domingo, 21 de enero de 2024

Una pena de gent (català)

A aquestes alçades poca gent pot dubtar de que els jutges en aquest país mengen a part.

Quan el Tribunal Constitucional va tenir un president que era militant del PP, amb carnet i tot, cap jutge va dir res, malgrat aquest fet era clarament contrari a la imparcialitat esperada en tant alt magistrat.

Quan un responsable del PP va presumir de que ells, una banda criminal, segons la  pròpia judicatura, controlaben la Sala Segona del Tribunal Suprem “per la porta del darrerre”, cap jutge va protestar ni es va mostrar avergonyit. 

Quan el Tribunal Suprem va canviar en 24 hores la sentència que havia dictat per que els bancs paguessin les despeses de les hipoteques, tirant per terra la seva credibilitat i prestigi, cap jutge va dir “aquesta boca és meva”.

Quan es va excarcel·lar Sandro Rosell, en comprovar-se que era innocent i, tot i així, es va premiar amb un ascens a la magistrada que l’había empresonat, cap jutge va denunciar la tremenda injustícia comesa.

Quan van acceptar no investigar qui era M. Rajoy, en els papers de Barcenas, ni la implicació de l’imàn de Ripoll en l’atemptat de Les Rambles, malgrat ser confident del CNI, cap jutge va mostrar la seva indignació. 

Atemptat de Les Rambles, 
13 morts i 100 ferits (15 greus)

¿Pero què passa quan el govern senser, no uns borratxos a la barra d’un bar, sinó els ministres de la nació, questionen a un jutge perquè sembla actuar amb intencionalitat política i no jurídica?

Doncs que aquests mateixos jutges, que haurien de ser els més interessats en treure les pomes podrides de la judicatura, si es que n’hi ha, surten en tromba mostrant un corporativisme propi de hooligans aixelebrats.

Una veritable pena de gente que, a més, esperen que ens els prenguem seriosament. 

Una pena de gente (castellano)

A estas alturas poca gente puede dudar de que los jueces en este país comen a parte.

Cuando el Tribunal Constitucional tuvo un presidente que era militante del PP, con carnet y todo, ningún juez dijo nada, a pesar de que aquel hecho era claramente contrario a la imparcialidad esperada en tan alto magistrado.

Cuando un responsable del PP alardeó de que ellos, una banda criminal, según la  propia judicatura, controlaban la Sala Segunda del Tribunal Supremo “por la puerta de atrás”, ningún juez protestó ni se mostró avergonzado.

Cuando el Tribunal Supremo cambió en 24 horas la sentencia que había dictado para que los bancos pagaran los gastos de las hipotecas, echando por tierra su credibilidad y prestigio, ningún juez dijo “esta boca es mía”.

Cuando se excarceló a Sandro Rosell, por comprobarse que era inocente y, sin embargo, se premió con un ascenso a la magistrada que le había encarcelado, ningún juez denunció la tremenda injustícia cometida.

Cuando aceptaron no investigar quien era M. Rajoy, en los papeles de Bárcenas, ni la implicación del imán de Ripoll en el atentado de Las Ramblas, a pesar de ser confidente del CNI, ningún juez mostró su indignación.  

Atentado de Las Ramblas,
13 muertos y 100 heridos (15 graves)

¿Pero qué ocurre cuando el gobierno entero, no unos borrachos en la barra de un bar, sinó los ministros de la nación, cuestionan a un juez porque parece actuar con intencionalidad política y no jurídica?

Pues que esos mismos jueces, que deberían ser los más interesados en apartar las manzanas podridas de la judicatura, si es que las hay, salen en tromba mostrando un corporativismo propio de hooligans descerebrados.

Una verdadera pena de gente que, además, esperan que nos los tomemos en serio.


martes, 2 de enero de 2024

Presidents autonòmics (català)

Després de veure que tots els presidents autonòmics no han tingut altre missatge nadalenc que parlar de nou de la maldat de Catalunya i poca cosa més, els confesso que em sento decebut i sorprès.

Decebut per uns polítics que sols volen la autonomia per ostentar el càrrec i sortir a les fotos, no per servir a los ciutadans, per això no van acceptar les competències de Sanitat fins que Aznar els va obligar l’any 2001.

I decebut perquè, desprès de 46 anys de democràcia, mai han treballat per aconseguir que les seves autonomies siguin auto-suficients des del punt de vista econòmic, ja que dependre de les subvencions estatals és més còmode.

Sobre tot per ells, que sols tenen d’anar a Madrid a posar la ma per rebre fins a un 30% del seu PIB, per això els molesta que es parli de canviar el model de finançament.

El que mai recorden és que, abans de poder repartir cal omplir la borsa, i ho obliden perquè ells no estan disposats a omplir-la, clar, és més fàcil fer-se la víctima i anomenar insolidaris als que sí l’omplen.

Diuen que es trenca la igualtat entre espanyols, però en realitat mai hi ha hagut aquesta igualtat, perquè aquí uns gestionen tots els seus impostos i aporten poc, alguns paguen i els demés només s’emporten.

També asseguren que es trenca Espanya i que s’acaba la democràcia, quan l’únic que s’ha acabat és la paciència dels pagans, tips de que en comptes de donar-los les gracies, els menystinguin i els insultin.

Per últim, estic sorprès de que els ciutadans d’aquestes CCAA encara es creguin a polítics tan mentiders i mediocres en comptes de canviar-los per gent que treballi per un futur millor, no per fixar un nivell de caritat.


Presidentes autonómicos (castellano)

Después de ver que todos los presidentes autonómicos no han tenido otro mensaje navideño que hablar de nuevo de la maldad de Cataluña y poca cosa más, les confieso que me siento decepcionado y sorprendido.

Decepcionado por unos políticos que solo quieren la autonomía para ostentar el cargo y salir en las fotos, no para servir a los ciudadanos, por eso no aceptaron las competencias de Sanidad hasta que Aznar les obligó en el 2001.

Y decepcionado porque, tras 46 años de democracia, nunca han trabajado para lograr que sus autonomías sean autosuficientes desde el punto de vista económico, ja que depender de las subvenciones estatales es más cómodo.

Sobre todo para ellos, que solo tienen que ir a Madrid a poner la mano para recibir hasta un 30% de su PIB, por eso les molesta que se hable de cambiar el modelo de financiación.

Lo que nunca recuerdan es que, antes de poder repartir hay que llenar la bolsa, y lo olvidan porque ellos no están dispuestos a llenarla, claro, es más fácil hacerse la víctima y llamar insolidarios a los que sí la llenan.

Dicen que se rompe la igualdad entre españoles, pero lo cierto es que nunca hubo tal igualdad, porque aquí unos gestionan todos sus impuestos y aportan poco, algunos pagan y los demás solo se llevan.

También aseguran que se rompe España y que se acaba la democracia, cuando lo único que se ha acabado es la paciencia de los paganos, hartos de que en vez de darles las gracias, les desprecien y les insulten.

Por último, estoy sorprendido de que los ciudadanos de esas CCAA aún se crean a políticos tan mentirosos y mediocres en vez de cambiarlos por gente que trabaje por un futuro mejor, no por fijar un nivel de caridad.