Si creguéssim en la justícia... (Català)

Tothom està d’acord en que el país necessita una regeneració, sobre tot política, però també d’altres àmbits (judicial, econòmic, bancari, laboral, educatiu, etc.) El problema és com fer-ho. Una bona eina seria la Justícia, però resultarà inútil si no ens la creiem. Alguns esdeveniments dels darrers mesos que em fan pensar que a Espanya ningú creu en ella.  

1.     Que el govern no ho fa es posa de manifest en el moment que la canvia en funció d’interessos particulars, com el cas d’Eurovegas o quan indulta a un conductor kamikaze, condemnat a 13 anys per matar una persona mentre circulava a 150 Km per hora en sentit contrari. 

2.      Que els polítics es consideren per sobre de la Justícia és un fet que tots sabem i que Richar Nixon va verbalitzar a les entrevistes amb el periodista David Frost. Ell va tenir de dimitir per pensar i actuar sota aquesta premissa, en canvi nosaltres recompensem aquestes pràctiques. L’últim ha estat el Sr. Rato, premiat amb un càrrec a Telefònica, desprès d’enfonsar un banc i ser designat un dels 5 pitjors presidents executius del 2012, segons Business Week. 

3.     Tampoc hi creuen les autoritats locals com ho demostra la llarga llista de alcaldes i regidors implicats en escàndols de corrupció dels que ben pocs han dimitit. Però que un alcalde com el d’Alcanar demani, en mig d’un escàndol urbanístic, que no es busquin responsabilitats, demostra no haver entès ni la justícia ni el seu paper com a responsable municipal.

4.      També es alarmant que no se la cregui la gent del carrer, perquè esperen imitar als polítics i emprar-la segons els convingui. Les Associacions de Veïns de Carabanchel, van presentar un escrit a la Delegació del Govern per tal que deixessin lliure un immigrant sense papers, que havia de fer de rei Baltasar al·legant motius de “solidaritat”, mentre era a la presó per “robatori amb violència i intimidació”. 

5.      Però el més trist és que sembla que la mateixa Justícia no ha entès el seu paper. Quan tarden 16 anys en jutjar uns fets com el cas Pallarols perden la immediatesa i la funció exemplificadora que la societat espera i mereix. 

6.    Mes greu encara és no refiar-se dels judicis amb Tribunal Popular i haver de repetir-los cada vegada que una sentència no els agrada. Es millor que eliminin aquesta figura i no facin que la societat s’avergonyeixi de les seves institucions.