Una de les paraules més repetides de la nostra política és
“corrupció”, que associem únicament als actuals polítics que posen la ma a la
caixa, oblidant que hi ha moltes altres formes, que no es limita a la classe dirigent
i que és tan antiga com l’home mateix.
Cal recordar que aquest és el país del Lazarillo de Tormes,
del Buscon o de Rinconete i Cortadillo, una terra de pinxos, mes amants de la
festa que de treballar i més amoïnats de buscar-se la vida que de guanyar-se-la,
i qui pensi que aquesta herència es pot canviar de cop, s’equivoca.
Per això defraudar a Hisenda o no pagar l’IVA és un dels
esports nacionals; les empreses energètiques ens cobren més del compta; els
bancs enganyen avis; els venedors de cotxes tenen preus diferents segons com vesteix
el client; o els okupes, que diuen ser anticapitalistes, lloguen les
habitacions dels edificis ocupats; per exemple.
Aquesta i no altre és la raó per la qual hi ha corrupció a
tots els partits i sindicats que han remenat les cireres, i els que presumeixen
d’estar nets és perquè encara no han tingut oportunitat, si no em creuen, donem
temps al temps.
Poden pensar que soc pessimista en aquest terreny, però no
és cert. Desprès d’analitzar d’on venim
i quina és la tendència, considero un bon indicador que el nivell de tolerància
de la gent envers la corrupció hagi baixat i és molt significativa la caiguda
d’alguns governs.