Creuen vostès que la fita de Cristòfol Colom és menys
important pels errors que va cometre en els seus darrers dies? O que la força
de gravetat atreu menys cap al centre de la terra pel fet de que Newton fos un amant
de l’alquímia? Dons el mateix passarà amb en Jordi Pujol: els seus pecats no li
trauran el mèrit de ser l’artífex de la Catalunya que coneixem avui.
Mai he estat pujolista però li reconec la feina feta fins
ara i em dol veure’l als 84 anys, quan ja fa mes d’una dècada que està retirat,
perseguit per aquells que mentre va estar en actiu no li arribaven ni a la sola
de les sabates.
Amb aquesta carta li vull agrair la seva millor aportació a
la política catalana i espanyola, que no és altre que la que va fer el dia 25
de juliol, reconeixent que tenia diners a l’estranger no declarats. I com que
pot semblar estranys m’explicaré.
Mentre va estar en actiu va tenir una autoritat tant
inqüestionable que era un referent, no sols a Catalunya sinó a tot l’estat. A
Espanya va ser respectat pels seus adversaris i aquí, durant la seva
presidència, es va arribar a confondre amb el país.
Però la declaració del 25 de juliol ho ha canviat tot, l’ha
convertir en un home amb defectes com qualsevol altre i així ha obert els ulls
de la gent. Mai més els catalans cometrem l’error de confondre un individu amb
el país, mai més hem de permetre que un president ens governi durant 23 anys,
perquè és intrínsecament dolent.
Ara cal que els polítics ens garanteixin que aquestes situacions
no es tornin a repetir. Hem de posar el país per sobre de les persones i això es
fa canviant la llei electoral i incorporant les dues legislatures màxim com el
temps que un polític pot estar en primera fila, barrant així el pas als
suposats salvadors que estan dècades al front fins que es converteixen en un
llast. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario