sábado, 18 de junio de 2016

Lliçons de la campanya


Menys  mal que s’acaba aquesta campanya electoral pesada i avorrida, que servirà de ben poc fins que ens decidim a fer canvis profunds. De tota manera, com que sempre cal aprendre de les coses que ens passen, els vull compartir el que he après jo aquests dies.

He arribat a entendre perquè molts nord americans estan disposats a votar al Sr. Donald Trump. No em mal interpretin, ni m’agrada el personatge ni el votaria en cas de viure als EEUU.

Però si puc entendre que hi hagi gent que es plantegi votar a algú que ha tingut èxit en la seva professió i en els negocis, fins arribar a fer-se multimilionari (una mesura de l’èxit per a molts),  ja que poden pensar que, per sobre de les idees racistes i misògines, la seva gestió al govern serà l’equivalent a la de les seves empreses i en conseqüència és possible que el país vagi bé.

Tot el contrari em passa amb la Sra. Susana Díaz. Em costa entendre que algú estigui disposat a donar-li la responsabilitat de governar a una persona que no s’ha destacat ni les seus estudis, va tardar 10 anys en treure’s una carrera de 5; ni en la seva feina, ja que no té cap experiència professional fora del partit.

Per si fos poc, té tanta ànsia per manar al PSOE i per ser la propera presidenta del govern, que no dubta de posar-li totes les traves possibles al seu propi candidat, Sr. Pedro Sánchez, per això ha fet unes declaracions incendiàries contra Catalunya, no fos cas que el PSC li donés 25 o més escons i ella es quedés sense arguments per fer-li en llit el 27-J.

No puc  dir si el Sr. Trump és el que els americans necessiten, encara que insisteixo en que no és sant de la meva devoció, el que sí estic segur és que ni Andalusia, ni Espanya, ni els ciutadans ens mereixem uns líders tan mediocres i mesquins.  


Lecciones de la campaña

Menos  mal que se acaba esta campaña electoral pesada y aburrida, que servirá de bien poco hasta que nos decidamos a hacer cambios profundos. De todas maneras, como  siempre hay que aprender de las cosas que nos pasan, les quiero compartir lo que he aprendido yo estos días.

He llegado a entender por qué muchos norteamericanos están dispuestos a votar al Sr. Donald Trump. No me mal interpreten, ni me gusta el personaje ni le votaría en caso de vivir en los EEUU.

Pero sí puedo entender que haya gente que se plantee votar a alguien que ha tenido éxito en  su profesión y en los negocios, hasta llegar a hacerse multimillonario (una medida del éxito para muchos),  ya que pueden pensar que, por encima de las ideas racistas y misóginas, su  gestión en el gobierno será equivalente a la de sus empresas y en consecuencia es probable que el país vaya bien.

Todo lo contrario me pasa con la Sra. Susana Díaz. Me cuesta entender que alguien esté dispuesto a darle la responsabilidad de gobernar a una persona que no ha destacado ni en sus estudios, tardó 10 años en sacarse una carrera de 5; ni en su trabajo, ya que no tiene ninguna experiencia profesional fuera del partido.

Por si fuera poco, tiene tal ansia de mandar en el PSOE y ser la próxima presidenta del gobierno, que no duda en ponerle todas las trabas posibles a su propio candidato, Sr. Pedro Sánchez, por eso ha hecho unas declaraciones incendiarias contra Catalunya, no fuera a ser que el PSC le diera 25 o más escaños y ella se quedara sin argumentos para hacerle la cama el 27-J.

No puedo decir si el Sr. Trump es lo que los americanos necesitan, aunque insisto en que no es santo de mi devoción, de lo que sí estoy seguro es que ni Andalucía, ni España, ni los ciudadanos nos merecemos unos líderes tan mediocres y mezquinos.