Tot té dos responsables principals. El primer és Mariano Rajoy, el polític més gandul e incompetent des de la Transició que, per no fer la seva feina, va traslladar els temes que li eren incòmodes a la Justícia.
El segon és la mateixa Justícia que, en comptes d’inhibir-se davant els assumptes polítics, com va fer amb la legalització del Partit Comunista el 1977, va decidir intervenir en àmbits que no eren de la seva incumbència.
I la seva intervenció va ser per condemnar per fer un referèndum, cosa que a Espanya no és delicte des de 2005; per empresonar per rebel·lió, sense ús d’armes; i per sedició, quelcom que no existeix a la resta d’Europa.
Tot això en una parodia de judici ple d’irregularitats i condemnes severes, amb l’objectiu de donar-li una lliçó a l’independentisme, encara que fos a costa de perdre el seu honor, la seva dignitat i la seva respectabilitat.
Ara toca desfer aquell embolic, perquè raons polítiques (que no jurídiques) així ho exigeixen, i quan es faci es posarà en evidencia que els esforços del TS van estar fora de lloc en tractar-se de temes polítics, no jurídics.
En fi, un president gandul e incompetent, demanant-li a la Justícia que entri en Política per fer-li la feina bruta; y una Justícia que s’arremanga i li fa per escarmentar una part del país. ¿Què podia sortir malament?
No hay comentarios:
Publicar un comentario