Cada dia apareixen als mitjans acusacions
de privatització sanitària a Catalunya. Malauradament mai s’aporta cap prova, ja sigui
perquè no n’hi ha o per no considerar-les necessàries, ara que els gestos i els
140 caràcters han desplaçat la reflexió i el debat raonat.
I és que alguns creuen que un
servei sols és públic si el presta un funcionari en un establiment de propietat
pública, però aquest no és el model que es va dissenyar en els anys 80 i 90 de
segle passat, quan el Parlament va decidir que el CatSalut garantiria el servei
públic, a través de la Targeta Sanitaria Individual (TSI), amb independència de
la titularitat del centre. El resultat ha estat un dels sistemes sanitaris més excel·lents
del món.
És legítim que cadascú defensi
els seus interessos, però no ho és que per fer-ho s’espanti a la gent, fent-los
creure que s’està desmantellant el sistema de salut, quan no és cert.
L’únic argument que s’aporta de
tot plegat és la derivació de malalts en llista d’espera a altres centres públics,
assegurant que es podrien operar als grans hospitals barcelonins, encara que a
un preu més alt. Em pregunto, perquè gastar 10 en una operació poc complexa, quan
podem assolir el mateix resultat pagant 4, i tenint tanta necessitat de dedicar
els altres 6 a atendre prestacions que ara no podem oferir per manca de diners?
Ja sé que els falsos progres
(“falsos” perquè no hi ha res menys progressista que malgastar els diners de
tots) s’esgarrifen si es parla d’estalviar en salut, però són aquests estalvis
els que permeten ampliar la cartera de serveis sense haver de demanar més
recursos al contribuent.
Un bon exemple és la cirurgia
sense ingrés, que suposa menys traumatisme i per tant una recuperació més
rapida, sense necessitat d’ingressar, i a més el sistema s’estalvia uns recursos
que pot dedicar a noves prestacions innovadores, com posar elèctrodes al
cervell dels esquizofrènics, que sí correspon fer a la Vall d’Hebró, Clínic o
Sant Pau; obrir 24 h. les hemodinàmiques; fer front al tractament de
l’Hepatitis C; i moltes altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario