La causa de tots els mals (català)

 Als independentistes se’ns acusa de tots els mals haguts i per haver, sobre tot de no seguir les regles democràtiques, no respectar la Constitució i no acceptar les decisions judicials.

Això és sorprenent perquè l’únic que persegueix el procés independentista és fer un referèndum per que la ciutadania decideixi, quelcom que hauria de tenir el suport de tots els espanyols que no volen seguir sotmesos a una monarquia imposada per un dictador assassí.

La majoria dels que avui som independentistes vam votar SI a la Constitució el 1978, mentre que els que ara es proclamen els seus defensors, com el PP, van votar NO perquè el que volien era seguir amb les lleis franquistes nascudes de la Gran Traïció de 1936.

Pel que respecta a les decisions judicials, es evident que les acatem, el problema és aquesta judicatura que més que impartir justícia sembla interessada en castigar idees polítiques i reprimir la diversitat de pensament, per això confiem més en la Justícia europea.

Podríem entendre que aquest fos un país seriós en matèria judicial, fins i tot que fos sever, sempre que ho fos amb tothom, tal com diu la Constitució.

Però que es multi amb 5 milions el fet de posar urnes, però no s’actuï amb els casi 220.000 milions del rescat bancari, els 60.000 de la SS que el PP va malbaratar, els 18.000 de la corrupció del PP o els 6.000 de les autopistes radials de Madrid, és una indecència.

La Justícia sempre es posa del mateix cantó y contra els ciutadans, per això a Martín Villa se’l jutja a Argentina per crims contra espanyols i els nostre jutges no obren la boca. Davant d’aquesta situació els espanyols de be només poden voler independitzar-se d’aquest Estat.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

La causa de todos los males (castellano)

A los independentistas se nos acusa de todos los males habidos y por haber, sobre todo de no seguir las reglas democráticas, no respetar la Constitución y no aceptar las decisiones judiciales.

Ello es sorprendente porque lo único que persigue el proceso independentista es hacer un referéndum para que la ciudadanía decida, algo que debería tener el soporte de todos los españoles que no desean seguir sometidos a una monarquía impuesta por un dictador asesino.

La mayoría de los que hoy somos independentistas votamos SI a la Constitución en 1978, mientras que los que ahora se proclaman sus defensores, como el PP, votaron NO porque lo que querían era seguir con las leyes franquistas nacidas de la Gran Traición de 1936.

Por lo que respecta a las decisiones judiciales, desde luego que las acatamos, el problema es esta judicatura que más que impartir justicia parece interesada en castigar ideas políticas y reprimir la diversidad de pensamiento, por eso confiamos más en la Justicia europea.

Podríamos entender que este fuera un país serio en materia judicial, incluso que fuera severo, siempre que lo fuera con todo el mundo, tal como dice la Constitución.

Pero que se multe con 5 millones el poner urnas, pero no se actúe con los casi 220.000 millones del rescate bancario, los 60.000 de la SS que el PP despilfarró, los 18.000 de la corrupción del PP o los 6.000 de las autopistas radiales de Madrid, es una indecencia.

La Justicia siempre se pone del mismo lado y contra los ciudadanos, por eso a Martín Villa se le juzga en Argentina por crímenes contra españoles y nuestros jueces no abren la boca. Ante esta situación los españoles de bien solo pueden querer independizarse de este Estado.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

El gran desconcert (català)

He acabat de llegir “El Rey al desnudo” d’Ernesto Ekaizer i “La armadura del rei” d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo Vera, i no sé si m’han indignat més les presumptes irregularitats del rei emèrit o la forma com les institucions l’han protegit.

No repetiré les suposades corrupteles perquè estan publicades en aquests dos magnífics llibres i en molts altres, a més, gracies als mitjans de comunicació internacionals, avui també els nacionals els airegen.

Tampoc tinc arguments per dir si son o no certs, però és sospitós que el seu propi fill, Felip VI, reconegui que els diners del seu pare no són nets i per això renunciï a la seva herència.

També inquieta el fet de que la Fiscalia tanqui el caso, apel·lant a la immunitat del emèrit i no a que, després d’una ferma investigació, hagin demostrat que els fets que se li atribueixen siguin falsos, com voldríem tots.

Ara diuen que Joan Carles I vol tornar a Espanya i, malgrat jo sigui republicà, no em sembla malament, però no sé si pensaran el mateix els que el van empènyer a marxar que, segons els llibres esmentats, va ser la pròpia Casa Real.

No entenc que la Constitució sigui la coartada per deixar impunes possibles delictes, que les institucions protegeixin la corrupció, o que Pablo Hassel estigui a la presó per denunciar el que admet Felip VI, el que no nega la Fiscalia i el que publiquen els mitjans del món sencer.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

El gran desconcierto (castellano)

He acabado de leer “El Rey al desnudo” de Ernesto Ekaizer y “La armadura del rey” de Albert Calatrava, Eider Hurtado y Ana Pardo Vera, y no sé si me han indignado más las presuntas irregularidades del rey emérito o la forma como las instituciones le han protegido.

No repetiré las supuestas corruptelas porque están publicadas
en estos dos magníficos libros y en muchos otros, además, gracias a los medios de comunicación internacionales, hoy también los nacionales los airean.

Tampoco tengo argumentos para decir si son o no ciertos, pero es sospechoso que su propio hijo, Felipe VI, reconozca que los dineros de su padre no son limpios y por eso renuncie a su herencia.

También inquieta el hecho de que la Fiscalía cierre el caso, apelando a la inmunidad del emérito y no a que, tras una concienzuda investigación, hayan demostrado que los hechos que se le atribuyen sean falsos, como desearíamos todos.

Ahora dicen que Juan Carlos I quiere volver a España y, aunque yo sea republicano, no me parece mal, pero no sé si pensaran lo mismo quienes le empujaron a que se fuera que, según los libros mencionados, fue la propia Casa Real.

No entiendo que la Constitución sea la coartada para dejar impunes posibles delitos, que las instituciones protejan la corrupción o que Pablo Hassel esté en prisión por denunciar lo que admite Felipe VI, lo que no niega la Fiscalía y lo que publican los medios del mundo entero.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

El país de Xauxa

Molts pensaran que els independentistes som bitxos rars, uns pobres il·lusos a qui polítics perversos ens han rentat el cervell amb el català, la senyera i la ratafia.

I la proba de que no estem be del cap és voler marxar d’aquets regne de Xauxa, el més modern, democràtic i chachi del món, on tot és festa i es lliguen els gossos amb llonganisses.

Però el que ens passa és que estem tips de que això segueixi essent el xiringuito de Franco ja que tenim el model d’Estat que ell va dir, la constitució que els seus còmplices van voler, el seu exèrcit, la seva policia, els seus jutges, els seus polítics, els seus periodistes…

L’únic que volem és viure en un país normal, on el model d’estat el decideixi la sobirania popular i no un dictador assassí, on regni la llibertat i on la democràcia sigui respectada, fins i tot quan els resultats no ens agradin.

Volem un país que castigui als colpistes traïdors, no que els faci cap de l’Estat; que jutgi als lladres, no que els permeti fer partits polítics; que persegueixi als violadors, no que els nomeni marquesos, i que no li doni medalles als torturadors.

Volem un país que jugui net, sense necessitat de cloaques de l’Estat; on no es persegueixin les idees polítiques, perquè la divergència és essencial pel progres; amb Parlaments on es pugui parlar de tot, perquè no se li tingui por a les paraules.

Un país on els jutges imparteixin Justícia i no li facin la feina bruta a una classe política mediocre i covarda; on els polítics arribin a la política amb algun coneixement i expertesa més enllà dels seus anys de militància.

En fi, no busquem Xauxa, amb un país normal ens conformem.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

El país de Jauja

Muchos pensaran que los independentistas somos bichos raros, unos pobres ilusos a quienes políticos perversos nos han lavado el cerebro con el catalán, la señera y mucha ratafía.

Y la prueba de que no estamos en nuestras cabales es querer irnos de este reino de Jauja, el más moderno, democrático y chachi del mundo, donde todo es fiesta y se atan los perros con longanizas.

Pero lo que nos ocurre es que estamos hartos de que esto siga siendo el chiringuito de Franco puesto que tenemos el modelo de Estado que él dijo, la constitución que sus cómplices quisieron, su ejército, su policía, sus jueces, sus políticos, sus periodistas…

Lo único que queremos es vivir en un país normal, donde el modelo de estado lo decida la soberanía popular y no un dictador asesino, donde reine la libertad y donde la democracia sea respetada, incluso cuando los resultados no nos gustan.

Queremos un país que castigue a los golpistas traidores, no que les haga jefes del Estado; que juzgue a los ladrones, no que les permita hacer partidos políticos; que persiga a los violadores, no que les nombre marqueses y que no de medallas a los torturadores.

Queremos un país que juegue limpio, sin necesidad de cloacas del Estado; donde no se persigan las ideas políticas, porque la divergencia es esencial para el progreso; con Parlamentos donde se pueda hablar de todo, porque no se tema a las palabras.

Un país donde los jueces impartan Justicia y no le hagan el trabajo sucio a una clase política mediocre y cobarde; donde los políticos lleguen a la política con algún conocimiento y experiencia más allá de sus años de militancia.

En fin, no buscamos Jauja, con un país normal nos conformamos.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN