Senyora
He dipositat tota la
meva confiança en vostè en sentir-la proclamar que vol explicar la veritat del
que passa al país, i estic segur de que tots nosaltres li ho agrairem ja que,
en molts aspectes, estem força confusos. Tenint en compta que ja deu estar treballant
en això, vull transmetre-li algunes de les coses que a mi personalment em
preocupen, per si poden servir-li de guia o índex per a començar a explicar-se.
El que voldríem saber
a nivell general.
Una cosa que ens sorprèn
és perquè el seu partit, que sembla tan preocupat per la “marca Espanya”, no es
desmarca d’una vegada per totes d’unes pràctiques que ens fan semblar més a una
república bananera o a un règim successor dels feixismes europeus, de la
primera meitat del segle XX, que a un país seriós que ha entès el seu paper en
un món globalitzat.
Ho dic per la manca
de transparència, entre altres coses, en fer desaparèixer els ordinadors del Sr. Bárcenas; per la censura
vergonyosa de la televisió valenciana amb TV3 i amb les notícies del seu propi
entorn, com l’accident del metro de Valencia; pel seu rebuig a les auditories i
a les inspeccions, reduint el nombre d’inspectors fiscals, en un país amb un
frau fiscal de més de 80.000 milions d’euros; per entestar-se en adoctrinar als
joves, amb un nou nacional-catolicisme d’infaust record, i no en educar-los; per
la manera com se’n riuen de la independència dels tres poders, sobre tot el
judicial, repartint-se els càrrecs del Tribunal Constitucional o apartant als jutges
i fiscals que els resulten incòmodes (Baltasar Garzón, Elpidio Silva, Martín
Rodríguez Sol i suposo que aviat a José Castro i a Mercedes Alaya); per ficar-se
en tots els assumptes públics i privats, en considerar-ho tot com una part del
botí electoral; per negar-se a investigar els crims del franquisme malgrat el
requeriment de la ONU; per l’indult a mossos d’esquadra torturadores; per
mantenir el marquesat als descendents de Queipo de Llano; o per assistir als
actes on s’homenatja a membres de la División Azul, entre altres coses…
Alguns aspectes econòmics
que ens interessen.
A nivell econòmic ens
agradaria saber perquè presumeixen vostès de “conservadors” mentre nomenen càrrecs, no per la formació i experiència,
sinó per amistat amb el líder (com el Sr. Miguel Blesa), i els mantenen fins que arruïnen institucions
centenàries com Caja Madrid.
Ens agradaria saber
perquè han fet servir les caixes d’estalvis, i per tant tots els nostres
diners, per a fer inversions ruïnoses, en les que no participaria ningú amb un mínim
de sentit comú, com els aeroports, més de la meitat dels AVE del país o les
autopistes de peatge paral·leles a carreteres nacionals.
Una altra cosa que
ens inquieta és perquè l’Estat accepta tenir aquest més de 25% d’atur estructural
sense proposar-se desenvolupar totes les potencialitats del país? Un exemple clar
és el corredor Mediterrani, que està demanant tota Europa per accelerar el
comerç amb els grans productors asiàtics.
Aclareixi’ns també
perquè un país ric en sol, vent i mar, però que no produeix gas ni petroli, afavoreix
més a les grans companyies elèctriques, gasistiques i petrolieres, que a les
d’energies renovables, a les que vostès han deixat tocades de mort. Si us plau
faci-ho aviar perquè, el fet de que hi hagi més expresidents i exministres en els
consells d’administració de les primeres que en els de les energies renovables,
pot portar a l’engany de molts malpensats als que caldria treure del seu error.
En relació a la
política del país.
Si us plau, Sra.
Sánchez Camacho, tragui’ns d’un dubte que molts ciutadans tenim, en revisar les
definicions que dona Wikipedia als següents termes:
• Un partit polític és una entitat
d’interès públic amb el fi de promoure la participació dels ciutadans en la
vida democràtica i contribuir a la integració de la representació nacional. http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_pol%C3%ADtico
• Una associació il·lícita, és un
grup d’individus constituït amb l’objectiu de cometre un acte contrari a la llei.
http://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_il%C3%ADcita
Vistes les dues definicions,
¿com hem de catalogar a la cúpula d’un partit que es posa d’acord per a
repartir-se diners en B, sense declarar-ho a hisenda, quan fins i tot el seu president
reconeix ser cert (encara que sols siguin algunes de les anotacions del Sr.
Bárcenas)? ¿Com hem de catalogar-ho quan aquest partit protegeix a un dels seus
membres, que ha estat qualificat pel jutge de “conducta indigna, deplorable e impròpia d’un càrrec públic” sense exigir-li
la dimissió per dignitat democràtica i personal?
Expliqui’ns, Sra.
Sánchez Camacho, si els que van sortir el 11 de setembre passat a la Via
Catalana eren quatre gats, que a més van necessitar de ninots de cartró i
vaques per acabar d’emplenar el recorregut, mentre que els que va convocar el
PP, el 12 d’octubre a Barcelona, era Catalunya sencera, ¿perquè tenen tanta por
de que es faci una consulta sobre la independència que segur que tenen vostès guanyada?
A més, si s’ajusten a la definició del que és un partit polític, segons
hem vist més amunt, perquè es neguen a “promoure
la participació ciutadana”. Per què havíem quedat que són vostès un partit
polític, ¿oi que si?
Però sobre tot voldríem
saber qui ha dissenyat la magnífica política d’unificació del país que porta a
terme el PP. Ja han aconseguit que, fins i tot els que no érem independentistes
a Catalunya, com era el meu cas, ho siguem. Sembla que ara estan fent el mateix
al País Basc, on per primera vegada han aconseguit que es posin d’acord totes les
forces polítiques en contra de vostès. Les Comunitats de Madrid i Balears, que
també són contribuents netes a la bossa comuna, estan força enfadades perquè, desprès
de més de 30 anys, el “cafè per a tots” s’ha mostrat completament incapaç de treure
de la misèria a les zones més desafavorides, a les que sols se’ls ofereix
seguir canviant subvencions per vots. Fins i tot la tranquil·la Castella Lleó sembla
estar tipa d’una pràctica política basada en despeses inútils, per a poder
tallar cintes amb les que guanyar les eleccions, com ha passat amb els últims
successos de Burgos.
També han aconseguit
la unitat de tots els docents, alumnes i pares en contra de la llei Wert, i de
les dones en contra de la llei de l’avortament, que a més suposarà tornar a
tenir manifestacions davant de les nostres ambaixades en tots els països seriosos,
tant bon punt les espanyoles es vegin obligades a anar a l’estranger a avortar,
mentre vostès s’entesten en fer servir la tàctica de l’estruç, de que allò que
no es veu no existeix. Tot plegat sense més objectiu que satisfer a una
Conferencia Episcopal, presidida per algú tan ranci, que ni el propi Papa Francesc
el recolza, com es va demostrar en enviar al president del Consell Pontifici per
a la Família a Barcelona i no a Madrid a finals de desembre. Davant de tot
plegat sols em queda felicitar-los per tal política unificadora. Enhorabona!,
si duren una mica en el poder, quan acabin vostès no quedarà ni rastre d’Espanya.
Aspectes de
lideratge personal.
En aquest nivell ens
agradaria saber cóm hem de creure a algú que es presenta davant la opinió pública com una persona honesta, desprès
d’acordar ocultar un delicte a canvi de 80.000 euros i desprès d’assegurar que arribaria
fins al final fos com fos.
I ja posats, expliqui’ns
perquè no hem de veure un acte d’hipocresia en el fet de negar-li als demés allò
que vostè pràctica i del que està tant orgullosa. Ho dic perquè li nega als
homosexuals el dret a l’adopció d’un fill perquè no és bo que els nens creixin
sense la figura del pare i de la mare, en canvi vostè està orgullosa de la seva
maternitat sense parella, que l’honora i per la que molts podríem arribar a
admirar-la.
En fi, Sra. Sánchez
Camacho, això i algunes coses més, és el que m’agradaria que ens aclarís quan ens
expliqui tota la veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario