L’interès de l’Estat (català)

El Sahara era provincia espanyola 

La política espanyola no deixa de sorprendre per la facilitat que té d’aplicar les regles de joc d’una o altra manera en funció dels interessos d’Estat, i sempre en perjudici dels espanyols en general i dels catalans en particular. Alguns exemples.

Les lleis del franquisme i el Movimiento eren inamovibles, i en canvi les van eliminar quan l’Estat va voler que Espanya fos millor acceptada en el món. Ara ens diuen el mateix de la Constitució, però la reformen en 15 dies si ho demana la Sra. Merkel.

Ara que la Justícia està polititzada oblidem que no sempre va ser així. Quan se li va portar al Tribunal Suprem la decisió de legalitzar al Partit

Comunista, es va inhibir i li va tornar la proposta a la classe política, que era qui tenia que prendre-la.

Per resoldre el problema del Sàhara, que era una província més i els seus ciutadans tenien la nacionalitat espanyola, Espanya va proposar, el 1975, fer un referèndum d’autodeterminació supervisat per la ONU, quelcom que avui està prohibit.

L’article 1.2 de la Constitució diu que la sobirania nacional resideix en el poble, però en el cas de Catalunya aquesta sobirania va ser vulnerada per un TC polititzat i posat a dit pel partit més corrupte d’Europa, i a més ens en culpabilitzen.

Tots els governs de la democracia han parlat amb ETA

L’Estat és arbitrari fins i tot amb el terrorisme i la delinqüència. Van parlar amb els etarres però no amb l’independentisme. Els violadors de La Manada han estat condemnats i la condemna ratificada però estan al carrer, els líders civils catalans estan a la presó sense ser jutjats.

Malgrat hem avançat en aspectes tecnològics, no estic segur de que Espanya ho hagi fet en l’àmbit polític (llei mordassa, repressió, exiliats, presos polítics, etc.), sinó que més aviat sembla que retrocedeix cap a un passat fosc i llunyà.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

El interés del Estado (castellano)

El Sahara era provincia española

La política española no deja de sorprender por la facilidad que tiene de aplicar las reglas de juego de una u otra manera en función de los intereses del Estado, y siempre en perjuicio de los españoles en general y de los catalanes en particular. Algunos ejemplos.

Las leyes del franquismo y el Movimiento eran inamovibles, y sin embargo las eliminaron cuando el Estado quiso que España fuera mejor aceptada en el mundo. Ahora nos dicen lo mismo de la Constitución, pero la reforman en 15 días si lo pide la Sra. Merkel.

Ahora que la Justicia está politizada olvidamos que no siempre fue así. Cuando se le llevó al Tribunal Supremo la decisión de legalizar al Partido Comunista, se inhibió y le devolvió la propuesta a la clase política, que era quien tenía que tomarla.

Para resolver el problema del Sahara, que era una provincia más y sus ciudadanos tenían la nacionalidad española, España propuso, en 1975, hacer un referéndum de autodeterminación supervisado por la ONU, algo que hoy está prohibido.

El artículo 1.2 de la Constitución dice que la soberanía nacional reside en el pueblo, pero en el caso de Cataluña esa soberanía fue vulnerada por un TC politizado y puesto a dedo por el partido más corrupto de Europa, y encima nos culpabilizan de ello.

Todos los gobiernos de la democracia han hablado con ETA

El Estado es arbitrario incluso con el terrorismo y la delincuencia. Hablaron con los etarras pero no con el independentismo. Los violadores de La Manada han sido condenados y la condena ratificada pero están en la calle, los líderes civiles catalanes están en prisión sin ser juzgados..

Aunque hemos avanzado en aspectos tecnológicos, no estoy seguro de que España lo haya hecho en el ámbito político (ley mordaza, represión, exiliados, presos políticos, etc.), sino que más bien parece retroceder hacia un pasado oscuro y lejano.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Governar o imposar? (català)

Que el PSOE desmantelli  part de l’acció de govern del PP és el resultat d’haver governat a base de la imposició del decret llei, en comptes del diàleg i el consens, i ambdós partits ho han fet en excés.

Això passa perquè els polítics no han entès la democràcia ni que governen pel país i no per complir els seus capritxos ni per agradar a qui els pugui col·locar en un Consell d’Administració.

El resultat és que la política espanyola és erràtica e inútil. Erràtica ja que canvia completament cada vegada que canvia el partit que governa; e inútil en no tancar cap tema amb l’acord de tots en base a les necessitats dels ciutadans.

Per això repetim una i altra vegada les mateixes coses: la reforma educativa, les lleis de la memòria històrica, la de l’avortament, la reforma laboral, etc., etc.

No es que els nostres polítics no vegin el que necessitem:  referèndum sobre la monarquia, canviar la Constitució i la llei electoral, limitar els mandats a dues legislatures, tancar el Senat, reformar la Justícia i fer-la independent de veritat, etc.

El problema és que no tenen ni la formació, ni la capacitat, ni el lideratge per afrontar-ho, així que, per no fer la seva feina, s’emparen en que la Constitució no ho permet. Però les lleis franquistes també eren sagrades e inamovibles i es van canviar.

Si ens fixem en el conflicte de Catalunya, asseguren, sense morir-se de vergonya, que els referèndums estan prohibits, però si l’haguessin fet fa 4 anys hauria sortit el NO i el tema estaria oblidat, com Anglaterra ha oblidat ja el d’Escòcia.

Els partits polítics han incorporat a illetrats incendiaris, com el Sr. Casado, per substituir líders de la talla de Manuel Fraga. L’equivalent en futbol seria substituir a Messi per un pàrvul de P5. ¿I ens preguntem per què el país no avança?

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

¿Gobernar o imponer? (castellano)

Que el PSOE desmantele parte de la acción de gobierno del PP es el resultado de haber gobernado a base de la imposición del decreto ley, en vez del diálogo y el consenso, y ambos partidos lo han hecho en exceso.

Eso ocurre porque los políticos no han entendido la democracia ni que gobiernan para el país y no para cumplir sus caprichos ni para agradar a quienes les puedan colocar en un Consejo de Administración.

El resultado es que la política española es errática e inútil. Errática ya que cambia completamente cada vez que cambia el partido que gobierna; e inútil al no cerrar ningún tema con el acuerdo de todos en base a las necesidades de los ciudadanos.

Por eso repetimos una y otra vez las mismas cosas: la reforma educativa, las leyes de la memoria histórica, la del aborto, la reforma laboral, etc., etc.

No es que nuestros políticos no vean lo que necesitamos:  referéndum sobre la monarquía, cambiar la Constitución y la ley electoral, limitar los mandatos a dos legislaturas, cerrar el Senado, reformar la Justicia y hacerla independiente de verdad, etc.

El problema es que no tienen ni la formación, ni la capacidad, ni el liderazgo para afrontarlo, así que, para no hacer su trabajo, se amparan en que la Constitución no lo permite. Pero las leyes franquistas también eran sagrad

as e inamovibles y se cambiaron.

Si nos fijamos en el conflicto de Cataluña, aseguran, sin morirse de vergüenza, que los referéndums están prohibidos, pero si lo hubieran hecho hace 4 años habría salido el NO y el tema estaría olvidado, como Inglaterra ha olvidado ya el de Escocia.

Los partidos políticos han incorporado a iletrados incendiarios, como el Sr. Casado, para substituir a líderes de la talla de Manuel Fraga. El equivalente en fútbol seria substituir a Messi por un párvulo de P5. ¿Y nos preguntamos porque el país no avanza?

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Aznar i la dreta (català)

Crec que va ser Bertrand Russell qui va dir que quan algú et volgués convèncer d’alguna cosa, el millor era analitzar els fets purs, així que tractaré d’analitzar les darreres propostes del ex president Aznar a la llum dels fets.

El Sr. Aznar, que ara pretén ser el defensor de la Constitució, s’hi va oposar i va fer campanya pel NO el 1978. ¿Que pretenia amb això si l’única alternativa que hi havia era la involució o un altre cop d’estat?

Més del 80% dels ministres del Sr. Aznar han estat imputats per corrupció i la gestió de la seva esposa a Madrid va acabar amb bona part dels pisos socials en mans d’un fons voltor vinculat al seu fill.  ¿Per a que creuen que els interessa Espanya al matrimoni Aznar?

El Sr. Aznar porta anys donant-nos lliçons, creient que té alguna superioritat moral, llàstima que lo faci des de postures properes a una Fundació dedicada a qui va trair a Espanya, va assassinar als espanyols i va ser declarat feixista per la ONU (Resolució 39 de 1946).

El PP del Sr. Aznar ha robat tant que s’ha convertit en el partit més corrupte d’Europa, i la seva gestió va posar les bases per crear la bombolla immobiliària i la sentencia de l’Estatut, que han generat les majors crisis econòmiques i polítiques en dècades.

Ara el Sr. Aznar dona suport al Sr. Casado, que presumeix d’honradesa, quan tothom sap que apuntar-se a un partit per tal que li regalin mitja carrera i un màster és molt pitjor que agafar sobres amb diners, com va fer el M. Rajoy de Bárcenas, sigui qui sigui.

¿Què és més creïble, allò que el Sr. Aznar diu o el que realment fa?

¿El partit que ha causat els majors problemes polítics i econòmics en la nostra historia recent serà capaç de resoldre’ls?

¿El millor que té el PP és un manipulador illetrat e incendiari com el Sr. Casado?

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Aznar y la derecha (castellano)

Creo que fue Bertrand Russell quien dijo que cuando alguien quisiera convencerte de algo, lo mejor era analizar los hechos puros, así que trataré de analizar las últimas propuestas del ex presidente Aznar a la luz de los hechos.

El Sr. Aznar, que ahora pretende ser el defensor de la Constitución, se opuso a ella e hizo campaña por el NO en 1978. ¿Que pretendía con ello si la única alternativa que había era la involución u otro golpe de estado?

Más del 80% de los ministros del Sr. Aznar han sido imputados por corrupción y la gestión de su esposa en Madrid acabó con buena parte de los pisos sociales en manos de un fondo buitre vinculado a su hijo.  ¿Para que creen que les interesa España al matrimonio Aznar?

El Sr. Aznar lleva años dándonos lecciones, creyendo que tiene alguna superioridad moral, lástima que lo haga desde posturas cercanas a una Fundación dedicada a quien traicionó a España, asesinó a los españoles y fue declarado

fascista por la ONU (Resolución 39 de 1946).

El PP del Sr. Aznar ha robado tanto que se ha convertido en el partido más corrupto de Europa, y su gestión puso las bases para crear la burbuja inmobiliaria y la sentencia del Estatut, que han generado las mayores crisis económicas y políticas en décadas.

Ahora el Sr. Aznar apoya al Sr. Casado, que presume de honradez, cuando todo el mundo sabe que apuntarse a un partido para que le regalen media carrera y un máster es mucho peor que coger sobres con dinero, como hizo el M. Rajoy de Bárcenas, sea quien sea.

¿Qué es más creíble, lo que el Sr. Aznar dice o lo que realmente hace?

¿El partido que ha causado los mayores problemas políticos y económicos en nuestra historia reciente va a ser capaz de resolverlos?

¿Lo mejor que tiene el PP es un manipulador iletrado e incendiario como el Sr. Casado?

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

La cruïlla de la Justícia (català)

Des que Pedro Pacheco va ser condemnat per dir que “la Justícia es un cachondeo” e insinuar que hi havia connivència entre abocats i jutges, fins les recents manifestacions davant del TS han passat moltes coses.

Si el 1985 alguns ciutadans sospitaven que la Justícia no era un model de virtuts, després de les seves darreres actuacions, que molts han qualificat de tercermundistes, es estrany trobar algú que segueixi creient en ella.

¿A qui li pot estranyar, si han permès tots aquests anys que els nomenaments del CGPJ i del TC siguin mes per raons partidistes que jurídiques; i han acceptar fer-li la feina bruta a polítics incompetents en el tema català?

La subordinació al poder executiu és tal que no han dubtat en empresonar a polítics catalans electes, forçant les normes, encara que ara no tinguin delictes per imputar-los que siguin acceptats pels catedràtics de dret espanyols i europeus.

Això els ha posat en una complexa cruïlla. D’una banda, no s’atreveixen a fer marxa enrere, com sí van fer amb les hipoteques tan bon punt van trucar els bancs, i tornar-li al govern un problema que no té més solució que el diàleg i la negociació.

I per l’altra, són plenament conscients de que el cas català serà jutjat per Europa i pel món, que examinaran detingudament a la Justícia espanyola, i probablement concloguin que deixa molt que desitjar.

Si aquesta és la sentencia, el colossal descrèdit pel suspens mundial a un dels pilars fonamentals de l’Estat de Dret, obligarà a fer canvis profunds, que no es podran quedar en el pur maquillatge, com es va fer a la Transició.

Creure que el país es defensa saltant-se les regles per impedir el diàleg, no sols és un insult a la intel·ligència, sinó que suposa un immens error que pagarem car.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

La encrucijada de la Justicia.

Desde que Pedro Pacheco fue condenado por decir que “la Justicia es un cachondeo” e insinuar que había connivencia entre abogados y jueces, hasta las recientes manifestaciones frente al TS han pasado muchas cosas.

Si en 1985 algunos ciudadanos sospechaban que la Justicia no era un dechado de virtudes, tras sus últimas actuaciones, que muchos han calificado de tercermundistas, es raro encontrar a alguien que siga creyendo en ella

¿A quien le puede extrañar, si han permitido todos estos años que los nombramientos del CGPJ y del TC sean más por razones partidistas que jurídicas; y han aceptado hacerle el trabajo sucio a políticos incompetentes en el tema catalán?

La subordinación al poder ejecutivo es tal que no han dudado en encarcelar a políticos catalanes electos, forzando las normas, aunque ahora no tengan delitos para imputarles que sean aceptados por los catedráticos de derecho españoles y europeos.

Eso les ha puesto en una compleja encrucijada. Por una parte, no se atreven a dar marcha atrás, como sí hicieron con las hipotecas en cuanto llamaron los bancos, y devolverle al gobierno un problema que no tiene más solución que el dialogo y la negociación.

