenar ministra.
Seguim per la formació.
Trump és llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Sanders en Ciència Política i
Biden es va graduar en Historia i Ciència Política primer i en Dret després. A Espanya
uns van copiar la tesis doctoral, altres tenen currículum que minven i a alguns
el partit els va tenir de regalar-los la carrera per la seva incompetència.
Pel que fa a l’experiència
professional, Trump és un empresari d’èxit, que el 2016 Forbes va enumerar com
la 324ª fortuna mundial; Sanders és professor i escriptor a part de polític; i
Biden és un prestigiós advocat a més de polític.
A Espanya és molt
més senzill ja que tots els esmentats tenen una experiència laboral nul·la i només
se’ls coneix l’activitat realitzada a l’ombra del partit, en el que van entrar
tant bon punt els van sortir les dents.
 |
| Rivera, Sánchez i Casado |
Ja sé que, com diu
la cançó, “la vida te da sorpresas”, però segons la seva primera impressió, ¿qui
els sembla més preparats per liderar un govern, afrontar una emergència o anar pel
món representant al seu país?
Si han contestat,
como jo, que els polítics dels EEUU, ¿per què no comencem a votar gent solvent,
amb formació sòlida i alguna experiència laboral, en comptes de conformar-nos amb
qualsevol illetrat que tingui el carnet d’un partit polític?
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
El juego de las diferencias (castellano)
 |
| Biden, Sanders y Trump |
Les propongo un juego, uno de encontrar diferencias, pero
sin desvelar el final para no estropearlo.
¿Por qué no comparamos los políticos que se perfilan para las elecciones de
EEUU con los nuestros?
Empecemos por la edad. ¿Saben la edad que tienen los
políticos americanos que están en campaña? Trump, 74 años; Sanders, 78; Biden,
77. En cambio, en España Sanchéz tiene 48; Casado, 39; Rivera, 41; y Leire
Pajín, 34 cuando la nombraron ministra.
Sigamos por la formación. Trump es licenciado en Económicas
y Empresariales, Sanders en Ciencia Política y Biden se graduó en Historia y
Ciencia Política primero y en Derecho después. En España unos copiaron la tesis
doctoral, otros tienen currículum que menguan y a algunos el partido tuvo que
regalarles la carrera por su incompetencia.
Por lo que se refiere a la experiencia profesional, Trump es
un empresario de éxito, que en 2016 Forbes enumeró como la 324ª fortuna
mundial; Sanders es profesor y escritor a parte de político; y Biden es un
prestigioso abogado además de político.
En España es mucho más sencillo ya que todos los mencionados
tienen una experiencia laboral nula y solo se les conoce la actividad realizada
a la sombra del partido, en el que entraron en cuanto les salieron los dientes.
 |
| Rivera, Sánchez y Casado |
Ya sé que, como dice la canción, “la vida te da sorpresas”,
pero según su primera impresión ¿quién les parecen más preparados para liderar un gobierno,
afrontar una emergencia o ir por el mundo representando a su país?
Si han contestado, como yo, que los políticos de EEUU, ¿por
qué no empezamos a votar a gente solvente, con formación sólida y alguna experiencia
laboral, en vez de conformarnos con cualquier iletrado que tenga el carnet de
un partido político?
BASTA DE REPRESIÓN
AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS
AUTODETERMINACIÓN
Suscribirse a:
Entradas (Atom)