Acusacions de privatització

Cada dia apareixen als mitjans acusacions de privatització sanitària a Catalunya. Malauradament mai s’aporta cap prova, ja sigui perquè no n’hi ha o per no considerar-les necessàries, ara que els gestos i els 140 caràcters han desplaçat la reflexió i el debat raonat.

I és que alguns creuen que un servei sols és públic si el presta un funcionari en un establiment de propietat pública, però aquest no és el model que es va dissenyar en els anys 80 i 90 de segle passat, quan el Parlament va decidir que el CatSalut garantiria el servei públic, a través de la Targeta Sanitaria Individual (TSI), amb independència de la titularitat del centre. El resultat ha estat un dels sistemes sanitaris més excel·lents del món.  

És legítim que cadascú defensi els seus interessos, però no ho és que per fer-ho s’espanti a la gent, fent-los creure que s’està desmantellant el sistema de salut, quan no és cert.

L’únic argument que s’aporta de tot plegat és la derivació de malalts en llista d’espera a altres centres públics, assegurant que es podrien operar als grans hospitals barcelonins, encara que a un preu més alt. Em pregunto, perquè gastar 10 en una operació poc complexa, quan podem assolir el mateix resultat pagant 4, i tenint tanta necessitat de dedicar els altres 6 a atendre prestacions que ara no podem oferir per manca de diners?

Ja sé que els falsos progres (“falsos” perquè no hi ha res menys progressista que malgastar els diners de tots) s’esgarrifen si es parla d’estalviar en salut, però són aquests estalvis els que permeten ampliar la cartera de serveis sense haver de demanar més recursos al contribuent.  

Un bon exemple és la cirurgia sense ingrés, que suposa menys traumatisme i per tant una recuperació més rapida, sense necessitat d’ingressar, i a més el sistema s’estalvia uns recursos que pot dedicar a noves prestacions innovadores, com posar elèctrodes al cervell dels esquizofrènics, que sí correspon fer a la Vall d’Hebró, Clínic o Sant Pau; obrir 24 h. les hemodinàmiques; fer front al tractament de l’Hepatitis C; i moltes altres. 

Acusaciones de privatización

Cada día aparecen en los medios acusaciones de privatización sanitaria en Cataluña. Desgraciadamente nunca se aporta ninguna prueba, ya sea porque no las hay o por no considerarlas necesarias, ahora que los gestos y los 140 caracteres han desplazado a la reflexión y al debate razonado.

Y es que algunos creen que un servicio solo es público si lo presta un funcionario en un establecimiento de propiedad pública, pero este no es el modelo que se diseñó en los años 80 y 90 del siglo pasado, cuando el Parlament decidió que el CatSalut garantizaría el servicio público, a través de la Tarjeta Sanitaria Individual (TSI), con independencia de la titularidad del centro. El resultado ha sido uno de los sistemas sanitarios más excelentes del mundo. 

Es legítimo que cada uno defienda sus intereses, pero no lo es que para hacerlo se asuste a la gente, haciéndoles creer que se está desmantelando el sistema de salud, cuando no es cierto.

El único argumento que se aporta de todo ello es la derivación de enfermos en lista de espera a otros centros públicos, asegurando que se podrían operar en los grandes hospitales barceloneses, aunque a un precio más alto. Me pregunto, ¿porque gastar 10 en una operación poco compleja, cuando podemos lograr el mismo resultado pagando 4, y teniendo tanta necesidad de dedicar los otros 6 a atender prestaciones que ahora no podemos ofrecer por falta de dinero?

Ya sé que los falsos progres (“falsos” porque no hay nada menos progresista que malgastar el dinero de todos) es estremecen si se habla de ahorrar en salud, pero son esos ahorros los que permiten ampliar la cartera de servicios sin tener que pedirle más recursos al contribuyente.

Un buen ejemplo es la cirugía sin ingreso, que supone menos traumatismo y por tanto una recuperación más rápida, sin necesidad de ingresar, y además el sistema se ahorra unos recursos que puede dedicar a nuevas prestaciones innovadoras, como poner electrodos en el cerebro de los esquizofrénicos, que sí les corresponde hacer al Valle de Hebrón, Clínico o San Pau; abrir 24 h. las hemodinámicas; hacer frente al tratamiento de la Hepatitis C; y muchas otras.