Y por otra, son plenamente conscientes de que el caso catalán será juzgado por Europa y por el mundo, que examinarán detenidamente a la Justicia española, y probablemente concluyan que deja mucho que desear.

Si esa es la sentencia, el colosal descrédito por el suspenso mundial a uno de los pilares fundamentales del Estado de Derecho, obligará a hacer cambios profundos, que no se podrán quedar en el puro maquillaje, como se hizo en la Transición.

Creer que el país se defiende saltándose las reglas para impedir el dialogo, no solo es un insulto a la inteligencia, sino que supone un tremendo error que pagamos caro. 

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Monarquia, per a què? (català)

El rei Cristian X de Dinamarca

Per defensar l’existència de la corona a Espanya, alguns asseguren que els països més desenvolupats d’Europa són també monarquies i posen d’exemple als que encara les conserven.

Cal recordar també que totes elles es caracteritzen per defensar sempre al seu poble, sobre tot contra el feixisme, quan aquest amenaçava no sols al continent sinó al món sencer, i que alguns ho van fer amb gran heroisme.

Per exemple, el rei Christian X de Dinamarca que, el dia en que els jueus tenien de començar a portar l’estrella de David a la seva roba, va aparèixer al carrer lluïnt una magnífica estrella de David sobre el seu flamant abric dient que ell era el primer jueu del seu país.

Però aquesta no va ser mai l’actitud de la monarquia espanyola que, ja el 1923, es va posar al costat del dictador, Primo de Rivera, i en contra del poble al que aquest tiranitzava.

El 1936 es va posar al costat dels militars traïdors aixecats en armes. Es cert que després es va enemistà amb Franco però només perquè va optar per una dictadura personal i no per la restauració monàrquica que era el que volien.

Passem per alt les acusacions que impliquen a la corona en el 23-F, perquè no es poden investigar, però de ser certes suposarien un cop directe contra la sobirania popular, que va aturar el desenvolupament de les autonomies i va enfonsar el país en la por.

El rei Alfons XIII amb Primo de Rivera

Per últim, el 3 d’octubre de 2017, la corona no sols va tornar a posar-se al costat de la repressió contra el poble, que només demanava opinar sobre el seu futur, sinó que és impensable que sense el seu vist i plau Rajoy mogués les forces de l’ordre.

El suport de la corona espanyola a qualsevol dictador o actuació que vagi contra els ciutadans, no té parangó a la resta de monarquies europees.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

¿Monarquía, para qué? (castellano)

El rey Cristian X de Dinamarca

Para defender la existencia de la corona en España, algunos aseguran que los países más desarrollados de Europa son también monarquías y ponen de ejemplo a los que aun las conservan.

No estaría de más recordar también que todas ellas se caracterizan por defender siempre a su pueblo, sobre todo contra el fascis
mo, cuando este amenazaba no solo al continente sino al mundo entero, y que algunos lo hicieron con gran heroísmo.

Por ejemplo, el rey Christian X de Dinamarca que, el día en que los judíos tenían que empezar a llevar la estrella de David en su ropa, apareció en la calle luciendo una magnífica estrella de David sobre su flamante abrigo diciendo que él era el primer judío de su país.

Pero esa no fue nunca la actitud de la monarquía española que, ya en 1923, se puso al lado del dictador, Primo de Rivera, y en contra del pueblo al que este tiranizaba.

En 1936 se puso al lado de los militares traidores levantados en armas. Es cierto que luego se enemistó con Franco pero solo porque optó por una dictadura personal y no por la restauración monárquica que era lo que querían.

El rey Alfonso XIII con Primo de Rivera

Pasamos por alto las acusaciones que implican a la corona en el 23-F, porque no se pueden investigar, pero de ser ciertas supondrían un golpe directo contra la soberanía popular, que detuvo el desarrollo de las autonomías y hundió al país en el miedo.

Por último, el 3 de octubre de 2017, la corona no solo volvió a ponerse del lado de la represión contra el pueblo, que solo pedía opinar sobre su futuro, sino que es impensable que sin su visto bueno Rajoy moviera las fuerzas del orden.

El apoyo de la corona española a cualquier dictador o actuación que vaya contra los ciudadanos, no tiene paragón en el resto de monarquías europeas.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Manipulacions del nacionalisme espanyol (català)

El feixisme espanyol sempre ha estat mentider i manipulador. En guanyar la guerra en la que van trair al país i als espanyols, es van apropiar del nacionalisme i van canviar el sentit de les paraules per equiparar a assassins i víctimes, al govern legítim i al colpista.

Ara els seus hereus pretenen fer el mateix amb la història europea, així que per l’agressió de Servia, amb el seu nacionalisme imperialista, excloent i carregat d’odi, com l’espanyol, pretenen invalidar el procés d’independència d’Eslovènia.

No haurien d’enganyar-nos aquells que van lloar en el seu dia la independència eslovena, i avui la critiquen només perquè Torra ha dit que admira el seu exemple democràtic, amb un referèndum d’altíssima participació i majoria aclaparadora del Si a la separació.

Com el nacionalisme espanyol pateix els mateixos mals que el servi, la Transició va suposar més de 500 morts, i només la sort va impedir que n’hi haguessin més el 1-O, amb una  repressió gratuïta que només va servir per trencar Espanya definitivament pel nord-est.

Ara segueixen canviant el significat a les paraules, per això presumeixen de democràcia, però impedeixen que Catalunya voti. Parlen de llibertat, però fan lleis mordassa, prohibeixen cançons i comentaris a les xarxes socials, i pretenen tancar webs sense ordre judicial.

Apel·len a la convivència, però mantenen presos polítics sense judici i contra els que no tenen acusacions que puguin admetre els catedràtics de dret penal espanyols ni europeus.

  

Amenacen amb la Constitució, però van ser ells qui la van destruir en pressionar al TC per que dictés la sentència contra l’Estatut, després d’haver estat ratificat pels catalans, el que va trencar les regles bàsiques del pacte constitucional del 78.

El problema que tenen és que ja ningú es creu les seves manipulacions.

Manipulaciones del nacionalismo español (castellano)

El fascismo español siempre ha sido mentiroso y manipulador. Al ganar la guerra en la que traicionaron al país y a los españoles, se apropiaron del nacionalismo y cambiaron el sentido de las palabras para equiparar a asesinos y víctimas, al gobierno legítimo y al golpista.

Ahora sus herederos pretenden hacer lo mismo con la historia europea, así que por la agresión de Serbia, con su nacionalismo imperialista, excluyente y cargado de odio, como el español, pretenden invalidar el proceso de independencia de Eslovenia.

No deberían engañarnos aquellos que loaron en su día la independencia eslovena, y hoy la critican solo porque Torra ha dicho que admira su ejemplo democrático, con un referéndum de altísima participación y mayoría abrumadora del Si a la separación.

Como el nacionalismo español adolece de los mismos males que el serbio, la Transición supuso más de 500 muertos, y solo la suerte impidió que hubiera más el 1-O, con una represión gratuita que solo sirvió para romper España definitivamente por el nordeste.

Ahora siguen cambiándole el significado a las palabras, por eso presumen de democracia, pero impiden que Cataluña vote. Hablan de libertad, pero hacen leyes mordaza, prohíben canciones y comentarios en las redes sociales, y pretenden cerrar webs sin orden judicial.

Apelan a la convivencia, pero mantienen presos políticos sin juicio y contra los que no tienen acusaciones que puedan admitir los catedráticos de derecho penal españoles ni europeos.

   

Amenazan con la Constitución, pero fueron ellos los que la destruyeron al presionar al TC para que dictara la sentencia contra el Estatut, después de haber sido ratificado por los catalanes, lo que rompió las reglas básicas del pacto constitucional del 78.

El problema que tienen es que ya nadie se cree sus manipulaciones.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS 

Robert i les cabres (català)

Els socialistes espanyols han fet el negoci de Robert de les cabres en perdre, casi en una sola tirada, Catalunya i Andalusia, però que ara ho atribueixin a un complot del món mundial, i concretament a l’independentisme, demostra un infantilisme impropi.

A Catalunya, ¿de veritat creien que podien anar de la ma del PP i C’s a les clavegueres de la Justícia a demanar-los que impedissin votar als ciutadans i que els sortiria gratis?

¿Que podien defensar, en una democràcia, que votar sigui il·legal i apallissar iaies davant les urnes sigui legal, perquè ho diu una norma que es va fer sota amenaça de cop de estat, i que la gent els ho compraria?

I a Andalusia, ¿creien que podrien seguir amb la mateixa política, que ha oblidat les necessitats dels andalusos, perquè la xarxa de clientelisme corrupte i servil que tenen muntada allà des de fa 40 anys ja els proporciona vots suficients?

¿De veritat creien que als andalusos no els importaria seguir amb un 70% d’atur juvenil i la menor inversió en educació de tota Espanya, que condemna als seus fills a la pobresa i a la ignorància, a canvi d’una subvenció de misèria?

Però res d’això veuen els causants del desastre. Només veuen la palla a l’ull aliè, per això Susana Díaz es lamenta de que havia d’haver parlat més de Catalunya, com si no tingués altres problemes.

No faran autocrítica perquè son incapaços, ni tenen la humilitat necessària per això seguiran amb la cantarella de culpar a Catalunya.

Esperem que arribi aviat la independència perquè llavors quedarà palès que els problemes són seus, la mala gestió ha estat seva, qui ha mantingut als andalusos en la misèria han estat ells i els culpables de la davallada només ells.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Roberto y las cabras (castellano)

Los socialistas españoles han hecho el negocio de Roberto de las cabras al perder, casi en una sola tirada, Cataluña y Andalucía, pero que ahora lo atribuyan a un complot del mundo mundial, y concretamente al independentismo, demuestra un infantilismo impropio.

En Cataluña, ¿de verdad creían que podían ir de la mano del PP y C’s a las cloacas de la Justicia a pedirles que impidieran votar a los ciudadanos y que les saldría gratis?

¿Que podían defender, en una democracia, que votar sea ilegal y apalear ancianas ante las urnas sea legal, porque lo dice una norma que se hizo bajo amenaza de golpe de estado, y que la gente lo compraría?

Y en Andalucía, ¿creían que podrían seguir con la misma política, que ha olvidado las necesidades de los andaluces, porque la red de clientelismo corrupto y servil que tienen montada allí desde hace 40 años ya les proporciona votos suficientes?

¿De verdad creían que a los andaluces no les importaría seguir con un 70% de paro juvenil y la menor inversión en educación de toda España, que condena a sus hijos a la pobreza y a la ignorancia, a cambio de una subvención de miseria?

Pero nada de eso ven los causantes del desastre. Solo ven la paja en el ojo ajeno, por eso Susana Díaz se lamenta de que tenía que haber hablado más de Cataluña, como si no tuviera otros problemas.

No harán autocrítica porque son incapaces, ni tienen la humildad necesaria, por eso seguirán con la cantinela de culpar a Cataluña.

Esperemos que llegue pronto la independencia porque entonces quedará claro que los problemas son suyos, la mala gestión ha sido suya, quien ha mantenido a los andaluces en la miseria han sido ellos y los culpables de la debacle solo ellos.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

“Deja vu” a la política espanyola (català)

Amb l’actual política espanyola tinc la sensació d’un “dejá vu”, d’haver-ho vist abans. Concretament entre 1973 i 1975 quan l’assassinat de Carrero Blanco va deixar un règim agonitzant fins el seu enterrament definitiu amb la mort del dictador.

Ara passa el mateix, el rei Felip VI va decidir, el 3-O, fer-li el harakiri a la corona, en posar-se al costar de la repressió contra els catalans, el que va acabar amb el règim del 78, que agonitza a l’espera de que mori definitivament amb la seva renúncia i exili.

Això no significa que el règim no sigui perillós, ni molt menys. Així com Franco va assassinar fins pocs mesos abans de la seva mort, ara no han dubtat en mobilitzar totes les clavegueres, de Estat incloses les de la Justícia, per intentar aturar la gent a base de escarments.

¿Se li perdonaran a Felip VI indefinidament els pecats que se li van perdonar al seu pare? Els líders colpistes impulsors del 155 creuen que sí, que es podrà mantenir als espanyols sense que opinin 40 anys més, perquè així ho mana la Constitució.

Una Constitució que va ser el mínim que van permetre els militars, que amenaçaven amb un nou  cop d’estat, i el desplegament de la qual van aturar els propis militars el 23-F.

Avui la monarquia està mal ferida, però no per Catalunya, sinó per les punyalades que suposen la mala gestió de la vida privada de Juan Carlos I, els negocis familiars, les declaracions de Corina, les gravacions de Villarejo i la repressió als ciutadans que volen votar.

Han posat sota sospita 2’5 milions de catalans, més 700 alcaldes imputats i han empresonat al legítim govern català. ¿Imputaran a les universitats que facin referèndums sobre la monarquia i als municipis que reprovin al rei? Fins quan?

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

“Deja vu” en la política española (castellano)

Con la actual política española tengo la sensación de un “dejá vu”, de haberlo visto antes. Concretamente entre 1973 y 1975 cuando el asesinato de Carrero Blanco dejó un régimen agonizante hasta su entierro definitivo con la muerte del dictador.

Ahora ocurre lo mismo, el rey Felipe VI decidió, el 3-O, hacerle el harakiri a la corona, al ponerse al lado de la represión contra los catalanes, lo que acabó con el régimen del 78, que agoniza a la espera de que muera definitivamente con su renuncia y exilio.

Ello no significa que el régim

en no sea peligroso, ni mucho menos. Así como Franco asesinó hasta pocos meses antes de su muerte, ahora no han dudado en movilizar a todas las cloacas del Estado, incluidas las de la Justicia, para tratar de parar a la gente a base de escarmientos.

¿Se le perdonarán a Felipe VI indefinidamente los pecados que se le perdonaron a su padre? Los líderes golpistas impulsores del 155 creen que sí, que se podrá mantener a los españoles sin que opinen 40 años más, porque así lo manda la Constitución.

Una Constitución que fue lo mínimo que permitieron los militares, que amenazaban con un nuevo golpe de estado, y cuyo despliegue pararon los propios militares el 23-F.

Hoy la monarquía está mal herida, pero no por Cataluña, sino por las puñaladas que suponen la mala gestión de la vida privada de Juan Carlos I, los negocios familiares, las declaraciones de Corina, las grabaciones de Villarejo y la represión a los ciudadanos que quieren votar.

Han puesto bajo sospecha a 2’5 millones de catalanes, más 700 alcaldes imputados y han encarcelado al legítimo gobierno catalán. ¿Imputaran a las universidades que hagan referéndums sobre la monarquía y a los municipios que reprueben al rey? ¿Hasta cuándo?

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Mentiders (Català)

El meu pare, que va anar al servei militar el 1936, i  va veure com els que li demanaven defensar España i la República, s’aixecaven contra el país i la bandera per imposar el feixisme amb una guerra, deia que mai em podria fer una idea de lo mentiders que eren els franquistes.

Però gracies al procés català, estic veient les moltes mentides que els impulsors del 155 han dit per justificar allò injustificable: la repressió, la censura i la violència estatal.

I no es tracta de mentides pietoses, ni d’exageracions de barra de bar, sinó de falsedats descarades, fins i tot davant les càmeres de TV, explicant que el que és blanc és negre encara que els desmenteixin les evidències.

Si no em creuen, ¿com li dirien a les declaracions del ministro Dastis, dient que les imatges del 1-O eren falses, mentre el periodista estranger li contestava que les havien filmat els seus propis tècnics?

Asseguren que els bombardejos de l’aviació nazi a la guerra civil van ser culpa de la República i que a la Transició hi va haver un referèndum per triar entre Monarquia o República, que ningú va veure perquè Suárez el va impedir tement el resultat.

Ara, els policies que declaren pel 1-O diuen que la sang era pintura, que donaven cops de puny a la cara per calmar, que els atacaven amb paraigües que el jutge no veu en enlloc i que l’ull de Roger Espanyol li van treure altres votants.

Son tantes dècades de mentides que se les han cregut, per això no veuen la necessitat de demanar perdó pel franquisme, perquè pensen que el país se salva matant a més de mig milió d’espanyols, assassinat durant 40 anys i mentint sobre tot això.

VISCA LA REPUBLICA

LLIBERTAT PESOS POLÍTICS

Mentirosos

Mi padre, que fue al servicio militar en 1936, y vio que los que pedían defender España y la República, se levantaron contra el país y la bandera para imponer el fascismo con una guerra, decía que nunca podría hacerme una idea de lo mentirosos que eran los franquistas.

Pero gracias a la procés catalán, estoy viendo las muchas mentiras que los impulsores del 155 han dicho para justificar lo injustificable: la represión, la censura y la violencia estatal.

Y no se trata de mentirijillas piadosas, ni de exageraciones de barra de bar, sino de falsedades descaradas, incluso ante las cámaras de TV, explicando que lo negro es blanco aunque les desmientan las evidencias.

Si no me creen, ¿cómo llamarían a las declaraciones del ministro Dastis, diciendo que las imágenes del 1-O eran falsas, mientras el periodista extranjero le contestaba que las habían filmado sus propios técnicos?

Aseguran que los bombardeos de la aviación nazi en la guerra civil fueron culpa de la República y que en la Transición hubo un referéndum para escoger entre Monarquía o República, que nadie vio porque Suárez lo impidió temiendo el resultado.

Ahora, los policías que declaran por el 1-O dicen que la sangre era pintura, que daban puñetazos en la cara para calmar, que les atacaban con paraguas que el juez no ve por ninguna parte y que el ojo de Roger Español se lo sacaron otros votantes.

Son tantas décadas de mentiras que se las han creído, por eso no ven la necesidad de pedir perdón por el franquismo, porque piensan que el país se salva matando a más de medio millón de españoles, asesinado durante 40 años y mintiendo sobre todo ello.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Hi ha motius per quedar-nos? (català)

Com que ja se saben els motius pels que volem la independència, per ser justos, els monàrquics post franquistes (em nego a dir-los unionistes perquè defensen la violència i la repressió, que uneixen poc) haurien d’exposar els seus per quedar-nos.

Però han que recordar que portem tota la vida vivint en aquest país, que el feixisme ha ultratjat i corromput des de fa més de 80 anys, per això haurien d’afinar amb les seves propostes per fer-les atractives.

¿Què proposen, a part de seguir amb una monarquia que el rei emèrit i la seva amiga Corina van deixar en coma i que el rei actual va matar el 3-O? ¿Plantegen quelcom més que la continuïtat del franquisme, al que protegeixen i defensen cada dia?

¿Tenen algun projecte per a Catalunya, després de fer-nos fora amb la sentencia de l’Estatut, que no sigui pagar les seves festes i tractar-nos després com a enemics, enviant-nos hooligans uniformats al crit de “a por ellos” per estomacar-nos si sortim del camí?

¿Faran alguna proposta per Espanya, que no sigui crear el gran Madrid, o seguiran mantenint la resta del país en la ignorància, gracies a uns mitjans de comunicació comprats amb substancioses prebendes?

¿Què ofereixen als espanyols, a part d’emigració pels millor preparats i, per a la resta, atur i subvencions de misèria que els mantinguin agraïts i submisos?

¿Seguiran amb l’escàndol de la Justícia o reformaran institucions, per que no ens avergonyim, en respondre només als interessos d’una classe política corrupta que no te dignitat ni valors morals?

I ja posats que ens expliquin perquè Xile o Argentina encara jutgen i empresonen colpistes i torturadors, mentre nosaltres mantenim els títols que els va atorgar el dictador i els donem medalles al mèrit.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA

¿Hay motivos para quedarnos? (castellano)

Como ya se saben los motivos por los que queremos la independencia, para ser justos, los monárquicos postfranquistas (me niego a llamarles unionistas porque defienden la violencia y la represión, que unen poco) deberían exponer los suyos para quedarnos.

Pero han que recordar que llevamos toda la vida viviendo en este país, que el fascismo ha ultrajado y corrompido desde hace más de 80 años, por eso deberían afinar con sus propuestas para hacerlas atractivas.

¿Qué proponen, a parte de seguir con una monarquía que el rey emérito y su amiga Corina dejaron en coma y que el rey actual mató el 3-O? ¿Plantean algo más que la continuidad del franquismo, al que protegen y defienden cada día?

¿Tienen algún proyecto para Cataluña, después de echarnos con la sentencia del Estatut, que no sea pagar sus fiestas y tratarnos luego como a enemigos, enviándonos hooligans uniformados al grito de “a por ellos” para aporrearnos si nos salimos del redil?

¿Harán alguna propuesta para España, que no sea crear el gran Madrid, o seguirán manteniendo al país en la ignorancia, gracias a unos medios de comunicación comprados con sustanciosas prebendas?

¿Qué ofrecen a los españoles, a parte de emigración para los mejor preparados y, para el resto, paro y subvenciones de miseria que les mantengan agradecidos y sumisos?

¿Seguirán con el escándalo de la Justicia o reformarán instituciones, para que no nos avergüencen, por responder solo a los intereses de una clase política corrupta y carente de dignidad y de valores morales?

Y ya puestos que nos expliquen porque Chile o Argentina aún juzgan y encarcelan a golpistas y torturadores, mientras nosotros mantenemos los títulos que les otorgó el dictador y les damos medallas al mérito.

VIVA LA REPÚBLICA

LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS

Monàrquics post franquistes (català)

No entenc els arguments dels monàrquics post franquistes. Defineixo així al bloc del 155, perquè defensen la corona imposada pel dictador. No els dic unionistes perquè al segle XXI la violència i la repressió uniran poques coses.

Diuen que el referèndum del 1-O no era vàlid, però va ser l’Estat qui li va donar validesa en intentar impedir-lo a cops de porra.

Asseguren que la independència no té majoria, però l’1-O no va votar tothom perquè alguns va témer que els uniformats li trenquessin la closca. A més als 2’3 milions del SI cal sumar-li el 90% dels 700.000 vots que es va emportar la policia.

Afirmen que la Constitució no recull el dret d’auto determinació però Espanya va signar, a l’abril de 1977, abans d’aprovar la Carta Magna, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que sí el recull en el seu article 1.

Quan insisteixen en complir la llei haurien de referir-se també en aquests tractats que vam integrar al nostre ordenament jurídic, tot i que Espanya és especialista en incomplir normes, com ho acrediten les nombroses multes que ens imposen estaments internacionals.

Repeteixen que les decisions judicials s’han d’acatar, per això desitjo veure com acataran els bancs la doctrina del Suprem que els obliga a pagar les despeses de les hipoteques i que, en dos dies, han aconseguit aturar sense sortir en manifestació.

Insisteixen en que hi ha independència judicial, però fan fora als fiscals que no s’oposen a un referèndum a Catalunya, com Rodríguez Sol, i als jutges pro independència, com Santi Vidal: ¿es pot considerar una ingerència a la independència judicial?

Diuen que ningú al món ens dona suport, però han fet fora als consols de Grècia, Bèlgica, Finlàndia, Filipines, Bulgària, Letònia i Estònia, i seguiran fent fora a qui  gosi posicionar-se.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESSOS POLÍTICIS